Quatre exposicions impulsades per estudiants i joves investigadores i investigadors de la Universitat de València portaran aquest estiu a diferents espais universitaris propostes que aborden la creació contemporània, la memòria circense, el turisme durant el franquisme i els espais de resistència cultural. Tan senzill com circular. Projecte artístic col·laboratiu sobre la limitació del cercle, Baix les lones. Arxiu i memòria del circ a Mislata, Baix el sol del règim. Benidorm, el biquini i la “modernitat” a l’Espanya franquista (1950-1970) i Espais compartits. Cultura, pensament i resistència formen part dels huit projectes distingits en la cinquena edició dels premis Activa Cultura, dotats amb 16.000 euros i promoguts pel Vicerectorat de Cultura, Esports i Vincle Social. Les dues primeres mostres s’han inaugurat hui, mentre que les restants obriran les portes al juliol i al setembre.
L’acte ha estat presidit pel vicerector de Cultura, Esports i Vincle Social, Albert Moncusí, la responsable acadèmica d’Activa Cultura, María Ángeles Pérez, la degana de la Facultat de Ciències Socials, Elena Mut, l’estudiantat responsable del projecte i responsables acadèmics i gestors culturals de l’Ajuntament de Mislata.
‘Tan senzill com circular’, a l’Espai Vives
La primera de les exposicions, inaugurada el 16 de juny a l’Espai Vives, al campus de Blasco Ibáñez, es podrà visitar fins al 13 de setembre. Està comissariada per Fernando Piñero, estudiant del Grau en Història de l’Art de la Universitat de València, en col·laboració amb Samuel Galiano i Diego Torrente.
Tan senzill com circular. Projecte artístic col·laboratiu sobre la limitació del cercle és el resultat expositiu de Convocatòria Circular, un projecte artístic col·laboratiu que planteja una limitació deliberada: treballar únicament a partir de la forma del cercle. Allò que en aparença podria interpretar-se com una restricció es converteix ací en una eina per a expandir les possibilitats creatives i qüestionar la mateixa idea de norma. La proposta reflexiona sobre com les regles condicionen els processos de creació i sobre les estratègies que sorgeixen per a habitar-les, transformar-les o desbordar-les.
La mostra reuneix obres de Fernando Piñero, María Cigalat, Julia Real, Samuel Galiano, Miquel Losada, Paula Rodríguez, Ismael Morales, Lú Mateo, Marta María Sánchez, Paula Almela, Mateo Olascoaga, Diego Torrente, Adela Alcaide i Candela Ridaura. A través de disciplines i llenguatges diversos, les peces exploren la presència del cercle tant en el resultat final com en els mateixos processos de treball, convertint aquesta forma geomètrica en un element que articula recorreguts, metodologies i maneres de relacionar-se amb l’espai.
El projecte proposa una experiència compartida en què la pauta es fa visible i tangible, generant un ampli camp de possibilitats creatives. L’exposició mostra precisament com una condició comuna pot donar lloc a respostes molt diferents, valorant l’experimentació col·lectiva i el diàleg entre artistes.
‘Baix les lones. Arxiu i memòria del circ a Mislata’, a la Facultat de Ciències Socials
També inaugurada el 16 de juny, Baix les lones. Arxiu i memòria del circ a Mislata es pot visitar fins al 27 de juliol a la Sala Manuela Ballester de la Facultat de Ciències Socials, al campus dels Tarongers. La mostra està comissariada per Maya Monfort Palomero, graduada en Història de l’Art i estudiant del Màster en Història de l’Art i Cultura Visual de la Universitat de València.
L’exposició recupera l’arxiu fotogràfic familiar dels artistes circenses Rosa Sánchez i Markus per a reconstruir una història personal que, al mateix temps, forma part de la memòria col·lectiva de Mislata. Fotografies d’espectacles, retrats familiars i materials vinculats a les companyies en què treballaren ambdós artistes permeten acostar-se a la vida quotidiana del circ més enllà de la pista i de l’espectacle.
La proposta reivindica el valor documental i patrimonial d’un conjunt fotogràfic inèdit i contribueix a visibilitzar una comunitat tradicionalment absent dels grans relats culturals. Així mateix, posa el focus en l’estreta relació entre Mislata i el món circense, un vincle que va fer que nombroses famílies dedicades a l’espectacle itinerant s’assentaren a la localitat, coneguda durant dècades com la “Ciutat dels pallassos”.
‘Baix el sol del règim’, a La Nau, des del 7 de juliol
La Sala Oberta del Centre Cultural La Nau acollirà del 7 de juliol al 6 de setembre Baix el sol del règim. Benidorm, el biquini i la “modernitat” a l’Espanya franquista (1950-1970). El projecte està comissariat per Lucía Sellés Calvillo, graduada en Història de l’Art i estudiant del Programa de Doctorat en Història de l’Art de la Universitat de València.
L’exposició analitza com el franquisme va utilitzar el turisme per a projectar una imatge internacional de modernitat i obertura mentre mantenia mecanismes de control polític, moral i social. A través de fotografies d’arxiu, publicacions periòdiques i peces de roba històriques, la mostra revisa la construcció de l’imaginari turístic associat a Benidorm i al fenomen del turisme de masses.
El biquini emergeix com un dels principals símbols d’aquesta contradicció: una peça de roba associada a la modernitat i a l’atractiu turístic que va conviure amb discursos de censura i vigilància sobre el cos femení. Des d’aquesta perspectiva, l’exposició proposa una reflexió sobre la construcció de la imatge exterior d’Espanya, els discursos de gènere i les transformacions culturals que van marcar el desenvolupisme.
‘Espais compartits’, al Col·legi Major Rector Peset, des del 8 de setembre
L’última de les propostes es podrà visitar del 8 de setembre al 4 d’octubre a la Sala de la Muralla del Col·legi Major Rector Peset. Està comissariada per Lara Sánchez Canet, graduada en Història de l’Art i estudiant del Màster en Història de l’Art i Cultura Visual de la Universitat de València.
Espais compartits. Cultura, pensament i resistència reivindica el paper de llocs culturals no institucionals que, durant la dictadura franquista, es convertiren en espais de trobada, intercanvi intel·lectual i pensament crític. El projecte pren com a punt de partida l’ermita de Llutxent vinculada a Alfons Roig, on coincidiren artistes, intel·lectuals, escriptors i persones interessades per la cultura en un context marcat per la censura.
A partir de documentació procedent de l’arxiu personal de Roig i de testimonis de protagonistes d’aquella experiència, la mostra reconstrueix la importància d’aquests espais perifèrics com a nuclis d’irradiació cultural. La proposta incorpora, a més, una perspectiva de gènere per a analitzar el paper exercit per les dones en aquests entorns i ampliar la comprensió d’un episodi fonamental de la història cultural valenciana. El recorregut s’estén també a altres enclavaments com la casa de Joan Fuster a Sueca o el Museu d’Art Contemporani de Vilafamés, exemples de com determinats espais allunyats dels circuits oficials es convertiren en autèntiques finestres al món.
