HOMENATGE A FRANCESC JARQUE EN ALCOI

HOMENATGE A FRANCESC JARQUE EN ALCOI

Per: Joan J. Soler Navarro. Historiador i Crític de l’Art.

Des de 4 de maig podem visitar a Alcoi el nou Cicle d’Exposicions organitzat per la Càtedra d’Art Contemporani d’ Antoni Miró i l’Ajuntament d’Alcoi

El 5 de maig al Centre Cultural Mario Silvestre, veurem “Sentografies, Sento Masià”. Homentage a Sento Masia Mengual i des de dijous podrà visitar-se a la Llotja l’exposició homenatge a Francesc Jorques

Des de 4 de maig al Centre Ovidi Montllor – ACPV Alcoià-Comtat, s’exposa “Heterodòxia”  amb obres de Maria Barber, Xavier Belda, Toni Cano, Georgina Mollà, Pepe Vidal.

Dijous 6 de maig estarà oberat al públic a la Llotja de Sant Jordi, “UN MAGATZEM DE LA MEMÒRIA” es com titola el seu article al catàleg de l’exposició Tania Castro, qui ens diu: “Es necessiten tres vides senceres per a comprendre i comissariar l’obra de Paco Jarque. Creador prolífic en tots els sentits. Fotògraf, dissenyador gràfic, publicista, escriptor, dibuixant i professor són alguns de tots els talents de què disposava.

Paco Jarque va nàixer en una València gris que retrata sense parar fins a aconseguir el color dels seus últims anys.

“Una contribució indiscutible de la fotografia en la nostra societat és la seua capacitat transmissora de la memòria, des de fa més de segle i mig un gran inventari de llocs, persones i fets es va posar en marxa i hui en dia eixe impressionant arxiu continua acumulant dades de totes les manifestacions humanes.

Les característiques peculiars dels pobles, cada vegada més uniformats per una globalització, que anul·la diferències d’identitats, pot documentar-se i difondre’s com un ric patrimoni per a donar a conéixer a tots com i el que vam ser i som.” (Paco Jarque)

Amb cura i dedicació plena Jarque va construir una memòria gràfica per a tots nosaltres. En els seus primers tirs la València dels 60 i dels 70 al més pur estil del neorealisme italià. Imatges de documentalisme clàssic en blanc i negre que no té res a envejar a grans noms com Rober Frank, Henri Cartier-Bresson o Robert Capa. Un poc d’enveja, o de zels potser, i pels seus devots, ja que ell mai no va ser molt fan de premis i guardons, al reconeixement brindat a les imatges de València realitzades per estrangers i no a un autor que els mereixia tant o més que ells.

Crític i combatiu, no tan sols ens regala una València romàntica amb xiquets jugant al carrer amb pedres, perseguint una rata, al Rei emèrit caminant sobre roses, retrats d’ancians, imatges còmiques de la vida diària, una Plaça de l’Ajuntament, en aquell moment «Plaza del Caudillo», preciosa davall la pluja.

error: Content is protected !!