Els Premis Alfons Roig d’Arts Visuals 2026 de la Diputació de València reconeixen este any a un artista tan destacat com Manolo Boix, de l’Alcúdia. És reconegut per la seua llarga trajectòria professional. Boix, que és Premi Nacional d’Arts Plàstiques, és guardonat per haver contribuït i aportat a la plàstica en tots els seus vessants expressius -pintura, escultura, dibuix, gravat, còmic, etc.- el seu segell personal durant més de 50 anys.
Per la seua part, Lara Ordóñez ha obtingut el premi al millor projecte artístic per la seua obra, amb la qual, a través dels llenguatges tèxtils, aborda temes com la memòria, la identitat i el pas del temps.
«Manolo Boix ha protagonitzat una trajectòria meritòria que l’ha fet mereixedor del reconeixement internacional», continua Teruel, qui posa en valor els vincles que sempre ha mantingut el Premi Nacional d’Arts Plàstiques (1980) amb la Diputació. El diputat ha posat també de manifest la importància del treball de l’artista de l’Alcúdia per a la societat, destacant que la seua obra «marca un punt d’inflexió perquè obliga a la reflexió i a la mirada crítica». En definitiva, Manolo Boix i el seu art «són un patrimoni inigualable del qual la Diputació conserva algunes obres, un bé que tenim els valencians i que hem oferit al món per a enriquir-lo».
Paco Teruel ha destacat igualment la varietat artística de Boix i la seua capacitat expressiva, des dels gravats de Tirant lo Blanc fins al disseny de portades dels discos del grup Al Tall. Ha il·lustrat centenars d’iniciatives culturals tant públiques com privades i és autor d’obres conegudes com la del mirador del Bellveret de Xàtiva, dedicada a la pilota valenciana.
Des que l’any 1980 li fou concedit el Premi Nacional d’Arts Plàstiques, i particularment després d’una llarga estada a Nova York a finals dels anys huitanta, la tasca de Boix s’ha distingit en els més diversos camps de la creació. Reapareix en el panorama valencià l’any 1992 amb una exposició sobre la pilota valenciana, amb sèries com les dedicades a Tirant lo Blanc, també amb cartellisme i amb escultura, forma d’expressió artística que també ha explorat de manera molt insistent, sobretot en bronze. En la seua última sèrie, El rostre, ha tornat a la pintura i als grans formats, aconseguint obres realment espectaculars.
