- La mostra, que es podrà visitar fins al 20 de setembre, presenta 65 peces procedents de vint museus i institucions nacionals.
- L’historiador de l’art José Riello comissaria esta exposició, realitzada en col·laboració amb la Biblioteca Nacional d’Espanya.
El Museu de Belles Arts de València (MuBAV) acull l’exposició ‘Antonio Palomino y la noche barroca’, la primera mostra monogràfica dedicada a la figura i la producció artística del pintor i tractadista barroc Antonio Palomino de Castro y Velasco (1655-1726), amb motiu del tricentenari de la seua mort.
El projecte expositiu s’ha realitzat en col·laboració amb la Biblioteca Nacional d’Espanya i està comissariat per l’historiador de l’art José Riello, professor de la Universitat Autònoma de Madrid.
La mostra, que es podrà visitar fins al 20 de setembre, reunix 65 peces procedents de vint museus i institucions nacionals. Pintures, dibuixos, estampes, producció literària i teoria pictòrica permeten recórrer la trajectòria d’un dels principals artistes i teòrics de l’art espanyol entre els segles XVII i XVIII.
Estructurada en quatre seccions, l’exposició permet al públic explorar la vinculació de Palomino amb la Monarquia d’Espanya, la seua concepció de la pintura com a art teològic i les seues reflexions figuratives sobre el misteri de la Immaculada Concepció, així com la seua extensa producció de pintura mural —especialment la realitzada a València—, la seua dedicació a les festes públiques i la transcendència del seu tractat sobre la pintura.
La secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso; el director del Museu de Belles Arts de València, Pablo González Tornel, i el comissari de l’exposició, José Riello, han presentat la mostra este dimarts.
Durant l’acte, Marta Alonso ha assenyalat que esta exposició «no sols commemora el llegat de l’insigne pintor i tractadista barroc en terres valencianes, sinó que també reafirma el ferm compromís institucional de la Generalitat amb la recuperació científica, la protecció activa i la difusió internacional de les obres mestres que definixen la nostra profunda identitat cultural».
Per la seua part, Pablo González Tornel ha afirmat que la mostra dedicada a Palomino és essencial per a entendre la renovació artística que van suposar els frescos del pintor cordovés a les esglésies de València. «Palomino i Rubens conviuen ara al Museu de Belles Arts i marquen l’aposta del museu per una investigació de qualitat sobre el Barroc», ha conclòs el director.
En este sentit, José Riello ha recordat que una gran part de la producció artística de l’artista es conserva en sostres, voltes i espais arquitectònics, circumstància que n’ha condicionat la recepció historiogràfica. «Com a escriptor i teòric, el llegat de Palomino és encara més sòlid, i a ell devem bona part del que continuem pensant sobre l’art espanyol dels segles XVI i XVII», ha afegit.
Antonio Palomino
Antonio Palomino (1655-1726) va ser un dels pintors espanyols i teòrics de la pintura més rellevants entre els segles XVII i XVIII, amb una formació intel·lectual que el va distingir de la major part dels seus col·legues artistes.
Mereix una menció especial la decoració mural que va realitzar a la ciutat de València, on va treballar entre 1697 i 1705 a l’església dels Sants Joans, la Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats i la Catedral de València. A més, va idear el programa iconogràfic de l’església de Sant Nicolau, les pintures de la qual van ser executades pel seu deixeble Dionís Vidal.
