‘Alcoi: Art i Indústria’, es pot visitar a la Llotja de Sant Jordi fins al 31 de juliol de 2026.
La Llotja de Sant Jordi acull l’exposició col·lectiva Alcoi: Art i Indústria, una proposta impulsada pel grup ArteEnred i comissariada per Empar Santamarina i Maria Guillem que convida a redescobrir el llegat industrial de la ciutat des d’una mirada artística contemporània.
La mostra reuneix obres de 29 artistes que prenen com a fil conductor la tradició tèxtil i paperera d’Alcoi, considerada una de les ciutats pioneres de la Revolució Industrial a Europa. A través de diferents disciplines i llenguatges plàstics, els creadors ofereixen una reinterpretació del patrimoni fabril alcoià marcada tant pel compromís amb la memòria col·lectiva com per una profunda càrrega evocadora.
El projecte és fruit del treball d’ArteEnred, un col·lectiu fundat l’any 2006 i integrat per artistes procedents de grups com La Forja, Fossa Cogora o A.N.C.A. Les peces exposades estableixen un diàleg entre la indústria, l’àmbit domèstic i el paisatge, utilitzant materials tan diversos com la tela, el paper, la fusta, l’acer, la pedra o la ceràmica.
Entre els elements simbòlics més destacats de l’exposició hi ha les emblemàtiques xemeneies industrials d’Alcoi. De les 82 documentades a la ciutat, 36 es conserven actualment i compten amb la protecció de Bé de Rellevància Local. Aquestes estructures es converteixen en protagonistes recurrents de diverses obres, com les signades per Amparo Tortonda, Enrique Montoro o Lorna Benavides.
El fil, entés com a metàfora de la tradició tèxtil i dels vincles humans, travessa bona part del recorregut expositiu. Apareix reflectit en les pintures d’Anabel Tatay i Carmen Cervera, en les escultures de Teresa Aparicio i José Manuel Ramos, així com en les instal·lacions de Carmen Cebrián (MAYNE), que posa el focus en el paper fonamental de les dones durant l’etapa d’esplendor industrial.
El paper, un altre dels materials estretament vinculats a la identitat econòmica d’Alcoi, també ocupa un lloc destacat. Elisa Merino presenta una cartografia de la ciutat elaborada sobre paper artesanal confeccionat amb cànem, iuca i mora, mentre que José Carrasco-López el converteix en l’eix central de la seua investigació artística.
El recorregut culmina amb El laberint, una instal·lació de Vicente Gascón que convida el visitant a travessar un entramat de teles suspeses. La peça proposa un viatge introspectiu cap als records de la infantesa i la redescoberta personal.
L’exposició compta amb el suport de la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la Universitat d’Alacant, l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament d’Alcoi i la Regidoria de Cultura, consolidant-se com una nova oportunitat per reflexionar sobre la relació entre patrimoni industrial, memòria i creació contemporània.
