El barri de Russafa, a València, es transformarà durant tres dies en un gran museu obert i descentralitzat, amb més de cinc quilòmetres quadrats d’exposició artística distribuïda pel teixit urbà. Del divendres 5 al diumenge 7 de juny, ens trobarem les obres de més de 300 artistes que obriran al públic 79 tallers, estudis i espais creatius, reafirmant-se com una de les iniciatives de mediació cultural i obertura artística més rellevants del context valencià contemporani, convertint el barri en un espai de creació, exhibició i intercanvi cultural continu.
La novena edició de Russafart que alnça la majoria d’edat que ha inspirat el Cartell, ‘obrint la gabia’, planteja així una reformulació de la idea tradicional de museu, expandint-la més enllà dels límits institucionals i integrant-la en la quotidianitat del barri. El projecte reivindica l’espai urbà com a contenidor cultural viu, on la pràctica artística es desplega de manera permanent a través de la presència activa dels creadors i de la relació directa amb el públic visitant.
Arístides Rosell, fundador i principal impulsor de Russafart, amb Rebeka Catalá, entre altres, afronten aquesta edició de la biennal des d’una posició de maduresa organitzativa i consolidació institucional.
L’edició de 2026 s’articula al voltant del lema ‘Vedat públic d’art’, ‘Coto público de arte’, per plantejar una reflexió sobre la tensió inherent entre la dimensió íntima del procés creatiu i la seua projecció pública. En aquest sentit, la proposta conceptual de Russafart incideix en la resignificació de l’espai urbà com a territori d’interacció cultural, on la pràctica artística abandona l’àmbit estrictament privat per integrar-se en dinàmiques col·lectives de participació i circulació simbòlica.
Entre les galeries integrades en el recorregut figuren FreeZia, Lu Gorrizt, Colores Art, Bloom Gallery, Patio 59, The Grapa i Imprevisual, a les quals s’afegeix TDA’42, espai que, tot i no definir-se formalment com a galeria, acollirà l’obra d’una vintena de creadors.
Des del punt de vista disciplinari, Russafart amplia la seua diversitat expositiva mitjançant la incorporació de 29 pràctiques artístiques diferents. Juntament amb llenguatges tradicionals com la pintura, el dibuix o l’escultura, el festival integra disciplines vinculades al disseny, la gràfica, l’art tèxtil, la instal·lació, el collage, la ceràmica o l’art urbà. Com a novetat d’aquesta edició destaca la inclusió del stop motion, evidència de la progressiva obertura del certamen cap a formats híbrids i narratives audiovisuals contemporànies.
La novena edició incorpora així mateix una reformulació en l’àmbit del patrocini cultural. Cervezas Alhambra cedeix protagonisme a Mahou, encara que ambdues marques pertanyen al mateix grup empresarial. Segons explica Rosell, aquesta transició implica una modificació estratègica orientada cap a accions de major impacte experiencial i d’interacció directa amb l’entorn urbà i comercial del barri.
La Nave de Ribes es consolida com un dels principals nuclis programàtics del festival. L’organització pretén ampliar la dimensió experiencial d’aquest enclavament mitjançant propostes de caràcter interactiu i immersiu que transcendisquen el model expositiu convencional.
En aquest context participaran Soliman López, TarsLab i Space Circles, en un projecte coordinat per Cisma i desenvolupat juntament amb Lluis Salvador. La intervenció col·lectiva ocuparà diferents espais de la nau mitjançant dispositius artístics orientats a l’experimentació tecnològica, la interacció sensorial i l’exploració de nous formats de relació entre obra, espai i espectador.
Entre aquestes iniciatives, cal destacar una intervenció artística a Veneno House, espai industrial reconvertit que acollirà la participació de cinc artistes urbans mitjançant accions in situ. Paral·lelament, l’organització impulsarà una campanya de dinamització econòmica basada en la distribució de 50 xecs de 50 euros destinats al consum en comerços adherits a la iniciativa, establint així una relació explícita entre producció cultural, participació ciutadana i activació del teixit econòmic local.
