ALCOI  RENDEIX HOMENATGE A ISABEL CLARA SIMÓ AMB TRES EXPOSICIONS

ALCOI RENDEIX HOMENATGE A ISABEL CLARA SIMÓ AMB TRES EXPOSICIONS

Per: Joan J. Soler Navarro. Historiador i Crític d’Art.

Les tres exposicions estaran obertes des de 2 de març i romandran obertes al públic en el horari habitual en març i abril.

El Centre Ovidi Montllor, enceta  este homenatge a Isabel Clara Simó amb l’exposició «Anatomia d’un lloc» de Maria Josep Zanon.

La Casa Cultura obri l’exposició: «Transitant per Alcoi» amb Carme Carot, Empar Navarro, Cristina Navarro, i Empar Santamarina.

En la Llotja de Sant Jordi, podem veure “PINTURA & POESIA recordant ISABEL CLARA SIMÓ” amb destacades participacions con la dels Artistes: Rafael Armengol, Miguel Calatayud, Carme Calvo, Joan Castejón, Mercè Díaz, Carme Jorques, Aurèlia Masanet, Carme Michavila, Antoni Miró, Cristina Navarro, Miquel Navarro, Isabel Oliver, Perceval Graells, Adrià Pina, Pilar Sala, Silvia Sempere.

Els Poetes: Anna Aguilar-Amat, Iolanda Batallé, Vicent Berenguer, Jordi Botella, Núria Cadenes, Isabel Canet, Maria Conca, Carles Cortés, Miquel Cruz, Maria Josep Escrivà, Antoni Ferrer, Marc Granell, Àngels Gregori, Ramon Guillem, Gaspar Jaén i Urban, Lluïsa Julià, Vicent Luna Sirera , Jaume Pérez-Montaner, Marta Pessarrodona, Josep Piera, Begonya Pozo, Raquel Ricart, Emili Rodríguez Bernabéu, Josep Sou, Jordi Tormo Santonja, Feliu Ventura, Silvestre Vilaplana Barnés.

I els Teòrics i crítics: Romà De la Calle,  Jose Luis Antequera Lucas, Santi Pastor i Maria Àngels Francès.

Al catàleg de l’exposició de La Llotja, el Crític d’art JOSÉ LUIS ANTEQUERA, ens diu: “Isabel-Clara Simó és una escriptora molt llegida, amb moltes edicions de les seues quasi 60 obres, alguna amb més de 50 edicions, que s’han traduït a les llengües més utilitzades mundialment.

Simó ha tingut la saviesa d’enrotllar amb paraules planes uns sòlids arguments que atrapen el lector perquè tracten de la realitat quotidiana, unes vegades recolzada en fets històrics, unes altres tirant mà de la fcció, de la novel·la negra, però sempre emprant un llenguatge formal de descripció vigorosa i palpitant, directa, seductora, amb una economia de paraules que li ve de tants anys d’exercir el periodisme a la revista Canigó i com a columnista d’Avui.


Poques escriptores han venut tants exemplars de les seues obres com Isabel-Clara Simó. La seua temàtica està abrigallada per la ferma defensa de la llengua, del país, de les dones, dels desarrelats, marginats, les desigualtats, la falta de diversitat, el desamor… afrma que no existeix una literatura femenina, sinó que hi ha simplement bona o mala literatura. I la seua està en el primer rang i amb aquest reconeixement va rebre en 2017 el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.


Isabel-Clara Simó escrivia cada dia, encara que només fóra un paràgraf, amb una ironia mordaç a vegades, subtil, gens elitista, que s’ha expressat a través de la novel·la, el conte, l’assaig, el teatre, la poesia…i s’ha sentit molt volguda sempre pels lectors, ha sabut arribar en el moment precís al cor del lector, perquè sempre ha tingut clar que intentar arribar abans d’hora no és ser puntual, sinó ser impacient.


La veu clara i potent, l’extens gest d’acolliment, el seu ampli somriure i la contagiosa alegria de viure d’Isabel-Clara Simó, quedarà sempre entre nosaltres”.

També el professor i alcoià ROMAN DE LA CALLE ens diu al mateix catàleg: “La invitació –nascuda de la consolidada amistat de dècades, per a participar en l’homenatge col·lectiu a la paisana i amiga IsabelClara Simó Monllor (Alcoi, 1943 – Barcelona, 2020), trenat el projecte, signifcativament, d’imatges i de paraules, de pintura i poesia, amb l’estreta articulació col·laborativa d’escriptors i artistes plàstics– era, sens dubte, inajornable, en la seua vital urgència.

M’arribava, a més, carregada de forts ancoratges afectius, per qui la cursava –Antoni Miró– i també pel perfl tan especial de la persona a qui anava dedicat evidentment el paisatge de records, articulats commemorativament d’afectes profunds, en honor de la nostra guardonada i desapareguda escriptora alcoiana.


He de confessar, així mateix, que el fet signifcatiu i rellevant de la mútua adscripció intergeneracional, en la postguerra alcoiana –concretament en aquella anodina i complicada dècada dels anys quaranta– no pot ser una cosa simplement anodina, ni molt menys. Per a tots nosaltres va ser visceral i clau.

En realitat, aquell punt de partida sempre l’hem considerat, mutatis mutandis, una marca d’identifcació contrastada especial, tant Isabel-Clara, com Toni Miró i jo mateix, al costat d’altres col·legues, és clar, amb els quals, més d’una vegada, hem fet servir i portat a col·lació el tema originari, de les nostres vides, en determinades ocasions i en certes circumstàncies.


Curiosament –almenys per a mi– recordar Isabel-Clara Simó, de manera dilatada i intensa, representa, no obstant això, abans de res, traslladar-me mentalment i afectivament, amb un salt explícit cap avant, de manera contextual, des de l’Alcoi natal cap a la València dels anys seixanta, i ens situa precisament i col·lectivament en l’etapa de la nostra formació universitària comuna.

De fet, els dos moments vitals que, concretament, voldria portar a la memòria narrativa, en aquestes línies, se situen, ni més ni menys, en eixa dilatada dècada, que va ser qualifcada, per alguns històricament, com a “prodigiosa”, atesos els canvis tan nombrosos que, per a tots nosaltres, va comportar de manera efectiva.


En realitat, de cara al meu propòsit memorialístic actual, ratifque que el fl conductor bàsic serà, ni més ni menys, la troballa casual –com tantes vegades sol passar– d’una fotografa, oblidada durant anys, a l’interior d’un llibre de poesia, que reposava –impertèrrit– sobre la balda corresponent, i feia, curiosament, les funcions d’un oportú punt de llibre o de registre conjuntural d’un lector interessat.


Un costum que mai no he relegat i que continue practicant, per a guardar, estratègicament, postals, fotos, invitacions, retalls de premsa i fns i tot cartes o altres records, entre els fons de la meua àmplia biblioteca”.

error: Content is protected !!