La Galeria Alba Cabrera presenta el nou projecte de l’artista i catedràtic de la UPV, dedicat a la memòria de l’antiga Paperera Sant Jordi de Xàtiva
L’exposició, que s’inaugura el 18 de setembre en el marc d’Abierto València 2026, reuneix instal·lacions tridimensionals, composicions retroil·luminades, fotografia intervinguda i publicacions d’artista
La Galeria Alba Cabrera acull ‘Huellas de papel’, el nou projecte monogràfic d’Antonio Alcaraz, artista plàstic i catedràtic de la Universitat Politècnica de València (UPV), que des de fa dècades desenvolupa una intensa investigació al voltant de l’arqueologia industrial i la memòria dels espais fabrils abandonats. L’exposició, concebuda per a la galeria valenciana, se centra en l’antiga activitat de la Paperera Sant Jordi de Xàtiva i proposa una mirada renovada sobre un patrimoni industrial amenaçat per l’abandonament i les transformacions urbanes.
La mostra s’inaugura el 18 de setembre, dins de la programació d’Abierto València 2026, i romandrà oberta fins al 25 de setembre.
Alcaraz porta dècades explorant els vestigis de l’arquitectura industrial valenciana. Les seues investigacions i projectes han abordat espais com la Paperera del Millars de Borriana o l’àrea industrial del Molinar d’Alcoi, consolidant una trajectòria en què fotografia, pintura, dibuix, instal·lació i edició s’entrellacen per recuperar la memòria de llocs que han perdut la seua funció original.
En ‘Huellas de papel’, l’artista torna a situar al centre del seu treball un espai industrial abandonat per convertir-lo en matèria d’investigació artística. La seua proposta no es limita al registre documental de fàbriques, xemeneies, ponts, viaductes o depòsits. Les fotografies es transformen mitjançant recursos plàstics i materials industrials que generen noves relacions entre imatge, espai i matèria.
El resultat són composicions (a)simètriques, construïdes a partir de la tensió, el desequilibri i la recerca d’un nou equilibri visual. Les restes industrials deixen així de ser únicament testimonis d’un passat productiu per convertir-se en protagonistes d’una nova narrativa sobre el temps, el territori, la memòria i la transformació del paisatge.
Una arqueologia industrial convertida en llenguatge artístic
Per a desenvolupar este projecte, Alcaraz desplega un ampli repertori de materials industrials i suports plàstics que amplien les possibilitats expressives de la fotografia i la pintura.
Entre les obres destaca ‘Papelera San Jorge’, una instal·lació tridimensional construïda sobre una estructura de ferro amb rodes i integrada per fotografia sobre paper Hahnemühle de 300 grams, plexiglàs, vidre, corretges i tubs de llum. Amb unes dimensions de 120 × 120 × 52 centímetres, la peça converteix els elements associats a l’arquitectura industrial en part essencial de la mateixa construcció artística.
L’exposició reuneix també peces realitzades sobre bastidors de fusta, llenç, feltre i plexiglàs, entre elles composicions en format díptic com ‘Papelera San Jorge_1.2026’ o ‘Papelera San Jorge_8’, que combinen fotografia, pintura i materials translúcids.
Les fotografies, impreses sobre paper Hahnemühle de 300 grams, són intervingudes posteriorment mitjançant pintura i grafit, de manera que la imatge documental perd la seua condició estrictament fotogràfica per adquirir una dimensió plàstica i matèrica.
Un altre dels àmbits destacats de la mostra és ‘Acumulación’, una instal·lació de dimensions variables —aproximadament 200 × 400 centímetres— construïda a partir de materials procedents de l’estudi de l’artista, estructures d’alumini, fotografia i pintura. La peça introdueix en l’exposició la idea de l’arxiu material i del procés creatiu com a part integrant de l’obra.
Del patrimoni industrial a l’edició d’artista
La proposta continua en la planta superior de la galeria, on la investigació sobre arqueologia industrial dialoga amb una altra de les línies fonamentals de la trajectòria d’Alcaraz: l’edició i les publicacions d’artista.
En este espai es presenta el llibre d’artista i la sèrie de set gravats originals ‘(A)simetria(S)’, editada per La Zúa, Conca, i presentada recentment en ARCO 2026, juntament amb una selecció d’obra gràfica, fotografia i impressions realitzades entre 2013 i 2025.
Este recorregut permet establir connexions amb altres projectes desenvolupats per l’artista, entre ells els seus treballs sobre la Paperera del Millars i els pous del Districte Miner de Linares, ampliant la perspectiva d’una investigació que entén el patrimoni industrial com un territori obert a noves lectures.
L’exposició demostra així que l’arqueologia industrial pot convertir-se en un potent territori de creació contemporània. En mans d’Alcaraz, els edificis abandonats, les estructures fabrils i les empremtes dels antics processos productius deixen de ser simples vestigis per convertir-se en imatges capaces d’activar la memòria.
La memòria d’un paisatge en transformació
La investigació artística d’Antonio Alcaraz posa el focus en el valor social, històric i estètic de l’arquitectura industrial, un llegat que sovint queda amenaçat per l’abandonament, la transformació urbana o la pèrdua de la seua memòria col·lectiva.
La seua fotografia registra estos espais, però al mateix temps els reconstrueix visualment. El document es converteix en interpretació; la ruïna, en matèria artística; i el paisatge industrial, en un territori de memòria.
En este procés, Alcaraz reivindica una mirada capaç de descobrir la bellesa, la tensió i la capacitat narrativa d’unes arquitectures que, malgrat haver perdut la seua funció original, conserven una poderosa càrrega històrica i emocional.
‘Huellas de papel’ es presenta, d’esta manera, com una nova aportació a una trajectòria compromesa amb la recuperació visual del patrimoni industrial valencià. Una exposició que convida a tornar a mirar allò que roman al marge: les fàbriques abandonades, les estructures oblidades i els espais que encara conserven, en els seus materials i en les seues formes, les empremtes d’una història que mereix ser recordada.
