València (28.01.22).
La Sala Dormitori del Centre del Carme Cultura
Contemporània (CCCC) fa un viatge espiritual al seu passat com a
dormitori dels frares carmelites en l’Edat Mitjana. L’artista Pamen
Pereira recrea una atmosfera única carregada de simbologia, misteri i
poesia en la nova exposició del CCCC, les principals obres de la qual
s’han realitzat expressament per a aquest espai.
José Luis Pérez Pont, director del CCCC i del Consorci de Museus de la
Comunitat Valenciana (CMCV), ha presentat aquesta exposició, sota el
títol ‘Pamen Pereira. El final del somni’. “Iniciem la programació
expositiva de 2022 amb una mostra que ens obri una porta a la
inspiració, que ens permet connectar amb la naturalesa i amb altres
cultures i, en definitiva, amb el procés creatiu de Pamen Pereira. Una
artista que ens ofereix obres carregades de la seua pròpia experiència
vital, com reflecteix en les instal·lacions creades ‘ex professo’ per
al CCCC, que han sigut produïdes pel Consorci de Museus”, assegura.
Víctor Segrelles, comissari de l’exposició, ha destacat el valor
d’aquesta exposició: “Fa uns mesos, Pereira va tornar a exposar a
València, però feia 20 anys que no oferia al públic una gran
intervenció ‘ex professo’ com aquesta a la capital. És una de les
grans artistes que mesclen art i vida com si foren la mateixa cosa i,
per això, no deixa indiferent a ningú. És una artista amb encís”.
En aquest sentit, Segrelles afig que “Pereira trasllada els seus
viatges a la seua obra i el públic hi pot trobar una forta càrrega
espiritual”. “Es va enamorar del Dormitori del Centre del Carme i,
aleshores, va crear les obres principals de la mostra, que conviuen
amb altres creacions recents, per a mostrar segles de somnis dels
carmelites que van habitar el convent amb una gran capacitat de
suggeriment poètic”, explica.
Simbologia, misteri i poesia
Antic dormitori —durant segles— dels frares carmelites que van habitar
el convent, l’espai expositiu mateix es troba en l’origen de la
creació de les obres centrals de la mostra. Realitzades expressament
per a aquest projecte, les obres estan inspirades en la mística
espanyola del Segle d’Or, prenent
com a referència principal el pensament i la poesia de sant Joan de la Creu.
Com a element renovador, el foc protagonitza la instal·lació ‘La
sospita del foc’ i ‘El foc i el repòs’, un parell de sabates i un jaç
antic, respectivament, dels quals sorgeixen flames generades amb vapor
sec i una il·luminació especial. Totes dues estan inspirades en alguns
dels poemes de sant Joan de la Creu, com ocorre també en ‘Per ací no
hi ha camí’, una escala de caragol amb què es fa referència a la
‘Subida del Monte Carmelo’ i a la necessitat de desprendre’s de les
coses.
Complementen l’exposició escultures, objectes i dibuixos recents que
remeten a l’imaginari artístic sobre el qual Pamen Pereira ha
treballat durant tota la seua trajectòria: les relacions
art-vida-naturalesa, el binomi ciència-màgia, la cerca de fonaments
que harmonitzen conceptes duals en conflicte etern (permanent/efímer,
immutable/mudable, pesat/ingràvid) i la fusió de l’experiència vital
amb el procés creatiu. El conjunt d’obres exposades, atesa la
interrelació i fusió d’unes amb altres i la seua disposició en
l’espai de la sala, esdevé una “obra nova”, una instal·lació envoltant
plena de misteri i poesia.
Totes les obres que conformen ‘Pamen Pereira. El final del somni’, amb
el comissariat de Víctor Segrelles, podran visitar-se a la Sala
Dormitori del Centre del Carme des del 28 de gener fins a finals
d’abril.
Procés creatiu i experiència vital
Dibuix, pintura, escultura, instal·lació, de vegades fotografia i
vídeo, o qualsevol altre mitjà són vàlids perquè Pamen Pereira
materialitze una idea i concrete l’acte creatiu. Un acte que, en el
seu procés, es fon amb l’experiència vital de l’artista i està
fortament vinculat a la naturalesa, d’on extrau gran part de les seues
imatges. Un plantejament artístic que és, en el fons, l’elecció
radical d’una manera de vida. Una exigent fidelitat a aquesta com a
via de coneixement i lloc de transformació. La vida com a principal
gabinet de treball.
Estudia Belles Arts a València i a mitjans dels anys huitanta inicia
la seua trajectòria artística. Des d’aleshores, no ha cessat de
viatjar, realitzar projectes i exposar les seues obres, tant
individualment com en mostres col·lectives i temàtiques, en galeries
d’art, museus i espais culturals de tot l’Estat espanyol i de
diferents ciutats europees, asiàtiques i americanes, ja que ha
residit, durant llargues temporades, en països llunyans com el Japó i
Tanzània o en llocs extrems com l’Antàrtida i el Sàhara.
En concret, ha exposat en espais com el Centro Galego de Arte
Contemporánea (CGAC), el Museu de la Cultura de Galícia a Santiago de
Compostel·la, el Museu d’Art Contemporani de Castella i Lleó (MUSAC),
l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), el Museu de Lugo, el Museu
Esteban Vicente de Segòvia, el Museu d’Art Contemporani d’Alacant
(MACA), el Museum Zu Allerheiligen de Schaffhausen a Suïssa, el Palau
de l’Òpera del Caire, la Bibliotheca Alexandrina Arts Center a
Alexandria (Egipte), el Museu Nacional de Belles Arts de Buenos Aires,
el Museu Nacional d’Arts Visuals de Montevideo i el Museu de la Ciutat
a Querétaro (Mèxic), la Recent Gallery (Sapporo, Japó), la Barg
Gallery (Teheran, Iran), la Galerie d’art du Conseil Général des
Bouches-du-Rhône (Ais de Provença, Marsella), el Palazzo Pinucci i la
Galleria Via Larga de Florència, el Palau del Senat (Madrid), el Museu
de Belles Arts de Caracas a Veneçuela, la Fundació Juan March o el
Palau de Velázquez (Madrid).
Sense abandonar la soledat del taller com a temple de reflexió i
d’estudi del qual sorgeixen obres amb un caràcter més íntim, el seu
treball s’ha centrat, en els últims anys, en les instal·lacions i
intervencions ‘site-specific’, per a espais tant públics com privats,
algunes de les quals són permanents.
Inaugurada 28 de gener.
Antic dormitori –durant segles- dels frares carmelites que van habitar el convent, el propi espai expositiu està en l’origen de la creació de les obres centrals de la mostra comissariada per Victor Segrelles. Realitzades expressament per a aquest projecte, aquestes obres estan inspirades en la mística espanyola del Segle d’Or, prenent com a referència principal el pensament i la poesia de sant Joan de la Creu.
Complementen l’exposició altres obres recents (escultures, objectes i dibuixos) que remeten a l’imaginari artístic sobre el qual Pamen Pereira treballa durant tota la seua trajectòria: les relaciones art-vida-naturalesa, el binomi ciència-màgia, la cerca de fonaments que harmonitzen conceptes duals en etern conflicte (permanent/efímer, immutable/mudable, pesat/ingràvid) i la fusió de l’experiència vital amb el procés creatiu.
El conjunt d’obres exposades, donada la interrelació de les unes amb les altres i la seua disposició en l’espai de la sala, esdevé en una “obra nova”, una instal·lació site-specific amb la qual l’artista genera una envolupant escenificació plena de simbologia, misteri i poesia.
