Tres exposicions al territori: Fontilles, la biodiversitat i les petjades de la dana
La Universitat de València reforça aquest estiu la projecció territorial del seu programa expositiu amb tres propostes produïdes pel Vicerectorat de Cultura, Esports i Vincle Social. ‘Fontilles. La ciutat amagada’ s’inaugura aquest dijous al Recinte Modernista de Sant Pau de Barcelona, en la primera col·laboració expositiva de la UV amb aquest emblemàtic complex hospitalari. Juntament amb aquesta, ‘Bellesa ignorada’ viatja a l’Hospital Illa del Rei de Menorca per a reivindicar la biodiversitat de les plantes espontànies, mentre que ‘Les escriptures de l’aigua. Una mirada social de la dana 29-10-2024’ es presenta al Palau de Cerveró amb nous continguts que amplien la reflexió sobre les conseqüències socials i territorials de la dana.
L’exposició ‘Fontilles. La ciutat amagada’ s’inaugura aquest dijous, 18 de juny, a les 17 hores, al Recinte Modernista de Sant Pau de Barcelona, on podrà visitar-se fins al pròxim 1 de novembre. La mostra arriba a la capital catalana de la mà de la Fundació de la Santa Creu i Sant Pau, coincidint amb la commemoració dels 625 anys d’història d’aquesta institució hospitalària.
L’arribada de l’exposició a Sant Pau té una especial càrrega simbòlica. No sols suposa la primera vegada que la Universitat de València exposa en aquest destacat complex modernista, sinó que posa en diàleg dos espais vinculats a l’atenció sanitària que també van compartir una part de la seua història, ja que durant la dècada de 1960 persones procedents d’aquesta institució catalana van ser tractades a Fontilles.
Fontilles va nàixer marcada per una paradoxa que dona sentit a tota l’exposició: va ser una ciutat concebuda per a romandre oculta, però que al mateix temps va necessitar ser mostrada.
Creada a començament del segle XX per a acollir persones afectades per la lepra, Fontilles es va alçar en una vall aïllada de la Marina Alta i va quedar protegida per barreres naturals i arquitectòniques que la separaven de l’exterior. Durant més de cent anys, milers de persones hi van viure compartint una realitat marcada per l’estigma d’una malaltia que la societat preferia mantindre lluny de la vista. Però, al mateix temps, Fontilles va necessitar fer-se visible per a garantir la seua supervivència, obtindre suports institucionals i recaptar els recursos econòmics que van permetre sostenir durant dècades la seua activitat assistencial.
Comissariada per Antonio García Belmar i Inés Antón Dayas, de la Universitat d’Alacant, i Imma Mengual, de la Universitat Miguel Hernández, l’exposició convida a recórrer aquesta contradicció històrica a través d’una experiència immersiva construïda amb fotografies, documents, objectes, plànols, sons i testimonis de les persones que van habitar i treballar a la colònia-sanatori. El resultat és el retrat d’una ciutat singular, pràcticament desconeguda per a gran part de la societat, que va sobreviure a canvis polítics, socials i sanitaris al llarg de més d’un segle.
La mostra és també el resultat de més de huit anys de treball de recuperació, conservació i estudi del patrimoni material i immaterial de Fontilles desenvolupat per universitats públiques valencianes juntament amb la Fundació Fontilles. Un projecte que ara permet retornar a l’espai públic la memòria d’una comunitat que va romandre durant dècades entre la invisibilitat i la necessitat de ser vista.
Bellesa ignorada, a Menorca
A més de l’exposició de Fontilles, també ha itinerat recentment ‘Bellesa ignorada’, que pot visitar-se des d’aquest mes a l’Hospital Illa del Rei de Menorca, on romandrà oberta al públic durant tot l’estiu.
La mostra va ser inaugurada originalment a la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la Universitat de València, dins dels actes commemoratius del seu 50 aniversari, i ara amplia el seu recorregut en un enclavament patrimonial de gran valor històric i cultural.
Comissariada pel professor de Botànica de la UV i artista visual Gerardo Stübing, l’exposició convida a replantejar la nostra relació amb les anomenades “males herbes”, espècies vegetals habitualment ignorades malgrat la seua rellevància ecològica. El projecte parteix del fenomen conegut com a “ceguesa per a les plantes”, que descriu la tendència a invisibilitzar la flora en comparació amb altres formes de vida.
La mostra reuneix 36 fotografies i un audiovisual dedicats a plantes espontànies presents a l’entorn del campus de Burjassot. Cada imatge s’acompanya d’un BioHaiku i de materials divulgatius que permeten descobrir els valors ecològics, culturals i científics d’aquestes espècies.
A través de la fotografia, la divulgació científica i la reflexió artística, Bellesa ignorada reivindica la biodiversitat quotidiana i proposa una mirada més atenta cap a aquelles formes de vida que sostenen silenciosament els ecosistemes que habitem.
‘Les escriptures de l’aigua’ s’amplia i s’exposa al Palau de Cerveró
El Palau de Cerveró de la Universitat de València acull fins a la pròxima tardor l’exposició ‘Les escriptures de l’aigua. Una mirada social de la dana 29-10-2024’, una proposta comissariada pel catedràtic de la UV Antonio Ariño, que reuneix al voltant de huitanta fotografies de José Luis Cueto Lominchar, Mario Rabasco i Ana María Martínez Gorostiza.
La mostra va ser presentada inicialment a la Biblioteca de Ciències Socials Gregori Maians i arriba ara al Palau de Cerveró de la Universitat, al centre de la ciutat, amb una important actualització de continguts. A les imatges originals s’afegeixen noves fotografies preses en altres conques, especialment al Baix Túria, que documenten com continuen reproduint-se dinàmiques d’ocupació del territori en espais vulnerables a futures inundacions.
L’exposició incorpora, a més, un audiovisual i diversos objectes recuperats durant el treball de documentació sobre el terreny -entre aquests, claus cobertes de fang, fragments procedents d’una sepultura i altres elements arrossegats per l’aigua-, que reforcen la dimensió humana i social de la catàstrofe.
Sota la metàfora popular de “les escriptures de l’aigua”, la proposta planteja una reflexió sobre els models de desenvolupament territorial, el canvi climàtic i la necessitat de repensar la gestió del risc per a evitar que es repetisquen els errors del passat.
