Una biografia publicada per la Diputació mostra la riquesa d’un valencià capdavanter en el llenguatge cinematogràfic

Una biografia publicada per la Diputació mostra la riquesa d’un valencià capdavanter en el llenguatge cinematogràfic

  • José Estivalis, conegut com ‘Armand Guerra’, va ser promotor del primer film feminista el 1913 i la primera projecció sonora del cinema a la Península Ibèrica el 1926

El Centre Cultural La Beneficència ha acollit la presentació de la biografia del valencià José Estivalis, més conegut amb el pseudònim d’Armand Guerra, obra del professor Francesc J. Hernàndez. L’acte ha comptat amb la presència de l’investigador Rafa Maestre i del diputat de Cultura, Xavier Rius, qui ha fet una aproximació al caràcter divulgatiu del llibre, que pertany a la col·lecció Bocins que promou l’àrea de Cultura de la Diputació.

Armand Guerra és un d’aquells personatges amagats al rebost de la història valenciana que mereixien una aproximació biogràfica. Tant l’autor Francesc J. Hernàndez, com l’investigador Rafa Maestre, han volgut glossar el personatge per a descobrir un autor pràcticament desconegut.

Nascut a Llíria el 1886, Armand Guerra, inicialment conegut com José Estivalis, va ser un gran emprenedor i multifacètic personatge, fortament implicat en les reivindicacions de la societat valenciana de les primeries del segle XX.

Armand Guerra destaca, entre altres coses, per dues significatives fites vinculades a la història del cinema. Guerra va dirigir i produir a París, el 1913, Les misèries de l’agulla, considerada pels experts com la primera pel·lícula feminista del cinema. Així, utilitzant encara els habituals recursos del teatre, aconseguix desplegar elements tècnics molt innovadors per a l’època, i sobretot, situar la figura femenina com a protagonista en les denúncies contra les misèries de la societat urbana.

L’altra fita ineludible va ser la projecció de la primera pel·lícula sonora a España. L’esdeveniment tingué lloc a la ciutat de València, al desaparegut Teatro Lírico, en 1926, amb l’ajuda d’uns tècnics que van vindre expressament des de Dinamarca.

Tipògraf, actor, escenògraf, escriptor i director d’escena, entre moltes altres facetes, Armand Guerra va ser, a més, un incansable defensor de les lluites socials de les classes treballadores.

L’esperit indomable d’Estivalis li va permetre establir ponts amb els cercles llibertaris d’arreu d’Europa i viatjar per nombroses ciutats. Va ser també un dels primers corresponsals de guerra, arribant a cobrir la guerra de trinxeres en la rodalia de Madrid el 1936. Després, s’exilià a França, on va morir el 1939.

L’autor del llibre, Francesc J. Hernández, ha ressaltat que Armand Guerra reunix tots els ingredients per a bastir una biografia molt més documentada, la qual hauria de reclamar l’atenció dels estudiosos del cinema. En eixe sentit, ha conclòs que el valencià va ser pioner en establir les pautes per a fer del cinema un llenguatge universal i per promocionar el seu ideari social d’una manera molt directa.

error: Content is protected !!