LA FILMOTECA DE VALÈNCIA PROJECTARÀ LA FESTA I EL MEDITERRANI EN HOMENATGE A BERLANGA

LA FILMOTECA DE VALÈNCIA PROJECTARÀ LA FESTA I EL MEDITERRANI EN HOMENATGE A BERLANGA

  • El cicle s’organitza amb motiu del congrés internacional ‘Mediterrani, festa i carnestoltes. En homenatge a Luis García Berlanga’
  • La Filmoteca acull la taula redona ‘Univers Berlanga’ i projecta ‘Calabuch’, ‘La vaquilla’, ‘Moros y cristianos’ i ‘París-Tombuctú’

Cultura de la Generalitat, a través de l’Institut Valencià de Cultura, programa en la Filmoteca de València el cicle ‘Mediterrani, festa i carnestoltes. En homenatge a Berlanga’, que podrà veure’s del 19 al 23 de novembre. El cicle s’emmarca dins de l’agenda d’activitats commemoratives del centenari del naixement a València de Luis García Berlanga, organitzades per la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, a través de l’IVC.

Conformat per quatre pel·lícules, el cicle s’ha organitzat amb motiu del congrés internacional ‘Mediterrani, festa i carnestoltes. En homenatge a Luis García Berlanga’, que se celebra al Palau de Colomina de la Universitat CEU Cardenal Herrera de València del 18 al 20 de novembre. El congrés està organitzat per la Càtedra Luis García Berlanga de la Universitat CEU Cardenal Herrera i compta amb el patrocini de la Generalitat Valenciana, entre altres institucions.

L’objectiu d’aquest congrés internacional és estudiar les festes populars i la seua relació amb el cine de Berlanga, així com reflexionar sobre el caràcter mediterrani del seu cine i sobre la seua vinculació amb altres cineastes de l’àrea mediterrània. En el congrés es presenten més de quaranta ponències, taules redones i conferències en què participen personalitats del cine, la literatura, la música i l’àmbit universitari.

Entre els convidats del món del cine figuren José Luis García Berlanga, cineasta i fill major del director; els actors José Sacristán, Antonio Valero i Willy Montesinos; les directores Josefina Molina i Cecilia Bartolomé; els directors Kepa Sojo, Rafael Maluenda i José Enrique March, i les actrius Luisa Martín i Rosana Pastor, que és també la comissionada de la Generalitat per a l’Any Berlanga.

Dins de les jornades celebrades al Palau Colomina, també destaca la presència del director de la Filmoteca Espanyola, Josetxo Cerdán; el catedràtic de la Universitat Complutense de Madrid, Jesús González Requena, i el novel·lista valencià Vicente Muñoz Puelles, entre altres.

‘Univers Berlanga’

Dins de la celebració del congrés, la Filmoteca de València acull el divendres 19 de novembre, a les 18 hores, la taula redona ‘Univers Berlanga’, en la qual intervenen el cineasta i professor de la Universitat del País Basc, Kepa Sojo, i el catedràtic de Comunicació Audiovisual de la Universitat de Santiago de Compostel·la, José Luis Castro de Paz, moderats pel cap de Programació de la Filmoteca de l’IVC, José Antonio Hurtado.

En aquestes conversacions de cine, Kepa Sojo parlarà sobre ‘El Mediterrani com a nexe. Presència italiana en l’obra de Berlanga’ i José Luis Castro de Paz dissertarà sobre ‘Berlanga i Fernán-Gómez: camins paral·lels extremant l’angle de l’humor’.

En la mateixa sessió es projectarà un documental amb les reflexions sobre Berlanga dels cineastes Borja Cobeaga, Isabel Coixet, Juan Estelrich i Fernando Trueba, la guionista Anna R. Costa i el catedràtic emèrit de Comunicació Audiovisual de la Universitat del País Basc, Santos Zunzunegui. L’entrada a la taula redona i la projecció és gratuïta, previ pas per taquilla per a recollir l’entrada.

José Luis Castro de Paz i Santos Zunzunegui són directors de l’edició del llibre ‘Fúria espanyola. Vida, obra, opinions i miracles de Luis García Berlanga (1921-2010), cineasta’, una publicació d’autoria col·lectiva en dos volums, amb edicions en valencià i castellà, sobre la trajectòria vital, cultural i cinematogràfica del cineasta valencià.

El llibre està coeditat per la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, a través de la Filmoteca de l’Institut Valencià de Cultura, i pel Ministeri de Cultura i Esport, a través de Filmoteca Espanyola.

Berlanga festiu i mediterrani

Del 19 al 23 de novembre, la Filmoteca de València projecta quatre pel·lícules de Berlanga en què estan molt presents les festes populars valencianes, ja siguen les falles o els moros i cristians, però també en les quals es reflecteix l’esperit festiu i mediterrani del cineasta valencià.

