Fins 31 d’agost.
L’obra de Santiago Ydáñez que dona nom a esta exposició naix durant l’estada de Santiago Ydáñez en l’Acadèmia d’Espanya a Roma en 2017, com a part d’un projecte profundament marcat per la seua experiència vital entre dos mons: l’Europa central —germànica, racional, ombrívola— i la mediterrània —lluminosa, exuberant, emotiva—.
Prenent com a punt de partida els frescos del jardí de la Villa di Livia, conservats en el Palazzo Massimo, Ydáñez reinterpreta este idíl·lic escenari natural des d’una perspectiva íntima i poètica, més enllà del merament arqueològic o decoratiu. La peça és la primera d’un tríptic i presenta un jardí reinventat, on la vegetació mediterrània es pobla amb aus que no pertanyen al repertori romà clàssic, sinó a l’imaginari personal de l’artista: els primers ocells que va dibuixar en la seua infància, en el seu afany de classificar-los amb una mirada curiosa i no artística, ressorgixen ací com a símbol de memòria, d’origen, de puresa.
Enmig del fullatge, una figura femenina rossa, melancòlica, s’inserix en l’escena com una presència que evoca la pèrdua de la innocència. Esta figura, vinculada simbòlicament al trauma col·lectiu europeu —la Segona Guerra Mundial, el genocidi, el racisme del nazisme—, actua com una frontissa entre els dos mons que l’artista vol unir: el pes de la història centreeuropea i la sensualitat vitalista del Mediterrani.
Com a suport conceptual, Ydáñez es recolza en la novel·la Extinció de Thomas Bernhard. El protagonista, un aristòcrata austríac resident a Roma, torna a la seua ciutat natal després de rebre un telegrama que anuncia la mort de la seua família. Este viatge esdevé un ajust de comptes amb la societat burgesa de la qual prové. L’obra d’Ydáñez no reproduïx este relat, però el pren com a espill per a reflexionar sobre l’herència cultural, el desarrelament i la necessitat de mirar arrere amb una lent crítica i poètica alhora.
La pintura, com a jardí mental, és en esta peça espai de tensió i reconciliació: entre història i infància, entre memòria i desig, entre la foscor del nord i la llum del sud.
