‘El final del somni’ de Pamen Pereira en la Sala Dormitori del Centre del Carme

‘El final del somni’ de Pamen Pereira en la Sala Dormitori del Centre del Carme

València (28.01.22).

La Sala Dormitori del Centre del Carme Cultura 
Contemporània (CCCC) fa un viatge espiritual al seu passat com a 
dormitori dels frares carmelites en l’Edat Mitjana. L’artista Pamen 
Pereira recrea una atmosfera única carregada de simbologia, misteri i 
poesia en la nova exposició del CCCC, les principals obres de la qual 
s’han realitzat expressament per a aquest espai.

José Luis Pérez Pont, director del CCCC i del Consorci de Museus de la 
Comunitat Valenciana (CMCV), ha presentat aquesta exposició, sota el 
títol ‘Pamen Pereira. El final del somni’. “Iniciem la programació 
expositiva de 2022 amb una mostra que ens obri una porta a la 
inspiració, que ens permet connectar amb la naturalesa i amb altres 
cultures i, en definitiva, amb el procés creatiu de Pamen Pereira. Una 
artista que ens ofereix obres carregades de la seua pròpia experiència 
vital, com reflecteix en les instal·lacions creades ‘ex professo’ per 
al CCCC, que han sigut produïdes pel Consorci de Museus”, assegura.

Víctor Segrelles, comissari de l’exposició, ha destacat el valor 
d’aquesta exposició: “Fa uns mesos, Pereira va tornar a exposar a 
València, però feia 20 anys que no oferia al públic una gran 
intervenció ‘ex professo’ com aquesta a la capital. És una de les 
grans artistes que mesclen art i vida com si foren la mateixa cosa i, 
per això, no deixa indiferent a ningú. És una artista amb encís”.

En aquest sentit, Segrelles afig que “Pereira trasllada els seus 
viatges a la seua obra i el públic hi pot trobar una forta càrrega 
espiritual”. “Es va enamorar del Dormitori del Centre del Carme i, 
aleshores, va crear les obres principals de la mostra, que conviuen 
amb altres creacions recents, per a mostrar segles de somnis dels 
carmelites que van habitar el convent amb una gran capacitat de 
suggeriment poètic”, explica.

Simbologia, misteri i poesia

Antic dormitori —durant segles— dels frares carmelites que van habitar 
el convent, l’espai expositiu mateix es troba en l’origen de la 
creació de les obres centrals de la mostra. Realitzades expressament 
per a aquest projecte, les obres estan inspirades en la mística 
espanyola del Segle d’Or, prenent
com a referència principal el pensament i la poesia de sant Joan de la Creu.

Com a element renovador, el foc protagonitza la instal·lació ‘La 
sospita del foc’ i ‘El foc i el repòs’, un parell de sabates i un jaç 
antic, respectivament, dels quals sorgeixen flames generades amb vapor 
sec i una il·luminació especial. Totes dues estan inspirades en alguns 
dels poemes de sant Joan de la Creu, com ocorre també en ‘Per ací no 
hi ha camí’, una escala de caragol amb què es fa referència a la 
‘Subida del Monte Carmelo’ i a la necessitat de desprendre’s de les 
coses.

Complementen l’exposició escultures, objectes i dibuixos recents que 
remeten a l’imaginari artístic sobre el qual Pamen Pereira ha 
treballat durant tota la seua trajectòria: les relacions 
art-vida-naturalesa, el binomi ciència-màgia, la cerca de fonaments 
que harmonitzen conceptes duals en conflicte etern (permanent/efímer, 
immutable/mudable, pesat/ingràvid) i la fusió de l’experiència vital 
amb el procés creatiu. El conjunt d’obres exposades, atesa la 
interrelació i fusió d’unes amb altres i la seua disposició en 
l’espai de la sala, esdevé una “obra nova”, una instal·lació envoltant 
plena de misteri i poesia.

Totes les obres que conformen ‘Pamen Pereira. El final del somni’, amb 
el comissariat de Víctor Segrelles, podran visitar-se a la Sala 
Dormitori del Centre del Carme des del 28 de gener fins a finals 
d’abril.

