‘Aisha Can´t Fly Away’ i ‘Pieces of a foreign life’, protagonitzades per exiliades, destaquen en el palmarés
En una edició, la número 40, la Secció Oficial de la qual va estar marcada per les migracions i els personatges femenins, el palmarés no podia obviar ambdues característiques. Així ho va demostrar el jurat, presidit per l’actriu valenciana Glòria March, amb el seu veredicte en una gala de clausura que, com en l’obertura, tornaren a presentar els còmics valencians Saray Cerro i Lluís Mosquera.
‘Aisha Can´t Fly Away’ va obtindre el principal premi de la nit: la Palmera d’Or, guardonada amb 30.000 euros per a l’equip de producció i 15.000 per a la seua distribuïdora espanyola. Es tracta de l’òpera prima de Morad Mostafa i té com a protagonista Aisha, una cuidadora sudanesa de 26 anys que viu al cor del Caire. La jove es troba atrapada entre una relació ambigua amb un jove cuiner egipci i les amenaces d’un gàngster que la xantatgeja per a fer un tracte immoral a canvi de seguretat.
També és migrant la protagonista de l’altra gran triomfadora de la nit: ‘Pieces of a foreign life’, de la directora franco-síria Gaya Jiji, que va obtindre la Palmera de Plata (dotada amb 20.000 euros) i el premi a la millor actriu per a Zam Amir, la seua protagonista, coneguda internacionalment per la seua participació en ‘Holy Spider’. La pel·lícula narra la història de Selma, una dona siriana devastada per la guerra que es veu obligada a fugir deixant arrere el seu fill i el seu espòs, desaparegut a les presons del règim. Després d’un perillós viatge a peu per Grècia, Macedònia, Sèrbia i Hongria, arriba a Bordeus, on lluita per obtindre asil i l’oportunitat de retrobar-se amb el seu fill.
El premi a la Millor Direcció també va ser per a una creadora: la directora turca Gözde Kural, que en ‘Cinema Jazireh’ aborda la història de Leyla, una dona afganesa que sobreviu a la massacre de la seua família i emprén la cerca desesperada del seu fill desaparegut. I el premi al Millor Guió recau en Erige Sehiri, Anna Ciennik i Malika Cécile Louati, per la producció tunisiana ‘Prometido el cielo’, centrada en les vides de tres companyes de pis de Costa d’Ivori de diferents generacions i la xiqueta òrfena que acullen.
Portugal es va endur doble recompensa gràcies a ‘Primeira pessoa do plural’, de Sandro Aguilar, que va obtindre el guardó a la Millor Fotografia i al Millor Actor, per a Albano Jerónimo. Fins a Grècia va viatjar el premi a la Millor Banda Sonora: Babis Papadopoulos es va alçar amb el guardó per la seua partitura de ‘Broken vein’, de Yannis Economides. Esta cinta també es va endur el premi al Millor Cartell, que es va entregar per primera vegada en esta edició.
Un dels moments més emotius de la nit va ser el lliurament de la Palmera d’Honor a Fernando Bovaira, figura imprescindible de la producció espanyola contemporània. Va rebre el guardó de mans de Alejandro Amenábar, amb qui ha construït bona part de la seua carrera. El director el va presentar com “un meravellós defensor de la veu dels autors. Forma part d’eixe grup en perill d’extinció de productors al qual pertanyen Emiliano Piedra i Elías Querejeta. Són autèntics lleons davant l’abisme de la incertesa audiovisual. Ha defensat a mort els meus dos últims projectes, que estic segur que no s’haurien fet sense la seua tossuderia”.
Bovaira, emocionat, es va mostrar agraït i va recordar que “l’ofici de productor està ple d’amargors i neguits. Tindre companys de viatge com Alejandro, amb esta qualitat humana, ho fa tot més suportable”. I va recordar que en els últims temps ha tractat d’acostar el seu treball a la terra valenciana, com ‘La buena letra’, adaptació de Rafael Chirbes, ‘El cautivo’, i la seua pròxima pel·lícula, que ja es roda a València. “Aquesta és una terra plena de talent individual al qual li falta un poc de suport col·lectiu, encara que ja s’estan fent els primers passos”.
La Cabina, la secció dedicada als mediometratges, que per primera vegada s’ha integrat en la Mostra, també va entregar els seus guardons. El primer premi va ser per a ‘Un ciel si bas’, de Joachim Michaux, que retrata la febra del New Beat a la Brussel·les de 1989; la Menció del Jurat va recaure en ‘Fanny à la plage’, de Raphaëlle Petit-Gille, que retrata els desitjos impossibles d’una mare amb dos menuts.
Xaloc, la nova secció que substitueix l’Informativa, també va atorgar el seu guardó. Però, en esta ocasió, va ser el públic de les projeccions amb els seus vots. El Premi del Públic Ciutat de València va anar a parar a mans de ‘La voz de Hind’, de la directora tunisiana Kaouther Ben Hania. Estrenada a Venècia i projectada a Sant Sebastià, la pel·lícula s’ha convertit en un dels testimonis més colpidors del genocidi palestí.
Després del lliurament del palmarés en la clausura, es va projectar el mediometratge: ‘+10k’, de Gala Hernández López, que es va estrenar en la passada Quinzena de Realitzadors del Festival de Cannes. Es tracta d’un documental que seguix Pol, un jove de 21 anys que viu amb la seua àvia, somia a establir-se a Miami i guanyar més de deu mil euros al mes. Per a això, assistix a xarrades motivacionals, seguix coaches en línia i invertix en criptomonedes. Pol no sap quan aconseguirà assolir estes metes ni convertir-se en la millor versió de si mateix; l’única cosa que sap és que algun dia ho aconseguirà.
