- Fins al 29 de juny, el museu de la Diputació de València acull la mostra ‘Cara a cara. Rafael Armengol (Retrats)’, composta per 88 obres que il·lustren la faceta més artística i tècnica de l’artista i també el seu costat més personal
- El diputat de Cultura, Paco Teruel, ha definit a Rafa Armengol com “un artista únic i amb una consolidada trajectòria que ha donat lloc a una obra especial i recognoscible”
- “Esta mostra és un deute que tenia amb el meu públic perquè coneguen la realitat de tota la meua obra”, afirma el mateix Armengol
El Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM) obri una exposició de retrats realitzats pel pintor valencià Rafael Armengol. Fins al pròxim 29 de juny, la Sala Parpalló del museu de la Diputació de València reunix un conjunt de 88 obres que l’artista de Benimodo ha pintat al llarg de la seua dilatada carrera i que donen forma a una retrospectiva nova del costat més íntim i familiar d’Armengol.
Comissariada pel cap d’exposicions del museu, Amador Griñó, l’exposició ‘Cara a cara. Rafael Armengol (Retrats)’ permet disfrutar de cada una de les etapes i els descobriments tècnics de l’artista des de 1958 fins a 2024, i dibuixa al pintor des del seu costat artístic, però també des de la seua part humana, en descobrir a la seua gent més pròxima a través dels seus retrats. La majoria són obres realitzades des de la confiança per a amics i familiars, on aconseguix traslladar al llenç de manera delicada les fesomies i caràcters dels retrats, sempre vistos amb estima i respecte, on es plasma l’esforç i l’experimentació que caracteritzen al pintor.
“Esta mostra és un deute que tenia amb el meu públic perquè coneguen la realitat de tota la meua obra. El retrat sempre ha sigut un repte per a mi, perquè requerix aconseguir la màxima perfecció, cada element ha d’estar al punt, i fins que no aconseguisc dialogar amb el retrat no el done per finalitzat”, ha expressat Rafa Armengol.
El diputat de Cultura de la Diputació, Paco Teruel, que ha destacat la importància que té per a Benimodo la figura del pintor, s’ha referit a Armengol com “un artista únic i amb una consolidada trajectòria que ha donat lloc a una obra especial i recognoscible, la qual cosa li va valdre en el 2004 el Premi Alfons Roig d’arts plàstiques que concedix l’àrea de Cultura de la Diputació de València”. Teruel recorda que la Diputació de València conserva obres de les primeres èpoques del pintor, “un artista imprescindible que ha exposat en innombrables museus i galeries d’art i que té ja un lloc destacat en la història de l’art”, apunta.
El color i la seua percepció
Al llarg de la seua carrera, l’obra de Rafa Armengol -carregada d’ironia i doble sentit- es fonamenta, d’una banda, en una investigació constant sobre la percepció del color i la seua reproducció en els mitjans de comunicació de masses i, d’altra banda, en un coneixement profund de la història de l’art, on presa els referents que reinterpreta. Però a més d’eixa obra més coneguda, amb sèries icòniques com La matança del porc o Torre de Babel, hi ha una producció que ha passat pràcticament desapercebuda per la seua vocació íntima, i que esta exposició contempla i acosta al públic.
“Gràcies a esta mostra podem veure tota l’evolució pictòrica d’Armengol, que també és una part molt rellevant de l’evolució de la pintura contemporània valenciana”, ha explicat el comissari de l’exposició, Amador Griñón. Per part seua, el director del MuVIM, Rafael Company, ha subratllat “la contribució que fa el museu al fet que els jóvens artistes coneguen la figura de Rafa Armengol”.
La mostra, que agrupa les obres per afinitat, vincles familiars o amistats, sense seguir un orde cronològic, il·lustra també la vida íntima i personal de Rafa Armengol amb una sèrie de pintures que al llarg de les dècades l’artista ha dedicat a la seua parella, Marisa, i que donen forma a una història plena de càrrega emocional. També plasma la seua amistat amb Vicent Andrés Estellés, a qui va dedicar una part important de la seua producció. En els dos casos les obres van acompanyades de textos literaris que marquen este punt d’emoció i familiaritat.