Procés creatiu i experiència vital

Dibuix, pintura, escultura, instal·lació, de vegades fotografia i 
vídeo, o qualsevol altre mitjà són vàlids perquè Pamen Pereira 
materialitze una idea i concrete l’acte creatiu. Un acte que, en el 
seu procés, es fon amb l’experiència vital de l’artista i està 
fortament vinculat a la naturalesa, d’on extrau gran part de les seues 
imatges. Un plantejament artístic que és, en el fons, l’elecció 
radical d’una manera de vida. Una exigent fidelitat a aquesta com a 
via de coneixement i lloc de transformació. La vida com a principal 
gabinet de treball.

Estudia Belles Arts a València i a mitjans dels anys huitanta inicia 
la seua trajectòria artística. Des d’aleshores, no ha cessat de 
viatjar, realitzar projectes i exposar les seues obres, tant 
individualment com en mostres col·lectives i temàtiques, en galeries 
d’art, museus i espais culturals de tot l’Estat espanyol i de 
diferents ciutats europees, asiàtiques i americanes, ja que ha 
residit, durant llargues temporades, en països llunyans com el Japó i 
Tanzània o en llocs extrems com l’Antàrtida i el Sàhara.

En concret, ha exposat en espais com el Centro Galego de Arte 
Contemporánea (CGAC), el Museu de la Cultura de Galícia a Santiago de 
Compostel·la, el Museu d’Art Contemporani de Castella i Lleó (MUSAC), 
l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), el Museu de Lugo, el Museu 
Esteban Vicente de Segòvia, el Museu d’Art Contemporani d’Alacant 
(MACA), el Museum Zu Allerheiligen de Schaffhausen a Suïssa, el Palau 
de l’Òpera del Caire, la Bibliotheca Alexandrina Arts Center a 
Alexandria (Egipte), el Museu Nacional de Belles Arts de Buenos Aires, 
el Museu Nacional d’Arts Visuals de Montevideo i el Museu de la Ciutat 
a Querétaro (Mèxic), la Recent Gallery (Sapporo, Japó), la Barg 
Gallery (Teheran, Iran), la Galerie d’art du Conseil Général des 
Bouches-du-Rhône (Ais de Provença, Marsella), el Palazzo Pinucci i la 
Galleria Via Larga de Florència, el Palau del Senat (Madrid), el Museu 
de Belles Arts de Caracas a Veneçuela, la Fundació Juan March o el 
Palau de Velázquez (Madrid).

Sense abandonar la soledat del taller com a temple de reflexió i 
d’estudi del qual sorgeixen obres amb un caràcter més íntim, el seu 
treball s’ha centrat, en els últims anys, en les instal·lacions i 
intervencions ‘site-specific’, per a espais tant públics com privats, 
algunes de les quals són permanents.

Inaugurada 28 de gener.

Antic dormitori –durant segles- dels frares carmelites que van habitar el convent, el propi espai expositiu està en l’origen de la creació de les obres centrals de la mostra comissariada per Victor Segrelles. Realitzades expressament per a aquest projecte, aquestes obres estan inspirades en la mística espanyola del Segle d’Or, prenent com a referència principal el pensament i la poesia de sant Joan de la Creu.

Complementen l’exposició altres obres recents (escultures, objectes i dibuixos) que remeten a l’imaginari artístic sobre el qual Pamen Pereira treballa durant tota la seua trajectòria: les relaciones art-vida-naturalesa, el binomi ciència-màgia, la cerca de fonaments que harmonitzen conceptes duals en etern conflicte (permanent/efímer, immutable/mudable, pesat/ingràvid) i la fusió de l’experiència vital amb el procés creatiu.

El conjunt d’obres exposades, donada la interrelació de les unes amb les altres i la seua disposició en l’espai de la sala, esdevé en una “obra nova”, una instal·lació site-specific amb la qual l’artista genera una envolupant escenificació plena de simbologia, misteri i poesia.

error: Content is protected !!