Fins al pròxim 4 d’octubre, el Museu d’Art de la Diputació de València acull una nova proposta visual que convida a explorar el paisatge emocional del nostre temps a través de 25 retrats onírics.
La sala Alta del MuVIM acull l’exposició ‘Què tinc al cap?’, de l’artista multidisciplinari i dissenyador de moda Manuel Fernández; una proposta visual que convida a explorar el paisatge emocional del nostre temps a través de 25 retrats onírics on convergeixen art, moda i fotografia. La mostra, comissariada per Josep Lozano, va ser inaugurada este dijous pel diputat de Cultura de la Diputació de València, Paco Teruel, al costat de l’artista, i podrá visitar-se al Museu d’Art la Diputació fins al pròxim 4 d’octubre.
“Des de l’àrea de Cultura treballem per una acció cultural pública oberta, exigent i connectada amb la ciutadania. Per això, és especialment rellevant acollir una mostra com esta, que unix art, moda i fotografia amb una mirada contemporània i profundament evocadora», va assenyalar el diputat Paco Teruel, qui va destacar també la proposta de Manuel Fernández: “ens presenta ací una obra madura i personal que transforma el retrat en un espai de reflexió sobre les emocions, la identitat i les inquietuds del present, i representa també la voluntat de continuar fent del MuVIM un espai per al pensament, la creativitat i el diàleg entre institucions, creadors i públic».
A través d’una sèrie d’imatges de gran força simbòlica, Fernández convertix el rostre i el cos en territoris on l’íntim i el col·lectiu s’entrellacen. Els retrats funcionen com a finestres al subconscient on formes, gestos, teles i colors generen atmosferes superposades que fan visibles pensaments no dits, emocions sostingudes en silenci i estats mentals marcats per l’acceleració del present. Les peces deixen de ser només vestuari per a convertir-se en arquitectura emocional. Volums, caigudes i gammes cromàtiques funcionen com a codis afectius.
Amb una trajectòria estretament vinculada a la intersecció entre art i moda, com ‘Fashion Art’, on destacats artistes van intervindre vestits concebuts com a llenços en blanc que es van exposar en el MuViM, Manuel Fernández trasllada ara eixa experiència a un univers creatiu propi en el qual la moda i el color passen a ser l’eix vertebrador del relat visual, dissolent les fronteres entre fotografia, art i disseny.
L’experiència de l’artista com a dissenyador es revela en la precisió amb la qual la moda organitza la imatge: cada peça és un dispositiu narratiu, cada color un estat d’ànim, cada textura una nova capa de lectura. D’esta manera, Fernández convertix l’escena en un espai híbrid on el visual, el conceptual i el sensorial s’entrellacen.
Mapa visual i emocional
‘Què tinc al cap?’ reunix una cuidada selecció de diferents sèries fotogràfiques que, juntes, dibuixen el mapa visual i emocional de l’artista. La primera, ‘En perill d’extinció’, conté una seqüència de falses portades de revistes de moda que situa a animals en risc de desaparició en el lloc de les celebritats habituals. D’altra banda, la sèrie anomenada ‘Taronja’ realitza un personal homenatge a València, on el color taronja es desplega com a metonímia d’identitat, emoció i territori. En la següent, ‘Místics’, apareixen figures suspeses entre la pau i el dolor en un espai nu, en blanc i negre. L’absència de color potencia gestos, textures i mirades que actuen com a espills emocionals. En l’apartat ‘Verges’, l’artista mostra singulars sagrades representacions femenines basades en la quotidianitat.
Un monocrom absolut on el color l’embolica tot i es torna atmosfera més que pigment. Açó és el que s’experimenta en la sèrie ‘Groc’, on els retrats habiten una calma lluminosa, una pau vibrant que convida a l’ensomni i a la contemplació sostinguda. D’altra banda, en ‘Negre’ es plasma la tensió entre contenció i llibertat, que es convertix en experiència hipnòtica, on el límit es llig com a marc poètic i la bellesa s’imposa a la idea de tancament. Finalment, en l’apartat titulat ‘Roig’, el color domina la narrativa, amplifica gestos i silencis i construïx un territori on el simbòlic es torna físic.
