- L’exposició ‘El príncep resplendent’ es podrà visitar fins al pròxim 7 de setembre a la Sala Alta del museu dependent de la Diputació de València
- La mostra està dividida en els 54 capítols que componen l’obra de l’autora japonesa, considerada com la primera novel·la psicològica moderna de la història de la literatura universal
El Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat -MuVIM- obri des d’este dijous l’exposició ‘El príncep resplendent’, una mostra gràfica sobre l’obra literària ‘La història de Genji’, escrita a principis del s. XI per l’escriptora japonesa Murasaki Shikibu, i considerada una de les primeres novel·les de la literatura universal. L’exposició podrà visitar-se fins al pròxim 7 de setembre a la Sala Alta del museu dependent de la Diputació de València.
Les representacions gràfiques que componen la mostra estan dividides en els 54 capítols que componen la història de Genji. Es tracta de dos conjunts de xilografies, unes del segle XIX i altres de principis del XX, i una selecció d’il·lustracions impreses dels anys 70 del s. XX. Els autors de les xilografies són Utagawa Kunisada (Toyokuni III), la del s. XIX; Ebina Masao, la de principis del s. XX; i Shirahata Yoshi, la dels anys 70.
“El MuVIM inaugura una exposició sobre una de les novel·les més importants de la literatura universal, una obra que ha transcendit les seues fronteres i la influència de la qual ha arribat fins als nostres dies. Més de 1.000 anys després de ser escrita, la seua història, que reflectix les preocupacions i passions humanes, continua tenint plena vigència”, afirma el diputat de Cultura de la Diputació, Paco Teruel.
Més enllà de la literatura
A més de la seua importància literària, ‘Genji Monogatari’ va ser considerat un símbol de la cultura cortesana i va influir en diverses formes d’art i cultura durant segles. La seua popularitat va propiciar la creació de múltiples il·lustracions, pergamins i obres d’art que representaven les escenes i personatges de la novel·la. Durant segles, els artistes japonesos van crear els denominats gravats ukiyo-e, que retrataven moments de la història de Genji, consolidant la seua presència en la cultura visual del país.
A l’interior de la societat japonesa, estes imatges de Genji i Murasaki ajudaven a definir el nivell d’educació i prestigi de qui les posseïa. També, el text i les imatges es van difondre en formats variats, des de pintures de paravent fins a llibres il·lustrats, fent que la història es popularitzara encara més.
Murasaki Shikibu es va convertir, així, en un personatge destacat en la cultura japonesa, sovint representada en pintures, cal·ligrames i retrats que la mostraven com una dona ànima de l’art i la poesia. La seua imatge ha sigut sovint vinculada amb la inspiració lunar, plena de simbolisme de sensibilitat i saviesa.
Genji ha transcendit la seua època i forma original, i en les seues més de 1000 anys d’història s’ha reinterpretat i recreat en múltiples formats, com a contes, pel·lícules, caricatures i mànega, consolidant-se com un clàssic universal i perdurable. La seua història reflectix les preocupacions i passions humanes, amb personatges que participen en tensions amoroses, conflictes socials, i dilemes morals que continuen ressonant en l’actualitat.
Finalment, la seua influència ha arribat fins a l’actualitat amb diverses exposicions i interpretacions artístiques. Ara el MuVIM mostra tres col·leccions d’imatges diferents basades en esta novel·la: una en l’estil tradicional ukiyo-e, una altra en una edició xilogràfica dels anys 20, i una tercera en litografies més modernes. Totes elles fan referència als 54 capítols de la novel·la, mostrant la seua evolució artística i la seua importància cultural al llarg del temps.
Els tres artistes
Utagawa Kunisada (també conegut com Toyokuni III), va desenvolupar extenses sèries de gravats que recreaven moments clau de la vida del príncep Genji, adaptant-los al gust del públic de la seua època. Les seues composicions, riques en detalls tèxtils, arquitectura i gestos subtils, no sols transmeten bellesa, sinó també una lectura emocional del text. La figura de Genji es convertix ací en un reflex idealitzat de la sensibilitat refinada, envoltat de dones que encarnen diferents matisos del desig, la nostàlgia i la pèrdua.
Més avant, a inicis del segle XX, artistes com Ebina Masao van reprendre esta tradició des d’una mirada més moderna i estilitzada. Les seues interpretacions busquen una síntesi més poètica, quasi abstracta, dels episodis. En les seues obres, les línies suaus, els colors plans i la composició silenciosa transmeten la melancolia inherent a la novel·la: la bellesa efímera dels sentiments, el pas del temps, la fragilitat de les relacions humanes.
Finalment, les imatges tipogràfiques compilades en 1972 per Shirahata Yoshi són pintures que s’han realitzat d’acord amb les convencions artístiques tradicionals del Japó. No sols decoren o narren, sinó que pensen visualment la novel·la. Cada escena és una meditació sobre el fugaç, sobre l’emoció continguda, sobre el que s’esvaïx, a través del color, la forma i el ritme visual.
L’obra de Genji Monogatari
‘Genji Monogatari’ és una obra escrita al començament del segle XI, durant l’apogeu del període Heian (794-1185/1192), l’època més refinada de la història cultural del Japó. Es tracta d’una novel·la de cinquanta-quatre capítols considerada com la primera novel·la psicològica moderna de la història de la literatura universal.
La narració seguix la vida d’Hikaru Genji, ‘el príncep resplendent’, un aristòcrata fictici l’existència del qual es veu marcada per intenses passions, intrigues amoroses, tensions polítiques i moments de melancòlica contemplació.
Al llarg del relat es descriuen les seues relacions sentimentals amb nombroses dones, així com els seus esforços per recuperar el prestigi perdut en la cort. Després de la seua mort, la novel·la continua explorant la vida del seu fill i d’un jove que podria ser el seu net, aportant una dimensió generacional que anticipa les estructures narratives modernes.
L’obra és cèlebre no sols per la seua extraordinària extensió i complexitat, sinó també per la seua profunditat psicològica i la seua qualitat estètica. És una novel·la introspectiva que examina amb subtilesa els sentiments humans, especialment els provocats per la poligàmia, el desig, la gelosia, el pas del temps i la naturalesa efímera de l’existència.
A través d’un acurat retrat de la cort imperial japonesa, Genji Monogatari es convertix en espill de la seua època, oferint una visió íntima dels seus valors, emocions i relacions humanes en un entorn marcat per la sofisticació i el cerimonial. Per tot això, esta obra és considerada no sols una joia de la literatura nipona clàssica, sinó també un precedent fonamental en la història de la novel·la a nivell mundial.
