La mostra «Mala hora, bona hora», que es pot visitar fins al 18 de gener en el CCCC, acosta la saviesa popular del camp valencià i convida a reflexionar sobre el canvi climàtic a partir de l’observació del cel
L’obra de Laura Palau, guanyadora del Premi Alfons Roig 2024 de la Diputació de València al millor projecte artístic, es pot visitar des de hui divendres i fins al 18 de gener de 2026 a la Sala Zero del Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC). La mostra «Mala hora, bona hora» l’ha presentada este matí la mateixa artista, acompanyada pel diputat de Cultura, Paco Teruel; el director gerent del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, Nicolás Bugeda, i la comissària de l’exposició, Jana J. Haeckel.
El treball de la belloquina Laura Palau, fotògrafa i artista multidisciplinària, és un projecte col·laboratiu que acosta la saviesa popular del camp valencià i convida a reflexionar sobre el canvi climàtic a partir de l’observació del cel. La mostra naix a partir de l’obra Segunda mordida, un treball guardonat en els Premis Alfons Roig 2024 de la corporació provincial. En este sentit, el diputat de Cultura, Paco Teruel, ha destacat que estos premis «tenen l’objectiu d’impulsar i projectar els artistes valencians, d’estimular la creació en l’àmbit de les arts visuals i de reconéixer el treball d’aquells creadors i creadores que desenvolupen projectes de rellevància i interés».
Teruel ha recordat que la fotògrafa i artista interdisciplinària castellonenca Laura Palau va ser premiada per un treball que suposa «una reflexió profunda sobre el territori, les relacions de pertinença i el sentiment de comunitat. I ara —continua—, donem pas a «Mala hora, bona hora», una exposició que ens convida a pensar en la imatge i en el temps, i en les formes en què estos dos elements dialoguen i es transformen». Finalment, Teruel ha remarcat que amb esta exposició «reafirmem la voluntat de la Diputació de València amb la cultura, la creació contemporània i el suport als nostres artistes».
El director gerent del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana ha lloat el treball de Laura Palau, que «malgrat la seua jove trajectòria, forma part ja de l’escena artística valenciana, la qual es consolida amb premis com este». També ha agraït a la Diputació de València la seua tasca de mecenatge en l’atorgament d’este premi, així com la seua col·laboració amb el Consorci de Museus «per a impulsar l’art i els i les artistes valencians».
Bugeda ha recordat, així mateix, que en estos moments, en el Centre del Carme, s’hi mostra el resultat de dos premis que han reconegut l’obra de dues dones artistes, una alacantina i l’altra castellonenca, i ha recordat la importància de produir els seus projectes i de disposar d’espais com este per a divulgar-los, ja que «organitzar exposicions no és només penjar uns quadres, sinó que estos conviuen i dialoguen amb l’espai patrimonial, amb l’obra d’altres artistes i amb el públic, i pel CCCC passen, cada mes, una mitjana de 30.000 persones que gaudixen de les seues obres».
«Mala hora, bona hora»
«Mala hora, bona hora», resultat de l’obra Segunda mordida de Laura Palau, amb la qual va guanyar el Premi Alfons Roig 2024 al millor projecte artístic, és una reflexió sobre el territori, les relacions de pertinença i el sentiment de comunitat. La mostra, que apel·la a la saviesa popular, la identitat i el territori per a superar la fractura que la societat actual ha creat entre la naturalesa i l’ésser humà, recopila més d’una vintena de fotografies de cels canviants reunides de manera col·laborativa. També reunix obres amb paper de serradures, com també algunes peces d’escultura i un vídeo testimonial, que plantegen una reflexió entorn de la relació de l’ésser humà amb la naturalesa, a través de les manifestacions de la saviesa popular.
En el centre de l’exposició es troba la pràctica dels tretzenades, una forma de predicció meteorològica ancestral arrelada a la Comunitat Valenciana, de la qual l’artista s’ha nodrit pels seus ancestres agricultors i que convida el públic visitant a participar en actes d’interpretació del clima. Antany, esta pràctica guiava la sembra, la poda, la collita i la gestió de l’aigua, i servia com a ritual que alineava l’activitat humana amb els cicles de la Terra.
Identitat, territori i saviesa popular
Per a la comissària, Jana J. Haeckel, la mostra «recopila el coneixement popular al llarg de les generacions a través de la mirada de l’artista, i ens mostra com eixes creences ancestrals i eixa observació silenciosa poden ajudar-nos a entendre i connectar amb la naturalesa, per a conscienciar-nos de la importància d’escoltar-la i per a conviure amb els canvis climàtics que s’estan produint».
«Mala hora, bona hora» exposa tot un diccionari visual de núvols: els que porten aigua, vent, neu o rajos. S’hi inclouen alguns de l’arxiu particular de José Ibáñez Martínez, Soli, el catàleg Nubes, cedides per la família del villener, que va documentar els núvols de Villena en la dècada dels huitanta.
Al costat d’estes fotografies recopilades d’arxius personals, fototeques o captades per amics i amigues, s’hi mostren fotos artístiques, dues escultures de vidre i peces de paper de serradures elaborades amb arbres que han mort cremats en l’incendi de Bejís de 2022, per la sequera en camps de tarongers de Castelló de la Plana o arrossegats per la dana a Guadassuar el 2024.
La mostra es completa amb el relat audiovisual de José Ramón, veí de Castell de Cabres (Castelló), que navega entre la nostàlgia i l’herència cultural.
