Les dones artistes ja tenen espai propi en el Museu de Belles Arts de València

Les dones artistes ja tenen espai propi en el Museu de Belles Arts de València

  • S’exposen obres de María Sorolla, Elena Carabia, Emilia Torrente, Manuela Ballester, Rosario de Velasco, Marthe Spitzer i Adrienne Guillou

El Museu de Belles d’Arts de València ha obert un espai amb obres d’art, pintura i escultures, realitzades per dones per a reivindicar el talent femení que durant segles ha sigut ocultat.

En la nova sala que des de hui es pot visitar, situada en la segona planta de l’edifici Pérez Castiel, s’exposen obres de les artistes María Sorolla, Elena Carabia, Emilia Torrente, Manuela Ballester, Rosario de Velasco, Marthe Spitzer i Adrienne Guillou, a més d’un retrat de María Sorolla realitzat pel seu marit, Francesc Pons Arnau, i dos bustos retrats d’Emilia Torrente, en guix i en bronze respectivament, realitzats per Marià Benlliure.

Les dones han sigut apartades històricament de l’activitat intel·lectual i professional de l’art. El bloqueig de la dona en l’educació artística va començar a esquerdar-se en el segle XVIII gràcies a la proliferació de les acadèmies, encara que van ser considerades durant molt de temps artistes d’afició. A Espanya la situació de les dones i les arts durant els inicis del món contemporani va ser, si és possible, més dura, i no va ser fins ben avançat el segle XX quan van ser valorades dones de la talla de Rosario de Velasco o Manuela Ballester, de les quals es mostra obra en la sala.

En concret, de María Sorolla (1889-1956) s’exposa ‘La chula’ (aquesta obra es reubica perquè sempre ha estat exposada al públic en el centre des que va ser donada en 1957); de Rosario de Velasco (1904-1991) s’exhibeix ‘La matança dels innocents’, pintura realitzada en 1936 en la qual l’artista va utilitzar una temàtica religiosa per a elaborar una obra de clar contingut polític, i de Manuela Ballester (1908-1994), dos olis, ‘Autoretrat’ i ‘Retrat de Josep Renau’, procedents de la col·lecció de l’Acadèmia de San Carlos.

D’Elena Carabia (1880-1897): ‘Un banc del parc’ i ‘Paisatge’, les dues úniques pintures autògrafes de l’artista que han arribat fins als nostres dies; d’Emilia Torrente (1903-1987) es presenta ‘Retrat de dona’, escultura en guix patinat recentment donada al Museu de Belles Arts; de Marthe Spitzer (1877-1956): ‘La jeune fille latine’, bronze adquirit en 1918 pel llavors anomenat Ministeri d’Instrucció Pública, i d’Adrienne Guillou, artista francesa activa cap a 1880-1890, s’exhibeix ‘París, vista des de Suresnes’, pintura procedent de la donació Orts Bosch.

Excepte ‘La chula’ de María Sorolla, la resta d’obres estaven depositades en els magatzems del Museu. Per això, prèviament han hagut de ser revisades i algunes restaurades, com els dos bustos de Marià Benlliure que retraten Emilia Torrente o el guix d’aquesta mateixa escultora donat al Museu. Es continua, d’aquesta manera, amb una de les línies d’actuació de l’actual direcció centrada en la recuperació dels fons propis per a poder ser exposats en la col·lecció estable i, d’aquesta manera, ser posats a disposició del públic. L’objectiu del Museu, sempre que ha sigut possible, és mostrar l’obra d’aquestes pioneres de les arts a Espanya, però també recuperar la seua imatge, els seus rostres, perquè no caiguen en l’oblit.

La secretària autonòmica de Cultura i Esport, Raquel Tamarit, ha afirmat que “és una obligació per a les institucions públiques valencianes continuar visibilitzant la producció artística de tantes dones, així com recuperar la seua mirada per a completar la verdadera història de l’art”.

Per la seua banda, el director del Museu de Belles Arts, Pablo González Tornel, ha destacat que “la creació d’una sala dedicada a les dones artistes dels segles XIX i XX era una obligació del Museu cap al talent creador de les dones”.

En aquest sentit, ha subratllat que “la recuperació de les figures de María Sorolla o Emilia Torrente permet reclamar l’importantíssim paper que les dones artistes van tindre en la renovació de les arts a l’Espanya d’entre segles”. I ha volgut precisar que “artistes com Rosario de Velasco o Manuela Ballester són fonamentals per a entendre la nova cultura figurativa sorgida en la postguerra i completen el Museu creant un discurs molt més polifònic”.

error: Content is protected !!