- ‘Entre lo profundo y lo distante’ crea un univers colorista en el qual dialoguen la mitologia clàssica i les cosmovisions llatinoamericanes
- L’obra es podrà vore des de l’11 de desembre en la galeria 6 de l’IVAM
L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) inaugura l’11 de desembre ‘Entre lo profundo y lo distante’, un projecte concebut específicament per a la galeria 6 de l’IVAM per Andrea Canepa (Lima, 1980) en el qual l’artista proposa una colorista instal·lació experiencial i immersiva que ocupa les dos plantes, connectades mitjançant una intervenció que travessa l’escala, en la qual reflexiona sobre la percepció del temps.
La secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso, (en un dels primers actes en el seu nou càrrec) ha destacat durant la presentació que este projecte “simbolitza l’aposta de l’IVAM pel diàleg del Mediterrani amb altres cultures, en este cas amb Amèrica Llatina”.
En l’acte, en el qual Alonso ha estat acompanyada per la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, i la mateixa artista, la secretària autonòmica també ha subratllat l’aposta del museu per les dones: “Estem orgullosos que esta siga una altra de les línies de l’IVAM i orgullosos que creadores com Andrea Canepa tinguen el merescut protagonisme que necessiten”.
La mostra, que es podrà vore en el Centre Julio González fins al 12 d’abril, “partix del llibre The Spell of the Sensuous de David Abram que, basant-se en la fenomenologia i concepcions del temps presents en diverses cosmologies indígenes, planteja que el temps està inscrit en el paisatge”, ha explicat la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre.
“És un llibre que intenta recordar-nos una cosa molt simple: abans que la tecnologia i les ciutats marcaren el nostre dia a dia, el nostre cos estava molt més connectat i atent al món immediat”, ha detallat l’artista. Amb l’aparició de l’escriptura comencem a dependre cada vegada més de la paraula escrita, i menys de l’experiència viscuda, i així vam anar perdent part d’eixa sensibilitat. “El llibre no proposa rebutjar la tecnologia, sinó recuperar una manera més present i corporal d’habitar el món”, ha afirmat.
Andrea Canepa treballa principalment amb instal·lacions, tèxtils i performance i es caracteritza “per la juxtaposició de narratives que transiten entre cosmovisions, construint espais de confluència simbòlica en els quals dialoguen la mitologia clàssica i les cosmologies indígenes andines”, ha afegit Blanca de la Torre.
Característiques de la instal·lació
Els visitants que accedisquen a la sala trobaran estructures geomètriques, peces modulars, grans volums de colors i formes reminiscents de joguets tipus mecano.
“Estos elements, freqüents en l’univers iconogràfic de Canepa, al·ludixen tant a l’aprenentatge abstracte com a la dimensió performativa del cos”, ha apuntat Blanca de la Torre sobre la instal·lació que mostra “la confluència de les cosmovisions llatinoamericanes, especialment andines i les europees, especialment la grega: l’Hades, la serp, les parques, el temps no lineal indígena, huaques, ceques…”.
La planta inferior recrea l’univers del que està en el profund de les coses: com si es tractara d’una caverna, un inframon o un úter matern. “Tot està organitzat en capes: els sediments del sòl estan en les parets, hi ha escultures que remeten als anells dels arbres que emboliquen tot l’espai de la galeria i el visitant es pot moure entre elles”, ha detallat Andrea Canepa sobre esta primera planta amb llums baixes que insistixen en la sensació d’interioritat.
En el centre de la sala hi ha una serp “que es troba present en moltíssims mites de pobles distints com a habitant de l’inframon, a on també està el nostre passat”, ha assenyalat Canepa. Les dos instal·lacions es connecten mitjançant una intervenció en l’escala, com una tela que es desplega, de manera que l’ascens evoca l’encreuament d’un llindar, el pas d’un estat a un altre.
En la planta superior, una línia metàl·lica recorre el perímetre de la sala com un horitzó i s’interromp amb escultures que alteren el seu curs. La instal·lació dialoga amb el sistema de ceques del món andí precolombí. “Es tracta d’una xarxa de línies sagrades que partien del centre de la ciutat cap a l’horitzó, connectant huaques —llocs sagrats— i traçant una correspondència entre espai i temps. Cada huaca marcava moments del calendari inca”, va recordar l’artista.
La instal·lació s’ha fet utilitzant materials diversos, com teles, fil, taulells, fustes, terra i, fins i tot, vidre. “Per a Andrea Canepa, el teixit constituïx l’eix vertebral de la seua pràctica artística”, va recordar de la Torre. “És una elecció conscient que ha de vore amb apel·lar no solament el visual, sinó la tactilitat del que ens envolta. Pense una altra vegada en la cultura andina i els seus quipus, estos fils amb nucs que es lligen també amb les mans. En tot el que ens diu la textura d’un material”, ha asseverat l’artista.
“Més enllà de la seua dimensió tècnica o ornamental, en l’obra de Canepa teixir equival a produir continuïtat: cada fil enllaça temps i memòries, configurant un tapís en el qual el passat, el present i el futur s’entrellacen en un ordit viu”, ha conclòs Blanca de la Torre.
