CESC BIOSCA PRESENTA ELS SEUS «APUNTS DE VIATGE» A ALZIRA

CESC BIOSCA PRESENTA ELS SEUS «APUNTS DE VIATGE» A ALZIRA

Apertura al públic, dimarts 16 de març, 19 h.

Fins 20 d’abril

Per: Joan J. Soler Navarro. Historiador i Crític d’Art. Membre de l’ICOM_UNESCO

A la Casa de cultura d’Alzira podem visitar fins el 20 d’abril l’exposició «Apunts de viatge · Cesc”, una mostra de teixits en evolució de l’artista interdisciplinar d’Ontinyent, Cesc Biosca.

Biosca és creador de mons sensibles i bells que construeix amb matèries senzilles, sovint oblidades, però molt lligades a la seua comarca de procedència, la Vall d’Albaida. La llana, els fils, les teles, el cotó-en-pèl, conformen autèntiques estructures tèxtils que Cesc elabora amb el bagatge de la tradició artesanal del seu entorn, però amb un profund coneixement dels avantguardistes que van reivindicar el tapís com una disciplina més de l’art, entre els quals cal destacar el seu mestre (en l’ombra, com ell diu) Josep Grau-Garriga, pare del tapís contemporani.

A l’exposició de Cesc Biosca, ens trobarem com les artesanies més tradicionals, en este cas els tapissos, poden evolucionar des del seu origen funcional fins a convertir-se, amb la incorporació de materials diversos, en autèntiques propostes artístiques mitjançant les mans destres i el talent creatiu.

“Apunts de viatge” és una metàfora, com moltes altres que s’empren en la vida social i que provenen del tèxtil: “entramat empresarial, “agafa el fil…”. En el món artístic del tèxtil, a nivell internacional, vol dir que l’exposició no s’acaba ací, l’hem vist a Ontinyent, Gandia i continua la seva itinerància, ara en Alzira.

Com recorda Biosca, a partir del segle XI s’utilitzaven tapissos i teixits per tal de decorar i abrigar els murs, de cases, palaus, fins i tot al carrer. Sortint de les convencions estètiques tradicionals en l’art contemporani, especialment a partir de les avantguardes de principis del segle XX, el tapís ix de les parets, per a entrar als espais museístics, de la mà, per exemple, de Jean Lurçat, Josep Grau Garriga, Josep Rollo… “Els artistes del tapís van adquirir una llibertat creativa que s’ha expressat en la possibilitat de no restringir-se i experimentar amb tota  mena de textures i materials convertint els tapissos en peces tridimensionals que inviten l’espectador al fet que deixe fluir la seua sensibilitat entre colors, formes i volums, doncs el ser d’un creatiu radica en que queden alineades el saber fer de l’autor i les diferents interpretacions del públic”.

El regidor de cultura de l’Ajuntament d’Alzira, d’Alfred Aranda Mata ha dit:“La cançó La Balanguera és una adaptació del poema de Joan Alcover (1854-1926) que es va inspirar en una cançó popular mallorquina on hi apareix un personatge femení anomenat Balanguera. Aquesta es podria assimilar amb la figura de les parques ja que fa la funció de “teixir el futur”, i sembla estar dotada d’una saviesa sobrenatural. Aquesta peça, amb música d’Amadeo Vives, fou difosa per la cantant Maria del Mar Bonet i en 1996 el Consell Insular de Mallorca la convertí en l’himne de l’illa.

El poeta hi escriu  De tradicions i d’esperances tix la senyera pel jovent. Un cant, dirigit especialment als joves, a caminar cap al futur sense perdre els orígens i ni la identitat. De la mateixa manera, Cesc Biosca s’ha encarregat de teixir amb paraules i fils tot un ventall de mons fabulosos que podem contemplar en aquesta exposició de tapissos.

Uns tapissos que elabora amb mestria i delicadesa, seguint unes pautes, un ritme, una tècnica, una lògica… per a expressar un sentiment, una idea o un somni a través de l’art tèxtil. Com el llenguatge humà, aprenem a combinar sons i síl·labes per a construir paraules, frases, oracions, textos (teixits) que ens permeten comunicar-nos. 

Seguint les instruccions de Cesc podríem teixir el tapís de la solidaritat, el de la pau o el de la llibertat. Hi empraríem fils de paraules senzilles, amables, sinceres, alegres, sucoses, i hi faríem pocs nucs, només els imprescindibles per a subjectar bé la trama i l’ordit. Deixaríem al calaix els fils més aspres, els de les paraules dures, falses, tristes, violentes, enverinades, cruels; amagats junt a les tisores, per si acàs. Estic convençut que amb l’ajuda de La Balanguera ho aconseguirem. 

Cesc Biosca és un artista que li agrada jugar amb les textures, amb els materials, amb els espais. Per a cada ocasió, adapta i genera tot el que necessita per a crear una instal·lació feta a mida al lloc i al moment que la fa única, irrepetible.

Els seus tapissos estan ben vius; són juganers i provocadors, però també divulgatius perquè conten històries, mites i llegendes. I també són poètics i misteriosos.

En la seua obra, crida especialment l’atenció l’ús intencionat de colors molt vius i potents, provocadors i tendres. També combina peces en blanc i negre; una aposta innovadora i arriscada que no deixa indiferent. Impressiona en els seus treballs el maneig de materials com el cotó, el raió, l’acrílic, la pita, la borra i el ferro per a aconseguir unes composicions sorprenents i belles.  

A l’exposició «Apunts de Vioatge» trobarem, entre altres temes, alguns llocs i paisatges emblemàtics d’Alzira, que han estat pintats, fotografiats, filmats, cantats… però mai teixits amb tanta destresa i sensibilitat com la de Cesc.

L’Ajuntament d’Alzira no va filar prim en tot allò que supose el manteniment de les nostres tradicions, de la nostra llengua, de la nostra història, ben al contrari, oferim fil i agulla per a teixir la tela del demà”.

Cesc Biosca

Naix a Ontinyent l’any 1956. Creatiu interdisciplinar, va estudiar disseny tèxtil i tècnica del tapís d’alt lliç.

La seua obra ha estat exposada en diverses ciutats espanyoles i també a Itàlia i França. Ha representat el nostre territori en una mostra internacional de tapissos a Polònia en 2001 i després al 2004 a París i al 2005 a Itàlia.

Dirigeix i produeix curts i un llarg al voltant de l’art tèxtil.

En 2005 va rebre el primer premi nacional de “tapices y textiles” pel tapís “l’Oval”.

error: Content is protected !!