Des de el 17 d’abril Ricard Vila exposa ‘Anthropos / Aquallage? a MUSEARI. Anzropos és un concepte bàsicament pictòric, pensat per al pur gaudi estètic (άνθρωπος, gr, home) L’afany d’integrar la figura humana a la natura va ser la gènesi d’Anzropos el 1992).
Els elements iconogràfics (agafats de la tradició interessada en l’acció per representar l’home, de l’observació de la natura o de la capacitat personal intuïtiva a través de la introspecció) són un complement, una excusa gràfica o literària que aporta a l’espai pictòric un altre interès, difícil de qualificar, alhora que connecta directament amb les tres grans cultures mundials: l’europea, preocupa amb les imatges canviants de la natura; la xinesa, sensibilitzada amb les imatges canviants de la natura; i la hindú, escorcolladora dels misteris de la ment (Textos de estética taoísta, Luis Racionero, Alianza, 1983, pp. 8-9).
Ara els conceptes figura humana i natura s’han ampliat. Anzropos va néixer com a pura imatge pictòrica integradora de la figura humana a la natura. La transformació de l’home en un altre tipus d’éssers i la seua integració al mateix espai estètic s’ha desenvolupat en el temps de manera més intuïtiva que racional. La perseverança en la representació d’aquesta iconografia, l’aprofundiment en la transformació i la diversificació de les imatges han fet d’Anzropos un embrió de potencialitat pura, adaptable a qualsevol camp plàstic creatiu.
A la sèrie “Aquallage” la presència de la figuració antropomorfa a l’espai pictòric és fonamental, ja que el nodreix de matisos narratius que complementen el discurs abstracte de l’obra. D’aquesta manera interactuen les imatges abstractes amb els elements figuratius, generant contrastos visuals i literaris enigmàtics. El protocol·litzat modus operandi utilitzat que s’inicia amb el tall del paper en trossos proporcionals i el seu posterior collage, és molt important en el resultat final.
Mitjançant aquest mètode, les imatges es combinen de manera més lliure que amb el treball directe sobre el suport pictòric, permetent així relacionar al mateix espai plàstic imatges creades en temps diferents. En principi, el treball creatiu és molt intuïtiu, amb una llibertat absoluta, i posteriorment durant el procés de collage esdevé més racional. El resultat final, obres molt dinàmiques i emotives, plenes de força que ens conviden a la reflexió i ens fan gaudir del que anomenem plaer estètic.
