ALBERTO ARCE GUANYA LA XVIII EDICIÓ DEL PREMI DE POESIA CÉSAR SIMÓN DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

ALBERTO ARCE GUANYA LA XVIII EDICIÓ DEL PREMI DE POESIA CÉSAR SIMÓN DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Alberto Arce, amb el poemari ‘El caos que nos amarra’, ha guanyat la XVIII edició del Premi de Poesia César Simón convocat per la Universitat de València. Aquesta edició ha destacat per la quantitat d’obres presentades: un total de 151 poemaris.

Els membres del jurat, compost per Purificación Mascarell, Sandro Luna i Xelo Candel Vila, com a secretària, van resoldre per unanimitat concedir el XVIII Premi de Poesia César Simón a l’obra d’Alberto Arce “atenent la coherència del conjunt de poemes i la càrrega d’indagació emocional que, en cap moment eludeix bussejar en les aigües de l’íntim i el personal. En ‘El caos que nos amarra’ hi ha veritat poètica i ressona en la tragèdia de l’humà”.

Alberto Arce és un poeta i periodista asturià graduat en Llengua Espanyola i Literatura per la Universidad de Oviedo. Compagina la creació literària amb el periodisme com a redactor en la secció local d’Oviedo del diari asturià El Comercio. La seua trajectòria literària està profundament marcada pels poetes de la segona mitat del segle XX i les veus de la poesia més compromesa. En 2016 va publicar el seu primer poemari, ‘La suite de las golondrinas’, i en l’any 2017 va publicar ‘Enjambre’. Des d’aquest moment, participa en antologies poètiques com ara ‘Oviedo, libro abierto’ (Trea, 2017); ‘Vive la voz’ (Círculo Cultural de Valdediós, 2018) o ‘Casa Sellada’ (Más Madera, 2020). Arce també ha col·laborat en diferents revistes de creació literària com Maremágnum i Anáfora.

El Vicerectorat de Cultura i Esport, a través de l’Aula de Poesia, convoca aquest guardó a la fi de premiar al millor llibre de poemes, promovent la creació poètica en espanyol i la divulgació de les obres en el context universitari i en la societat en general. César Simón fou un poeta nascut a València en 1932. Es va doctorar en Filosofia i Lletres amb una tesi sobre Juan Gil-Albert i va ser director de l’Institut Lluís Vives de Benetússer, treball que va compaginar durant un temps amb la docència al Departament de  Teoria dels Llenguatges en la Universitat de València. Encara que cronològicament pertany a l’anomenada ‘segona generació de postguerra’, la seua poesia es desenvolupa a partir dels anys setanta arribant a obtenir el 1996 el Premi Loewe pel seu llibre Templo sin dioses.

error: Content is protected !!