Juan Luis Gandía: “Recordar Peset és retornar-lo al lloc que li correspon en la història de la Universitat i en la memòria democràtica del nostre poble”
La Universitat de València ha retut homenatge aquest divendres a Joan Baptista Peset Aleixandre amb motiu del 85 aniversari del seu afusellament pel règim franquista. L’acte, celebrat aquest matí al Claustre del Centre Cultural La Nau, ha reunit representants acadèmics, polítics, familiars Carmina i José Luis, i col·lectius memorialistes per reivindicar la figura de qui va ser rector de la Universitat entre 1932 i 1934 i una de les personalitats més destacades de la medicina valenciana del segle XX.
L’homenatge ha estat presidit pel rector de la Universitat de València, Juan Luis Gandía, acompanyat pel vicerector de Comunicació, Participació i Transparència, Carlos López Olano; la degana de la Facultat de Medicina i Odontologia, Amparo Ruiz; l’escriptor i catedràtic de la Universitat de València Martí Domínguez; i la presidenta de l’Associació de Familiars de Víctimes del Franquisme de la Fossa 126 de Paterna, María Navarro.
Durant la seua intervenció, el rector ha subratllat que “recordar Peset és retornar-lo al lloc que li correspon en la història de la Universitat i en la memòria democràtica del nostre poble”. Gandía ha destacat totes les dimensions de la figura homenatjada: “científic, metge, professor i rector compromés amb la Universitat i amb la ciutat, a més d’un científic injustament assassinat”.
El rector ha incidit en la concepció innovadora de l’ensenyament que defensava Peset, qui, tot i ser expert en medicina legal i toxicologia, apostava per una formació pràctica en què l’estudiantat aprenguera al laboratori i no únicament mitjançant lliçons magistrals. També ha reivindicat la seua coherència cívica i política durant la Segona República i ha assenyalat que “homenatjar Peset és també reconéixer totes les persones represaliades per la dictadura franquista: les assassinades, empresonades, depurades, exiliades i silenciades”.
Gandía ha recordat a més la història del retrat de Joan Baptista Peset la rèplica del qual presidia hui el Claustre de La Nau durant l’homenatge. La pintura va romandre amagada durant dècades, doblegada i sense bastidor, en un doble fons d’un armari de fusta junt amb documentació del Rectorat, fins que, en 1985, el professor Daniel Benito la va trobar i va ser restaurada i ubicada a la galeria de rectors de la Sala de Juntes de la Universitat. “En el quadre encara són visibles els plecs del llenç després de tants anys d’ostracisme. Són les cicatrius de la història”, ha assenyalat.
Per la seua banda, Martí Domínguez ha definit Peset com “el nostre Vives contemporani” i ha repassat la seua trajectòria acadèmica, científica i humana. Ha recordat que va ser el catedràtic de Medicina més jove d’Espanya, amb només 23 anys, precisament un 24 de maig de 1910, i que també un 24 de maig, però de 1941, va ser afusellat a Paterna junt amb altres tres persones.
Domínguez ha destacat l’extraordinari perfil intel·lectual de Peset, que va arribar a cursar quatre carreres i tres doctorats, a més de publicar més d’un centenar d’articles científics en francés, castellà i alemany. També ha posat en valor les reformes impulsades durant la seua etapa al capdavant de la Universitat, en a penes dos anys, com l’obertura pública del Jardí Botànic de la UV, la modernització de la docència i la investigació o la creació de la residència d’estudiants Lluís Vives.
“Però, sobretot, era un home bo”, ha afirmat Domínguez, evocant les paraules de Vicent Andrés Estellés. L’escriptor també ha recordat de manera emotiva la passió de Peset pel ciclisme i la pilota valenciana, així com el consell de guerra al qual va ser sotmés després de la Guerra Civil, en què dotze companys de facultat van declarar contra ell. “Peset no és només un home de ciència i saviesa, sinó també de consciència i llibertat”, ha conclós.
El vicerector Carlos López Olano, que ha conduït l’acte, ha recordat que Peset va ser “l’afusellat més conegut dels 2.238 executats” a Paterna i ha advertit que moltes persones joves encara desconeixen aquesta part de la història. “Per això la Universitat organitza actes com aquest”, ha assenyalat.
La degana de la Facultat de Medicina i Odontologia, Amparo Ruiz, ha destacat totes les dimensions de Joan Baptista Peset: “un gran metge, un gran universitari i una gran persona”. Així mateix, ha recordat la tasca de figures com José María López Piñero en la recuperació de la seua memòria històrica i científica.
La degana ha subratllat la modernitat de la concepció humanista de la medicina que defensava Peset i ha assenyalat que la seua figura resulta especialment necessària en moments com els viscuts durant la pandèmia. També ha afirmat que el seu assassinat “va ser una ferida molt gran per a la Universitat i per a la medicina espanyola”.
La presidenta de l’Associació de Familiars de Víctimes del Franquisme de la Fossa 126 de Paterna, María Navarro, ha reivindicat la memòria de les víctimes i de les seues famílies. “No només van afusellar 2.238 persones, també van matar la vida de les seues famílies, el seu futur, les seues arrels i els seus somnis”, ha assenyalat.
Navarro ha denunciat a més “l’anomalia democràtica” d’un país que encara no ha condemnat els botxins del franquisme i ha defensat la tasca de les associacions memorialistes com “una lluita constant i ferma” per evitar que la història es repetisca i per mantindre vius “els seus somnis de pau i llibertat”.
L’acte ha conclós amb un dels moments més emotius de la jornada: la lectura d’un poema en record de Peset per part del poeta Marc Granell, acompanyat per la interpretació d’El cant dels ocells, a càrrec del Quartet de Corda de l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València, que ha posat el tancament musical a l’homenatge amb diverses peces més.
