ARRELS de SUSANA ALEMANY

ARRELS de SUSANA ALEMANY

Susana Alemany és una artista alcoiana emergent que ha exposat anteriorment a ArtGallery Sigylanweart d’Altea i ha estat seleccionada al les diferents convocatòries de Sant Joan d’Alacant, La Nucia i la proposta de Mini Quadres d’Elda, hui es presenta a la localitat d’Ontinyent, a la Gomis 30 Gallery, a través de la mostra Arrels.

Arrels presenta una sèrie de peces que treballen al voltant de la vida i trajectòria personal de l’artista.

Formada de jove dins del camp de la moda, Susana va haver de deixar de cosir i de crear patrons i noves propostes a causa d’una afecció de salut, però lluny de deixar-se abatre per la situació es va proposar recuperar-se físicament durant molts anys. Va destinar tota la seua ànsia de creativitat a formar-se plàsticament, i va escollir l’Escola de Belles Arts d’Alcoi com a centre formatiu. Sempre ha anat a totes les exposicions, i s’ha embegut del que li oferia la cultura que té al seu abast, s’ha preocupat de conèixer, d’investigar, i a poc a poc s’ha creat a si mateixa. Aquesta personalitat vivia amagada i oprimida, sense que ningú sapigués de la seua existència i que es manifestava a través de Toskana, l’alter ego de l’artista que es presentava a concursos i que plantejava alguna peça sense fer massa soroll. Però la seguretat que ha anat adquirint l’artista ha fet renàixer a Susana Alemany, que ha reinventat el seu camí de vida i ha fet que Toskana quede enrere diluïda, com les seues inseguretats. Hui Susana és una dona reconstruïda, com a una creativa que per fi vol traure a la llum la seua obra i reivindicar la seua professió com artista plàstica.

A l’exposició de la sala Gomis 30 Gallery, es poden trobar a l’inici de la mostra les peces inicials que pertanyen a la sèrie Plegs en Llenç, firmades com a Toskana. Ara ens parem un segon per a fer una petita anàlisi, ja que qui coneix a Susana sap la gran personalitat que té, doncs eixa mateixa identitat es trasllada a cada un dels plecs dels seus llenços retorts d’aquesta primera fase de la seua obra. Llenços que atrapen amb la seua amalgama de matèria, que omplin amb la seua presència tot l’espai, i que fan que l’observador capte d’immediat l’essència de la nostra artista.

Aquesta fase inicial es troba oprimida pels bastidors, pels marcs o pels espais que contenen tota aquesta càrrega vital. A poc a poc la matèria s’allibera i es fa més clara, els plecs hui són naturals sense forces artificials. Qui s’acoste a la sala veurà com aquests treballs tenen una exageració de vernís, brillen, perquè amaguen el dolor i l’angoixa, volen donar la sensació de ser peces joioses però la realitat és que cada plec és un dilema, un moment de dolor, una vida complexa que intenta amagar-se sota una potent capa brillant.

Hui les obres han evolucionat, i com dèiem, la llibertat del bastidor ha deixat les peces sense límits s’aprecia com van desfent-se del vernís, fins a ser una realitat complexa però natural, centrada en una veritat a resoldre sense pors, d’aquesta fase tenim les obres Llençol de Sang i Llençol de Mar.

La ceràmica és un altre camp en el qual Susana està endinsant-se actualment, ja que el fet de tocar la matèria, la fa seua. Les seues mans directament generen el que ella vol, llenços de ceràmica que transmeten fragilitat i lleugeresa combinat amb fusta sense treballar, reforçant la base de la seua obra actual, la naturalitat, on deixa enrere les artificioses formes plàstiques.

La mostra que està comissariada per Victoria Herrera, a més a més posa en valor les fibres que composen els recursos tradicionals del territori, fragments reciclats tèxtils i dotats d’una segona vida. L’obra mostra una capacitat de jugar amb les dimensions oferint un joc de llums i ombres que capten l’atenció de l’espectador atrapant-lo en una dimensió sensorial visual.

Lucia Romero. Membre de l’Associació Valenciana de Crítics d’Art.

error: Content is protected !!