El professor de la Universitat de València Ricard Huerta analitza les possibilitats pedagògiques de l’art LGTBI com a ferramenta innovadora dins de l’educació artística en un article recent publicat en la revista Journal of Homosexuality. En este treball, l’autor realitza un recorregut autoetnogràfic en què reflexiona tant sobre la seua producció artística com sobre la seua trajectòria docent.
Huerta estudia les opcions creatives que té al seu abast el professorat a l’hora d’abordar qüestions relacionades amb la identitat de gènere i la diversitat sexual. “Encara persistixen prejudicis molt arrelats al voltant de les creacions amb temàtica LGTBI. Es manté la idea que no és convenient mostrar expressions artístiques vinculades a la diversitat sexual dins de l’entorn educatiu”, assenyala l’investigador. Amb l’objectiu de combatre estos estigmes, l’article recull experiències i recursos susceptibles de ser treballats a l’aula.
En la seua obra, Ricard Huerta tracta qüestions com el cos, la por, la violència o l’ús dissident dels dispositius digitals. A més, aborda el ciberassetjament i proposa ferramentes per a previndre’l des de l’àmbit de l’educació plàstica.
“No és habitual exposar-se públicament com a docent i artista LGTBI”, reconeix Huerta. Segons explica, habitualment les dos facetes apareixen dissociades: d’una banda, la creació artística, i de l’altra, la pràctica docent. En este sentit, es definix com a “artista i docent al cent per cent”, sense que una dimensió prevalga sobre l’altra.
El compromís amb una educació basada en la defensa dels drets humans també va portar Ricard Huerta a impulsar Museari, juntament amb Germán Navarro Espinach. Es tracta d’un museu en línia que desenvolupa projectes orientats a millorar la situació del col·lectiu LGTBI mitjançant activitats relacionades amb l’art, la història i l’educació.
Ricard Huerta és professor del Departament de Didàctica de l’Educació Física, Artística i Música de la Universitat de València i compta amb una extensa trajectòria en la didàctica de l’expressió plàstica, amb més de quatre dècades de treball continuat. Al llarg de la seua carrera ha publicat més d’un centenar d’articles i nombrosos llibres sobre creativitat, art i disseny. Així mateix, forma part de l’Institut Universitari de Creativitat i Innovacions Educatives (ICIE) i del Grup CREARI d’Investigació en Pedagogies Culturals (GIUV2013-103).
Este treball s’emmarca dins del projecte d’I+D Dechados digital. Creatividad inclusiva en museos y patrimonios (PID2024-155552OB-I00), finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, així com pels fons FEDER de la Unió Europea.
“Creative Autoethnography of an LGBT Artist Teacher”. Journal of Homosexuality.
