- El museu de la Diputació de València acull fins al 31 d’agost una instal·lació de l’artista italià Cesare Pergola inspirada en el quadre de Francisco Domingo Marqués ‘Los últimos días de Sagunto’
El MuVIM acull des de hui i fins al pròxim 31 d’agost una nova instal·lació que s’exhibirà en el Vitrall del museu de la Diputació de València fins al pròxim 31 d’agost. ‘Les mares de Sagunt. Entre història i llegenda’, és una interpretació de l’artista italià Cesare Pergola del quadre Los últimos días de Sagunto, de Francisco Domingo Marqués, pintor que va completar la seua formació mitjançant una pensió de la Diputació de València.
L’obra de Francisco Domingo Marqués, que ha servit d’inspiració per a Pergola, té especial importància per als valencians. L’artista la va pintar durant la seua beca de l’any 1869 de la corporació provincial. Per part seua, el treball de l’artista italià en el MuVIM, que recorda l’inici de la guerra púnica a Sagunt i que es va prolongar fins a la batalla de Cannas prop de Roma, incita a realitzar diverses reflexions sobre la fidelitat d’un aliat, la resistència davant l’adversitat i el límit de l’amor matern.
«Dum Romae consulitur, Saguntum expugnatur»
Al·legant que Sagunt es trobava al sud del riu Ebre i, per tant, dins dels territoris que corresponien als cartaginesos i no als romans, el general Aníbal va declarar la guerra a la ciutat el 218 a. C. Roma, en un inici es va limitar a enviar ambaixadors, als quals Aníbal no va rebre, mentres que la ciutat va ser sotmesa a un potent setge que es va prolongar durant huit mesos; la ciutat va resistir sense cap ajuda. D’ací l’amarg comentari de Titus Livi: «Dum Romae consulitur, Saguntum expugnatur» (Mentres a Roma es delibera, Sagunt és conquistada).
Després de huit mesos de fam, batalles, dol i desesperació, la ciutat es va rendir i va ser arrasada. Així va començar la segona guerra púnica, que va portar als cartaginesos a conquistar quasi tota Itàlia, excepte Roma, detinguts després de la terrible batalla de Cannas, a la regió d’Apulia. La llegenda conta que les mares de Sagunt, en veure que el final era imminent, van decidir cremar tot el que poguera ser saquejat pels invasors i, en un gest de desesperació final, van matar a tots els seus fills i es van suïcidar.
Encara que els fets no estan contrastats, han inspirat des d’aquella època i principalment en l’època romàntica, al món de l’art a través de pintures, gravats i escultures.
Cesare Pergola
L’autor de la instal·lació, nascut en Limosano, Itàlia, és arquitecte i artista multimèdia. Viu i treballa entre Itàlia i el Brasil i des de la infància va demostrar una predisposició per les arts visuals que es va definir millor una vegada que es va traslladar a Florència, on es va graduar amb honors en arquitectura. Va viure activament l’escena artística florentina dels anys 80 i 90, i es va moure entre l’arquitectura, l’art i el teatre. Docent d’arquitectura i disseny durant més de 20 anys, va ser titular, de 1996 a 1998, de la càtedra de Semiòtica de l’Arquitectura en la Universitat de Florència, instituïda per Gillo Dorfles i Umberto Eco. En el camp arquitectònic ha desenvolupat una inèdita teoria “d’arquitectura sensorial”, publicada en el llibre La città dei sensi (La ciutat dels sentits), en 1997.
La seua llarga carrera artística abasta pintura, dibuix, fotografia, vídeo, instal·lació i so, utilitzant també ferramentes de tecnologia digital. Des de 2009 viu al Brasil, on va fundar i va dirigir la Galería Belvedere en Paraty (Rio de Janeiro) i el Festival Internacional d’Art Contemporani de Paraty, involucrant a més de 500 artistes.
Les seues obres formen part de les col·leccions permanents del MuvIM, del Museu Afro-Brasil de São Paulo, del Museu de la Ciutat de São Paulo, del Memorial del Poble Indígena a Brasília i de l’Ambaixada d’Itàlia a Brasília.
