LES VINTICINCVACANCES D’OVIDI MONTLLOR S’EXPOSEN A ONTINYENT

LES VINTICINCVACANCES D’OVIDI MONTLLOR S’EXPOSEN A ONTINYENT

Fins al 15 de gener de 2021

Casa de Cultura-Palau dels Barons de Santa Bàrbara d’Ontinyent (c. Maians, 26)

Tot ben senzill i ben alegre.
Em creureu mort. Jo no hauré mort.
Faré vacances!

Reportatge de la ianuguració a La Llotja d’Alcoi

… i nosaltres farem festa, i serà necessari dir-ho al vent, que no és nostàlgia, és voluntat de ser.

Per que és aquí, al centre de la seva estimada Alcoi, vinculats amb ell, amb els seus poemes i cançons, que són  les nostres, on vint-i-cinc meravellosos i obstinats artistes  el fan present, amb obres inspirades amb nostre Ovidi, artistes amics que l’estimen, en aquesta terra sembrada d’Art, que és la seva i la nostra.

Estimem la seva actitud davant la vida, davant la injustícia i l’opressió, compartim el seu sentiment “de ser poble, de classe”,  la seva i la nostra, irrenunciable “samarreta vermella”.

És aquest, un obligat i merescut Homenatge a Ovidi i ho és en present, “és una forma d’afrontar la vida i encarar el futur” … I rescatem amb ell, les paraules de Salvat-Papasseit, en l’Autoretrat: ““Són un penó de l’escac de la vida… I sóc mos i sóc carícia / i sóc tendresa i sóc bastó. / Sóc el què sóc, sóc el que sóc.”

Sempre amic dels seus amics, compromès amb la classe treballadora, en defensa de la Cultura del PV, de la llibertat i la justícia. I entre els amics que el coneixien bé, com el definiria Jordi Tormo i amb el seu amic Antoni Miró, des dels arrels del Mas de Sopalmo, “Ovidi: un obrer de la paraula”.  

O la nostra  Isabel Clara Simó, “OVIDI és la veu crítica i autocrítica de la cançó. És la veu políticament incorrecta de la classe obrera. Una fera ferotge que ens recordava els incoherències del  sistema .., la tendresa. La justícia social. La metàfora esqueixada. La veu ronca i profunda. El pragmatisme innocent.” Tot AIXÒ que era, i és, Ovidi Montllor.

En les obres que es mostren, veiem la inspiració no només dels  seus poemes, també dels seus poetes elegides, Vicent Andrés Estellés, Salvat Papasseit, Salvador Espriu,  Joan Brossa, Pere Quart, Josep Maria de Sagarra Blai Bonet … Veiem a través de les obres,  com  ens transmet la seva actitud combativa, inconformista , però sobretot la certesa que, el seu llegat profund, “canyer” impregna el nostre Art i és a través de l’Art on la tendresa, la sensibilitat es converteixen en una arma de construcció i reflexió. 

Som vint i-cinc, 12 dones  homes artistes, 12 homes i un grup,  però, només simbòlicament, podríem ser centenars. Aquest VINT I CINCS ANYS DE VACANCES DE OVIDI, fem festa, ens reunim, parlem d’Art, d’ideals impossibles o no, i amb l’actitud, que era la seva, llegirem poemes, pintarem, cantarem, “i serem aquí, tossudament alçats” des de l’Art,  per gaudir, contra les injustícies i perquè volem.

Faig meves les paraules de Feliu Ventura ” Avui, amb la vostra presència aquí, em demostreu que som viu dins la vostra memòria i aquesta, amics meus, és una molt bella definició del cel”.  Cal mirar be les obres, cal gaudir amb tots. I si parlem d’actituds, l’ Ovidi ho deixava ben clar:

Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà. I torne a repetir: sóc alcoià. Tinc senyera on blau no hi ha. Dic ben alt que parle català i ho faig a la manera de València- Ovidi

A  Alacant i  Alcoi,  País Valencià a febrer de 2020 

 Comissaria: Carme Jorques

error: Content is protected !!