OLIVIER ARSON: “LA MÚSICA ELECTRÒNICA HA OBERT NOVES OPORTUNITATS ALS MÚSICS JOVES QUE VOLEN COMPONDRE BANDES SONORES”

OLIVIER ARSON: “LA MÚSICA ELECTRÒNICA HA OBERT NOVES OPORTUNITATS ALS MÚSICS JOVES QUE VOLEN COMPONDRE BANDES SONORES”

El músic francés, compositor de capçalera de Rodrigo Sorogoyen, interpretarà per primera vegada les seues peces per a cinema i televisió demà juntament amb la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana

La directora sud-coreana Han In-mi presentarà demà dimecres en Cinema Jove la seua òpera prima ‘Nobody’s Lover’, guardonada en el Festival Internacional de Busan en 2021

També es mostra dins de la Secció Oficial el drama japonés ‘Small, slow but steady’, protagonitzat per una boxejadora professional sorda

La 37a edició de Cinema Jove celebrarà aquest dimecres 29 de juny un concert especial amb les bandes sonores de pel·lícules i sèries televisives compostes pel músic Olivier Arson, guardonat en 2019 amb un Premi Goya a la millor música original per la pel·lícula ‘El Reino’. El programa alternarà obres electròniques amb altres de simfòniques i inclourà projeccions extretes de les pel·lícules. Seixanta músics de la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana seran els encarregats d’interpretar les peces a partir de les 20.30 hores al Teatre Principal de València.

Arson repassarà les fites de la seua carrera com a compositor de bandes sonores, que s’ha desenvolupat en paral·lel a la seua trajectòria com a artista ‘underground’ de música electrònica. Els assistents tindran una oportunitat única d’escoltar en directe —i amb versions que en alguns casos han sigut adaptades per a l’ocasió— la música de les sèries Antidisturbios’ (Rodrigo Sorogoyen i Isabel Peña, 2020) i ‘La Zona’ (Alberto i Jorge Sánchez Cabezudo, 2017), així com la del llargmetratge per a televisió ‘El Doble’ (2021). Arson ha seleccionat també temes creats per a la gran pantalla; és el cas de ‘El Círculo’ (Álvaro Priante i Iván Roiz, 2021), ‘El Reino’ (2018), ‘Madre’ (2019) i ‘As Bestas’ (2022), pel·lícula que es va presentar en el passat Festival de Cannes i la banda sonora de la qual escoltarem per primera vegada a Espanya en el context de Cinema Jove.

El compositor francés considera que els joves músics amb interés en l’àmbit de les bandes sonores tenen ara més oportunitats que abans. “Fins fa relativament poc de temps, aquest tipus de composicions eren predominantment orquestrals i prou previsibles. Ara hi ha una tendència molt clara d’artistes que venen d’altres àmbits i han aportat una nova frescor. L’electrònica està ajudant a redefinir la música en el cinema i ha obert noves oportunitats. És una xicoteta revolució. Per això anime els joves a trobar la seua veu i despuntar”.

Nobody’s Lover’

L’òpera prima de la sud-coreana Han In-mi, guardonada en el Festival Internacional de Busan en 2021, és una pel·lícula iniciàtica que té com a rerefons el treball precari, l’assetjament escolar i la sensació d’orfandat. La  protagonista és una xica de 18 anys que porta una vida dura en molts sentits. Res pareix fàcil, incloses les circumstàncies familiars i les relacions d’amistat en l’institut. La jove és com una illa deserta, allunyada del món. Fins que, de manera inesperada, l’amor irromp en la seua vida.

