L’exposició ‘Miguel de Molina: Yo quiero ser diferente’, produïda per la Universitat de València i la Fundació Miguel de Molina, dona a conéixer la vida i l’art d’avantguarda d’aquesta gran figura de la cultura espanyola, des dels seus inicis als anys trenta a Madrid fins a la seua retirada dels escenaris l’any 1960, a Buenos Aires, on va viure exiliat i va morir. Intèrpret excepcional, el “Rei de la copla” va revolucionar el món de les arts escèniques i continua sent un referent per a molts contemporanis.
L’exposició s’ha presentat aquest matí en una roda de premsa en el Centre Cultural La Nau que ha comptat amb les intervencions d’Ester Alba, vicerectora de Cultura i Societat; Alejandro Salade, director de la Fundació Miguel de Molina i nebot net de l’autor i les comissàries de l’exposició: Stéphanie Demange (Université de Toulon) i Laurie-Anne Laget (Université de Sorbonne). Es podrà visitar a la Sala Acadèmia fins al 26 d’octubre. La inauguració oficial per al públic serà aquesta vesprada a les 19 hores i comptarà amb la presència de Francis Montesinos, dissenyador, i la cantant Clara Montes, que interpretarà un repertori dedicat a Miguel de Molina, a les 22 hores, en el Claustre de la Universitat en el marc del Festival de Serenates.
Segons els responsables, és la major retrospectiva realitzada a Espanya fins ara, amb materials inèdits, sobretot els recollits en la secció de València, lloc de contrastos: on l’artista va triomfar i també va ser represaliat. “Espanya no coneix suficientment la figura de Miguel de Molina. Era un artista polièdric, un artista total, un avançat en la seua època que a més de cantar cobla, abordava tots els aspectes dels seus espectacles, el ball, l’escenografia i fins a qüestions de màrqueting”, ha apuntat el seu nebot-net, que porta més de dos dècades reunint tot este material.
La vicerectora de Cultura i Societat, Ester Alba, ha apuntat que esta exposició s’inscriu en un programa d’exposicions sobre el compromís que la Universitat de València, com a universitat pública, té amb els drets humans, la igualtat, la justícia i la inclusió social. En total es realitzaran cinc exposicions en el marc del programa ‘El valor de la diversitat: art, restitució i memòria’. I, en concret, esta exposició reivindica una figura artística rellevant de l’exili republicà espanyol, Miguel de Molina, període en el qual la Universitat de València ha constituït una càtedra juntament amb l’Ateneu Espanyol de Mèxic, que va reunir la setmana passada a La Nau en unes jornades a mig centenar de persones, entre familiars d’exiliats i especialistes procedents de Mèxic i de la UV.
Més enllà de la imatge en el mut de la cobla, molt present en l’imaginari col·lectiu, l’originalitat de Miguel de Molina (Màlaga, 1908 – Buenos Aires, 1993) radica en la seua concepció plural de la creació artística: Molina, cantant de cobles i ballador de l’anomenat en aquella època com “art gitano”, també va imprimir el seu segell en tota la dimensió artística dels seus espectacles, en ser alhora coreògraf, escenògraf, dissenyador de vestuari i arranjador, i en controlar personalment la seua producció i comercialització. Així mateix, el seu arxiu revela que va ser un poeta, novel·lista i diarista d’una gran envergadura intel·lectual.
L’exposició de materials procedents del llegat de la Fundació Miguel de Molina (correspondència, escrits, fotografies, partitures, vestuari escènic, dissenys d’escenografia) és un testimoniatge de la riquesa de la seua labor creativa i un homenatge a un artista reprimit pel règim franquista per la seua orientació política i sexual.
Per a això, la mostra ofereix elements de contextualització biogràfica, artística i històrica del personatge. Prossegueix amb un recorregut per la seua trajectòria a través de nombroses peces originals del llegat (cartells de teatre i cinema, figurines, la col·lecció de bruses, vestits, botes i complements que van fer història), que conviden a (re)descobrir les múltiples facetes creatives de l’artista (el Molina ballarí, escenògraf, dissenyador o actor), la seua intensa vida social i l’admiració que va suscitar entre els seus contemporanis (fotografies autografiades, pàgines emmarcades del Llibre d’or de l’artista).
Aquesta exposició està estructurada en set seccions o àrees temàtiques. La primera és ‘Vestuari de disseny’, que el propi artista confeccionava com les seues bruses i altres peces de vestuari; la segona secció es dedica a la seua labor en l’escenografia, amb el disseny dels seus propis espectacles. La tercera es dedica a València, ciutat i regió de contrastos per a l’artista, ja que, l’any 30 va triomfar, però va ser represaliat durant els anys 39 i 40 (va estar detingut a Bunyol, ciutat de la qual és fill predilecte, i va tindre una vinculació amb Ontinyent, on visitava un hospital militar de mutilats de la guerra). Després de la prohibició d’actuar per part del règim franquista, l’any 1942, s’exilià a l’Argentina i, al 57, torna a València i torna a triomfar. La seua mare havia mort deu anys abans, a València, l’any 1947, al pis del carrer Císcar 41 de València on residia, i molt d’aquest material es pot veure en aquesta secció.
En les seues memòries va escriure que va ser “possiblement la ciutat d’Espanya a la qual més dec artísticament i on es produiria la meua verdadera consagració”. València va ser el teatre dels seus primers èxits, un refugi en moments de dissort, un punt d’ancoratge familiar i una font d’inspiració artística, i Molina la va homenatjar repetides vegades des de la distància. Es dedica un espai propi a este tema, amb documentació variada exposada en vitrines, que completen la proposta expositiva.
La quarta secció es basa en el paper que Miguel de Molina va tindre al cinema, participant en diversos curts i pel·lícules; la quinta destaca el seu paper com ballarí i coreògraf. La sexta secció es dedica als testimoniatges gràfics d’una època, figures amb la qual va coincidir i que admirava, entre els quals destaquen artistes com Lola Flores, Sara Montiel, Joan Manuel Serrat i el torero Manolete; en la sèptima incorpora les fulles del qual va ser ‘Llibre d’Or’ de Miguel de Molina, en el qual hi ha dedicatòries de poetes com Rafael Alberti (1902-1999, El Puerto de Santa María), qui li va fer un poema dibuixat. També d’altres autors com Javier López de la Serna i fins i tot en la primera pàgina d’eixe llibre hi hagué, en el seu moment, una firma de Federico García Lorca que, segons relata Alejandro Sadade, “el seu oncle es va penedir d’haver esborrat amb una fulla d’afaitar, encara que ho va fer seguint el consell de persones pròximes, per a no comprometre la seua seguretat durant la postguerra”. En l’exposició, eixa fulla ha sigut muntada en suspensió perquè, a contrallum, es puga apreciar que allí hi hagué una firma.
Aquesta exposició compta amb la col·laboració de la Generalitat Valenciana, Casa de Velázquez, Sorbonne Université, Université de Toulon, IUF i l’Institut Universitaire de France.