El divendres 19 de novembre, a les 20 hores, la Filmoteca projecta ‘Calabuch’ (1956), rodada per Berlanga a Peníscola entre abril i maig de 1956, amb la participació dels seus veïns com a actors i figurants. El llargmetratge va ser una coproducció amb Itàlia, en el guió de la qual va participar l’italià Ennio Flaiano, guionista de diverses pel·lícules de Fellini. Juntament amb l’anglés Edmund Gween i Pepe Isbert, encapçalen el repartiment els italians Franco Fabrizi i Valentina Cortese.

Vinculada a l’ideari neorealista i amb un missatge clarament pacifista, ‘Calabuch’ conta les desventures d’un físic nuclear nord-americà que fuig del seu país per a no continuar col·laborant en la fabricació de bombes atòmiques. Fent-se passar per un vagabund indocumentat i ignorant, recala a Calabuch, un poble de la costa mediterrània.

‘Calabuch’ va tindre una calorosa acollida en el Festival de Venècia, on va obtindre el Gran Premi de l’Oficina Catòlica Internacional del Cine. Berlanga va confessar que la seua intenció va ser fer una obra honrada, senzilla i cordial. Segons l’historiador Román Gubern, “és la primera pel·lícula antiatòmica del cine espanyol que posa en dubte l’imperialisme americà”.

El dissabte 20 de novembre, a les 20 hores, la Filmoteca projecta ‘La vaquilla’ (1985), una aproximació a la Guerra Civil espanyola en clau de comèdia, protagonitzada per Alfredo Landa, Guillermo Montesinos, Santiago Ramos, José Sacristán, Carlos Velat, Adolfo Marsillach i Amparo Soler Leal. Amb ‘La vaquilla’, Berlanga aconsegueix fer realitat l’antic son de filmar un guió escrit en els anys cinquanta amb Rafael Azcona que mai va ser aprovat per la censura franquista.

Rodada a Sos del Rey Católico (Saragossa), la pel·lícula conta la història d’un grup de soldats que es limita a escriure cartes o dormisquejar en el front. Però la tranquil·litat es trenca quan un altaveu de la zona nacional anuncia que se celebrarà una correguda en un poble pròxim. Cinc combatents republicans decideixen robar la vaqueta per a arruïnar-los la festa.

El diumenge 21 de novembre, a les 18 hores, la Filmoteca projecta ‘Moros y cristianos’ (1987), que va ser l’última pel·lícula que va escriure Berlanga en col·laboració amb Rafael Azcona.

Protagonitzada per Fernando Fernán-Gómez, Verónica Forqué, Agustín González, Chus Lampreave, José Luis López Vázquez i Andrés Pajares, la pel·lícula se centra en les peripècies de dues esperpèntiques famílies torroneres de Xixona que acudeixen a una fira alimentària a Madrid. Allí intenten vendre els seus productes i renovar la seua imatge comercial, en contra de l’opinió del patriarca i creador de l’empresa.

Berlanga va comentar que la pel·lícula estava inspirada en l’ambient de les festes de moros i cristians que se celebren en moltes poblacions valencianes: “Un dels espectacles més xocants, barrocs, divertits i ebris del món”, segons el cineasta valencià.

El dimarts 23 de novembre, a les 20 hores, la Filmoteca conclou el cicle amb la projecció de ‘París -Tombuctú’ (1998), també rodada a Peníscola i últim llargmetratge en la filmografia de Berlanga.

En aquesta comèdia coral en què figuren Concha Velasco, Amparo Soler Leal, Javier Gurruchaga, Juan Diego, Santiago Segura, Manuel Alexandre, Luis Ciges, Pepe Sancho i Fedra Lorente, Berlanga es retroba amb l’actor francés Michel Piccoli, amb qui ja havia treballat en ‘Tamaño natural’ (1974).

En la seua nova col·laboració amb Berlanga, Piccoli interpreta un prestigiós cirurgià francés, deprimit i amargat, que decideix llevar-se la vida. A punt de tirar-se per la finestra, veu un pelegrí que es dirigeix des de París a Tombuctú i decideix canviar la mort per la fugida. En el viatge es detindrà a Calabuch, un xicotet poble del Mediterrani, on coneixerà personatges molt dispars.

A més de considerar-la el seu testament cinematogràfic, Berlanga va definir la pel·lícula com “esperpèntica, desvergonyida, desesperada i violenta”. També va assenyalar que “he exacerbat tots els elements que existien ja en les meues pel·lícules anteriors, des de la ‘chufla’ mediterrània al sainet, passant per la revista”.

error: Content is protected !!