- Les aquarel·les de Roser Pesquer sobre paper fet a mà pinten terra amb terra mateixa, reivindicant un procés artístic lent i respectuós amb els materials
- Els diferents espais estan dedicats a les interpretacions i relacions que estableix l’artista entre el sòl i el paisatge, tant vegetal com humà, i des de l’interior a l’exterior
Ja es pot visitar, al Jardí Botànic de la Universitat de València, El sòl que acull, de Roser Pesquer, una mostra carregada de significat i dedicada al sòl, un element essencial de la natura que, tot i ser sovint oblidat, sustenta la vida al nostre planeta. Una proposta formada d’aquarel·les sobre paper fet a mà, utilitzant pigments naturals i colors minerals, els propis de la terra. Una exposició que, a més, deixa patent que, com el procés artístic, el treball de la terra és lent, meticulós i ple de capes que es van sedimentant amb el temps.
Així, el projecte de Roser Pesquer te com a protagonista el sòl “com a element imprescindible, poc visible, de la generació i el sustent de la vida. La ciència hi dedica una atenció creixent en el context de crisi climàtica. Un jardí botànic és un espai idoni per a la meua obra, perquè el procés artístic imita el treball al camp: és lent i laboriós, implica el cos i el gest, utilitza capes i sediments. Pinte la terra amb terra. Els meus sòls són paisatges que de vegades evoquen l’interior del cos. Sòl humà, cos geològic.”
L’exposició reuneix un conjunt d’obres que dialoguen entre elles i amb l’espai que les acull. Els Encoixinats són nius de terra que simbolitzen la protecció i l’acollida de la llavor, un punt de partida per al cicle de la vida. La sèrie Sotaterra revela paisatges interiors amagats sota la superfície, mentre que Radicals celebra la força i l’expansió de les arrels. A més, les Placentes vegetals representen pans de terra que es transformen en cossos plens de vida, i Patatam sorprén amb obres fetes a partir de pols de creïlles, un homenatge a la terra més humil i propera.
El Jardí no havia dedicat cap proposta artística en exclusiva a aquest element essencial que, en paraules del seu director, Jaime Güemes “forma part de la vida. Sense ell no existirien les plantes ni els animals; però és, també, el resultat de la vida. Tot i això, el sòl és el gran oblidat en la conservació o la gestió dels ecosistemes naturals; també en la percepció de la ciutadania”. Però Roser, no ens parla només del sòl “ens explica com és el ritme de les plantes. Ens descriu un moviment vegetal lent, persistent, imperceptible moltes vegades, però sempre imparable”.
A més, ara el treball de Roser se centrarà en acabar el catàleg de la mostra, que es presentarà al Jardí Botànic acompanyat d’una conferència sobre edafologia, combinant l’art i la ciència i usant el treball artístic com a defensa del paisatge. En paraules de l’escriptor i professor de periodisme de la Universitat de València Martí Domínguez, “cal cuidar la terra, perquè és un ésser viu. No sols és mare, també és futur. Cada pam de terra urbanitzat, espoliat, asfaltat, destruït, és un crim irremeiable, perquè és terra irrecuperable, que ha perdut el seu mantell fèrtil, aquell sòl producte de la lenta fermentació del temps. Per tot això, l’al·legat de Roser Pesquer va molt més enllà de la qüestió plàstica. Té un indubtable contingut de denúncia i d’actualitat, un clam a la defensa de la terra”
Roser Pesquer és una artista visual de Barcelona que començà els estudis a la Facultat de Belles Arts de la UB, però que va acabar vivint i treballant al Regne Unit per a després passar un any a París on tenia el taller dins una comunitat d’artistes, des d’allà exposà a Brussel·les en diversos projectes. Des de l’any 2000 viu prop de Barcelona i treballa al seu taller de Terrassa, un espai ampli ple de llum on construeix pausadament una obra al ritme que permeten els materials orgànics. Segueix la cultura transmesa de la família, pagesos del Pirineu aragonés, amb una vida on no hi havia límits clars entre els humans i altres éssers vius. Per a ella el Jardí Botànic és una frontera entre la ciutat i la natura, i idealment el Jardí podria envair més espais de la ciutat, perquè la destrucció de la terra i l’aire ha arribat massa lluny.
La mostra estarà disponible fins al 28 d’abril al Jardí Botànic, de dilluns a diumenge, a la sala Estufa Freda, des de les 10 h fins a l’hora del tancament del Jardí, que es pot consultar en jardibotanic.org L’accés és gratuït abonant l’entrada al Jardí. Sala Hort de Tramoieres, de 10 a 20 h i amb entrada gratuïta. El catàleg es presentarà el proper mes de febrer.
