Inauguració d’una ruta permanent i d’un memorial al Cementeri de Llíria: IP31. La força del record és la capacitat d’estimar.
25 de febrer 2023, a les 11.00 hores, en l’edifici de Ca la Vila en la Plaça Major núm. 1 i a les 12.00 hores al Cementeri de Llíria, situat en la Carretera Llíria-Vilamarxant.
És evident que l’expressió “memòria històrica” –no del tot apropiada, però, certament, suggerent- ha fet fortuna. Hui en dia, la combinació d’aquests dos conceptes resumeix la necessitat de conéixer el passat més recent, un passat que, al nostre país, està estretament vinculat a la Guerra Civil i el franquisme i a l’obsessió d’aquest darrer per esborrar-lo o tergiversar-lo.
La relació entre Història i Memòria ha generat una literatura abundant. Són conceptes molt diferents i independents l’un de l’altre, sotmesos, d’altra banda, a limitacions notables per oferir una visió exhaustiva i alhora entenedora del passat. Tanmateix, tots dos són molt importants per a la construcció del relat històric i poden tindre uns punts de confluència que no hauríem de deixar d’explorar.
Investigar i interpretar els fets històrics contemporanis amb el màxim rigor, utilitzant totes les fonts possibles i amb la pràctica artística per explorar tots els sentits i així captar aquestes potències que se’ns escapen i que ja treballen en el que és real.
Acompanyant-ho, cuidant-ho amb el relat de vivències de la gent gran, l’aproximació de la gent més joves (desafectada) i sobretot d’aquells que encara estan oberts a repensar-ho tot. Aquest projecte ha sigut conformat i participat per molts agents que travessen en sentit el resultat formal. Des de les seues experiències personals, manipulacions matèriques amb argila, accions botàniques, derives performatives per espais carregats d’història oculta i la voluntat per estar a l’escolta.
Tot el procés a estat llarg, perquè és així com de vegades podem combatre aquesta necessitat d’immediatesa contemporània que sovint ens paralitza. Per això amb els alumnes de l’IES Camp de Túria, ha sigut possible fer de la transmissió d’un relat d’allò que va succeir una experiència sensitiva i processual més ampla, més enllà de la consecutivitat cronologia d’un moment històric. Amplificant des de la seua vivència pròpia per acabar en la resolució matèrica d’un memorial per al poble.
Amb ells, també recollirem i confeccionarem un herbari de les plantes que segurament foren l’últim paisatge que varen vorer aquells que van acabar afusellats o soterrats a les fosses del cementeri de Llíria. Durant aquest procés hem comptat amb: Joan Josep Adrià Montolio, Juanjo Adrià, Miquel Fernández i Zaragozá i com no, Manolo Sánchez Vidagany, que ens ha obert des del coneixement de la història, els documents, les plantes i els seus usos històrics així com també ens han aproximat al moviment col·lectivista i anarquista primitiu de la ciutat. Volem també agraïr a l’Agrupació de Familiars i Víctimes del Franquisme ‘Cementeri de Llíria’ i que ens han permés escoltar les seues memòries per poder compartir-les ara de bell nou, amb el goig de saber-se escoltats.
Col·laboradors i testimonis en el projecte:
Miquel Sánchez Signes, Arqueòleg de l’Ajuntament de Llíria.
Joan Josep Adrià Montolio professor de l’IES Camp de Túria i investigador.
Miquel Fernández i Zaragozá cap del departament d’Estadística i investigador de la repressió franquista a Llíria.
Manuel Sánchez Vidagany, divulgador de la cultura popular i el patrimoni de Llíria.
Sergio García Tudela (Agrupació de Familiars i Víctimes del Franquisme Cementeri de Llíria) com a besnet de Federico Carrasco Ricart, fill de Bétera i del seu oncle avi Jose Martínez Berga del poble de Gàtova. Tots dos foren afusellats en les tàpies i enterrats a les fosses del Cementeri de Llíria
Eli Llopis Silvestre neboda de Francisco Llopis Dasi del poble de Llíria, i que fou afusellat en les tàpies i enterrat en un nínxol del Cementeri de Llíria.
Carme, Francesc i Artur Giner Zaragozà nets de Vicente Zaragoza Riera de Silla i que va morir ferit de guerra a l’Hospital Militar de Llíria (hui és el Col·legi Sant Vicent) i fou enterrat a les fosses del Cementeri de Llíria.
Carmen Escrig Blat, neboda de Mario Blat Civera, fill de Llíria, i que fou afusellat en les tàpies i enterrat en un nínxol del Cementeri de Llíria.
Carmen Zaragozà Garcia, filla de Vicent Zaragozà Riera del poble de Silla, i que va morir ferit de guerra a l’Hospital Militar de Llíria (hui és el Col·legi Sant Vicent) i fou enterrat a les fosses del Cementeri de Llíria.
Àngel Garcia San Francisco, fill de José Garcia Aloy, del poble de Bétera, i que fou afusellat en les tàpies i enterrat a les fosses del Cementeri de Llíria.
Maria Nuria Tormos Muñoz, Francisca Muñoz Gil i Dolores Muñoz Gil, familiars de Miguel Maria Muñoz Cintero, últim alcalde republicà de Llíria, que fou afusellat en les tàpies i enterrat a les fosses del Cementeri de Llíria.
Josep Tarín Farga, familiar de José Capella Blay, del poble de Benaguasil, i que fou afusellat en les tàpies i enterrat a les fosses del Cementeri de Llíria.
I els alumnes i professors de l’IES Camp de Túria
