- L’exposició reunix mig centenar d’obres de Claude Cahun, Zanele Muholi, Joan Cardells, Susana Solano, Richard Serra, Pepe Espaliú, Ana Penyas o Ángeles Marco
L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) reivindica la seua col·lecció amb l’exposició ‘Escena II. Latències’, que reunix mig centenar d’obres de 23 artistes que comprenen un marc temporal d’un segle, des de 1925 fins a l’actualitat.
La secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar, ha participat en la presentació d’esta mostra, “amb la qual l’IVAM trau múscul de la seua potent col·lecció que inclou noms fonamentals per a la història de l’art contemporani i en la qual s’incorporen nombroses formes d’expressió artística, d’experimentació”.
Per la seua part, la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, ha explicat que esta exposició “pretén pensar la col·lecció no com una categoria tancada, sinó com una sèrie de ressons i reverberacions, més o menys latents, entre les obres seleccionades”.
‘Escena II. Latències’, que s’exhibix en el Centre Julio González fins al 7 de setembre, compta amb la col·laboració de la Fundació Banc Sabadell, que dona suport als projectes de l’IVAM des de 2016. “Estar hui ací és molt més que una aliança institucional: és una oportunitat de contribuir a una proposta transformadora de la mà d’una institució cultural amb un reconeixement nacional i internacional”, ha apuntat el seu representant, David Gómez.
La primera exposició vinculada a este projecte va ser ‘Escena 1. Fer paisatge’ que es va iniciar en 2024 amb l’objectiu de posar en escena els fons del museu. Esta segona part “pretén pensar la col·lecció no com una categoria tancada, sinó com una sèrie de ressons i reverberacions, més o menys latents, entre les obres seleccionades”, ha assenyalat Blanca de la Torre.
Contingut de la mostra
En l’acte també han participat els comissaris de la mostra, Sonia Martínez i Carles Àngel Saurí, els qui han detallat el contingut d’esta mostra, articulada en quatre sales, que es dibuixa un recorregut a través del gest, la performance, el relat, la figuració i l’abstracció.
Es desplega en l’espai entre tres obres: l’escultura Untitled de Richard Serra a l’esplanada, Model for Tunnels de Bruce Nauman en la primera sala i en l’última la instal·lació Sense títol (balcons i òptic) de Juan Muñoz, en la qual uns personatges amb formes humanes observen l’exposició, mentres un d’ells trau el cap per un dels finestrals com si es tractara d’una escena infinita.
“La nostra intenció és que cada espectador amplie connexions i relacions a partir dels seus propis imaginaris”, ha comentat Martínez sobre l’exposició, que convida l’espectador a fer la seua pròpia lectura a través dels materials -dibuixos, collage, performance, fusta, audiovisuals…-, a través de les absències o bé a través de les referències a altres artistes o a altres exposicions del museu.
Així, les obres de Joan Cardells “s’exposen seguint el mateix muntatge i amb el mateix mobiliari de l’exposició que va organitzar l’IVAM en 1990”, ha detallat. La mostra també remet a “artistes que no estan presents”, com és el cas de Xisco Mensua o Gordon Matta-Clark, a través del material del departament de registre de l’any 1992 o amb registres videogràfics de performances específiques per a l’anterior escena de la col·lecció, ‘Fer paisatge’.
En la primera sala es mostren els retrats de Claude Cahun o Zanele Muholi, al costat d’una fotografia de l’Albufera de Diana Blok i els dibuixos preparatoris de Pepe Espaliú per a Muletas. També hi ha gestos a exposicions futures, com la de Kara Walker que inaugura el museu el mes de setembre.
La sèrie ‘Tot davall el sol’, d’Ana Penyas, recorre part de la galeria central a on Robert Rauschenberg conviu amb una xicoteta escultura de goma de Fischli & Weiss o amb la instal·lació de cendra de Reiner Ruthenberck, que anticipa els ‘rosegadors’ de Guillermo Ros, un projecte que l’artista valencià va fer per a l’IVAM l’any 2021.
“S’ha dissenyat un fullet interactiu que aprofundix en eixes relacions i cada obra té vinculada una cançó, una conferència o un còmic”, ha ressaltat Saurí. La mostra inclou algunes de les últimes adquisicions realitzades per l’IVAM en els últims anys que no s’han exposat fins ara, com un vídeo d’Álex Reynolds, les fotografies d’Ángeles Marco i un mural d’Olga Diego. En l’última sala els personatges de Juan Muñoz pareix que miren directament als espectadors i somriuen amb un gest ambigu, establint un diàleg actiu.
Les obres de l’exposició pertanyen a la col·lecció del museu, però també s’inclouen préstecs d’artistes com Ibon Aranberri, Mari Reme Silvestre i Guillermo Ros. La mostra, a més, “és l’última de les propostes de relectura de la col·lecció abans d’inaugurar una nova etapa en la qual s’exposaran part dels fons de manera permanent en dos sales”, ha anunciat la directora de l’IVAM.
