• Els presidents de les dos corporacions, Vicent Mompó i Toni Pérez, situen l’exposició ‘La mar èpica’, que estrena L’ETNO a València i viatjarà a Benidorm i Alacant, com “el punt de partida d’un treball conjunt”
• Les dos institucions compten amb un ric patrimoni cultural, obres de grans artistes als quals van becar en els seus inicis i museus amb una potent programació que podria ser itinerant “en un territori que compartim”
Les diputacions de València i Alacant es donen la mà per a teixir una aliança cultural que permeta compartir l’ampli patrimoni artístic de “dos institucions germanes”. Així ho van expressar els presidents de les dos corporacions, Vicent Mompó i Toni Pérez, durant l’obertura en la Beneficència de la mostra ‘La mar èpica’ sobre els capitans benidormís de l’almadrava, un acte i una exposició que marquen “el punt de partida d’una col·laboració que hauria d’haver sigut una pràctica habitual i no perdre’s mai”.
La intenció dels presidents provincials és clara: la col·laboració entre les dos institucions ha de ser habitual. I quina millor manera de començar eixe camí compartit que en matèria cultural, on les dos diputacions compten amb un ric patrimoni artístic, un ampli programa de propostes per als municipis i una frenètica activitat expositiva. En eixe marc apareix la mostra sobre els mariners de Benidorm que van forjar la llegenda de la pesca de la tonyina roja salvatge. Un conveni entre les àrees de Cultura de les dos corporacions ha fet realitat el somni del capità Vaello de donar a conéixer un ofici dur i fascinant. L’ETNO acollirà l’exposició fins a setembre, quan abandonarà València amb destinació Benidorm i Alacant.
El president Mompó va aprofitar el protagonisme del Mediterrani en la mostra inaugurada el dijous en la Beneficència per a reivindicar “eixa mar que ens unix a totes les valencianes i valencians, als de Castelló, València i Alacant, a totes i tots els que compartim un territori que s’entén mirant a la mar”. En conseqüència, “eixa manera de ser mediterrània que ens obri al món sense perdre les nostres arrels no pot quedar al marge del marc institucional, on hem de donar exemple i demostrar la necessitat d’eixe treball conjunt”, considera Mompó, qui afig que “els límits ens els marquem nosaltres mateixos”.
El màxim responsable de la Diputació d’Alacant compartix la visió del seu homòleg. “Tenim molt en comú i desafortunadament no s’ha donat eixa col·laboració de manera continuada. La meravellosa exposició sobre els pescadors de Benidorm ha de ser el primer pas per a estrényer els llaços que unixen a les diputacions i al poble valencià”, va exposar Toni Pérez en l’acte de la Beneficència al costat de Vicent Mompó i els diputats de Cultura de les dos corporacions. “Els almadravers de Benidorm eren coneguts en el sud d’Espanya, el nord d’Àfrica i Itàlia com els valencians, ambaixadors de la nostra terra i de tot el que representa”, va sentenciar el president alacantí.
Futur conveni
Els diputats de Cultura de València i Alacant també coincidixen en “el començament d’una bonica relació”. Paco Teruel assenyala que “les dos institucions comptem amb museus potents i podem compartir exposicions perquè el nostre territori estiga més connectat”.
En el cas dels museus valencians, el MuVIM, L’ETNO i el Museu de Prehistòria són tres espais de referència, amb propostes culturals diverses. “El MuVIM és el museu d’art de la Diputació, una icona de la modernitat que estem transformant per a compartir amb la ciutadania el ric patrimoni de la institució; L’ETNO és un museu d’etnologia fantàstic, el millor d’Europa en 2023; i el de Prehistòria compta amb grans col·leccions i peces de gran valor trobades en els nostres jaciments arqueològics, com el Guerrer de Moixent”, repassa Teruel.
Per part seua, el responsable de Cultura alacantí, Juan de Dios Navarro, ha posat a la disposició de la nova entesa provincial “un museu històric com el MUBAG, amb grans mestres del segle XIX i un ampli catàleg de mostres temporals i activitats educatives; el MARQ, el nostre museu arqueològic amb peces de diferents cultures i col·leccions de tot el món; les jornades culturals del Juan Gil-Albert; i l’orquestra simfònica de l’ADDA, que és l’auditori de la Diputació”. En l’apartat musical, la tradició popular valenciana és Bé d’Interés Cultural immaterial i es difon a través de les societats musicals de la Comunitat, punt en el qual coincidixen Teruel i Navarro: “la música també ens unix i identifica com a poble, i és una altra de les arts en la qual tenim molt a compartir”.
És prompte per a conéixer la fórmula exacta a través de la qual es desenvoluparà la col·laboració entre institucions, però tot apunta a convenis com el que sustenta l’exposició ‘La mar èpica’ i la seua itinerància per les dos províncies. Al respecte, els diputats consideren que “el model no és el més important, perquè es pot treballar de manera conjunta a través de convenis puntuals per a les diferents accions o amb un conveni més ampli en el qual poden entrar diferents col·laboracions”. L’important, en opinió dels responsables de Cultura, “és la voluntat de compartir accions culturals i anar junts per a acostar el nostre patrimoni a tota la ciutadania”.
Els pensionats
Les àrees de Cultura de les diputacions de València i Alacant coincidixen en molts aspectes, tant en els recursos museístics com en la itinerància que forma part de l’ADN de portar la cultura als municipis de les dos províncies. Existix una tercera coincidència que és clau de cara a futures col·laboracions, i és la importància dels pensionats en el patrimoni artístic que conserven els ens provincials.
Les dos corporacions van posar en marxa un gran programa de beques per a impulsar el talent de joves artistes de la terra, en la segona mitat del segle XIX i en les primeres dècades del segle XX. En el cas de València, la Diputació va becar a artistes com Joaquín Sorolla i Mariano Benlliure en la seua etapa formativa a Europa, en ciutats com Roma i París. Estes pensions contemplaven l’entrega de diferents treballs per part dels becats, que van passar a formar part del ric patrimoni provincial que hui s’exhibix a la ciutat i els pobles valencians.
Alacant, per part seua, va becar a grans artistes a partir de 1860, des del pintor Francisco Bushell, primer becat, fins al compositor Ruperto Chapí, passant pel pintor alcoià Lorenzo Casanova, referent de l’escola alacantina, i l’escultor Vicente Bañuls. En el segle XX, la corporació va donar continuïtat al programa de beques adaptant-se als nous corrents artístics, obrint portes al talent, entre altres, dels pintors Emilio Varela, figura clau de l’art alacantí, i Lorenzo Aguirre, destacat retratista.