El problema de l’assetjament escolar, associat a l’ús de les noves tecnologies, sobrevola al llarg de la pel·lícula. “Únicament he inclòs escenes de xavals fent fotografies. No obstant això, s’incita l’audiència a pensar en problemes socials com l’ús de ‘messenger’ i les xarxes socials. A mesura que la comunicació virtual es torna més activa, els rumors no verificats es propaguen fàcilment i, en últim terme, es converteixen en veritat. Crec que els perpetradors tenen un efecte dòmino molt més gran que abans, ja que els seus missatges es propaguen ràpidament i àmpliament sense cap esforç”, assenyala In-mi, que reconeix haver pres inspiració en la novel·la ‘Matar un rossinyol’, de Harper Lee, i en pel·lícules com ‘Mouchette’ (Robert Bresson, 1967), ‘Un àngel en la meua taula’ (Jane Campion, 1990), ‘Yi Yi: A One and A Two’ (Edward Yang, 2000), ‘Sense sostre ni llei’(Agnès Varda, 1985) i ‘À ma soeur!’ (Catherine Breillat, 2001).

‘Small, slow but steady’

Un gimnàs de barri, el més antic de la ciutat. Una boxejadora professional amb discapacitat auditiva. Japó en els temps de la COVID. ‘Small, slow, but steady’, pel·lícula inclosa en la Secció Oficial de Llargmetratges, és una història de vides minúscules, compromesa amb la realitat i amb uns personatges que Sho Miyake filma amb energia, convicció i sensibilitat. Es tracta d’un film coherent amb el seu rerefons polític i tendre en la seua mirada al més profund de les emocions humanes.

“En aquesta pel·lícula he volgut subratllar la bellesa que comparteix el llenguatge de signes amb els moviments de la boxa”, apunta el realitzador nipó, que va prendre la decisió de no incloure subtítols en alguna escena de la cinta. “Si haguérem afegit subtítols, estic segur que aquests bells moviments de mans s’haurien perdut. Amb el fet de no incloure’ls, animem l’espectador a prestar atenció a les mans de les actrius més que al contingut de la conversa”.

Tampoc és capritxosa l’elecció del format de 16 mm. “Principalment, vaig utilitzar aquest format per a protegir els actors durant la filmació. Les pel·lícules de boxa són molt exigents físicament. Utilitzar una càmera digital hauria requerit fer moltes preses que haurien extenuat més del que és necessari els actors. Per contra, treballar en analògic i amb una quantitat limitada de pel·lícula em va obligar a editar per endavant cada escena amb molta precisió. D’aquesta manera vaig aconseguir que els actors mantingueren un bon estat de forma en tot moment. Des del punt de vista estètic, aquest format em va permetre crear una imatge, no exactament de documental, però sí més suau i nostàlgica. La història requeria aquesta qualitat i aquesta bellesa”.

Trobada Audiovisual de Joves

La Trobada Audiovisual de Joves, secció que va donar origen al Festival Internacional de Cinema de València fa quasi quatre dècades, celebrarà una nova edició des de demà fins a l’1 de juliol. Entre les activitats proposades per a abrigar aquesta trobada, destaca la presentació del llibre ‘Realitzar una pel·li Cow Lost’, un manual de creació cinematogràfica escrit pel guionista i director Alejandro Portaz i il·lustrat per Paulapé. Nacho Ruipérez serà l’encarregat de presentar aquest esdeveniment, que tindrà lloc a la sala 7 de l’edifici Rialto a partir de les 19.00 hores.

El llibre té l’objectiu d’ajudar tant a estudiants com a autores i autors de cine en potència a portar avant les seues històries superant els imprevistos que comporta aquesta professió.

Any Joan Fuster

Cinema Jove se suma a la celebració de l’Any Joan Fuster amb la programació del documental ‘Del roig al blau’ (Lorenzo Soler, 2005), un retrat coral de la transició espanyola a la Comunitat Valenciana per mitjà dels testimonis de destacats polítics, periodistes i intel·lectuals de l’època. Entre altres, Joan Fuster, Joan Lerma, Juan Genovés, Eliseu Climent, Ricard Pérez Casado o Rafael Blasco.

La pel·lícula arranca en 1975 amb la mort de Franco i es deté en 1982 amb l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana. Examina importants esdeveniments que van tindre lloc en aquell període, com la Batalla de València o el ressorgiment dels nacionalismes. Un documental que, en suma, permet entendre l’arrel històrica de moltes de les diferències ideològiques que observem en el present.

error: Content is protected !!