CINEMA JOVE PRESENTA ‘THIS CLOSENESS’, UN DRAMA SOBRE ELS CONFLICTES DE LA GENERACIÓ MIL·LENISTA AMB LA INTIMITAT

La directora, guionista i protagonista de la pel·lícula, Kit Zauhar, mantindrà una trobada amb el públic el dijous en la Filmoteca

La Trobada Audiovisual de Joves comença demà amb la projecció de curtmetratges de les categories infantil, juvenil i ‘amateur’

La guionista, directora i actriu Kit Zauhar, una de les noves veus del cinema independent nord-americà de baix pressupost, proposa en ‘This Closeness’ un tibant drama tancat entre les quatre parets d’un apartament de lloguer per habitacions. La pel·lícula, inclosa dins de la Secció Oficial de Llargmetratges, situa l’espectador en la posició d’un ‘voyeur’ que assisteix a l’estrany joc de cordialitat forçada i ambigüitats que s’estableix entre una jove parella que s’allotja en un apartament de lloguer i el seu solitari i inquietant amfitrió. La cinta es projectarà en la Filmoteca demà dimecres a les 11.30 hores, i de nou el dijous 29 de juny a les 17.30 hores, aquesta vegada amb la presència de la directora, Kit Zauhar.

La decisió de rodar tota la pel·lícula en interiors dona a ‘This Clonesss’ una certa dimensió teatral i “permet que tant l’espectador com l’actor comprenguen completament aquest ‘món’ insular, la qual cosa atorga una textura de realitat i intimitat -assenyala Zauhar-. La tensió requereix que l’energia quede atrapada, per la qual cosa situar la trama dins d’un espai tancat ajuda que aquesta energia es perceba increïblement continguda i volàtil, com una olla de pressió”.

La cinta utilitza diversos recursos per a subratllar els conflictes interns d’una generació mil·lennista que necessita desesperadament el contacte humà, però al mateix temps no sap com gestionar-lo quan no hi ha filtres o intermediaris. No és casual que la protagonista de la pel·lícula es dedique professionalment a l’ASMR; és a dir, a la producció de peces sonores murmuradores i extremadament íntimes l’objectiu de les quals és produir en l’oïdor una resposta sensorial autònoma de relaxació o acompanyament. “De tant en tant, he recorregut als vídeos d’ASMR per a combatre l’insomni i m’han ajudat molt  -comenta Zauhar-. Però a vegades m’adonava de com d’estranya és la idea d’una dona pretenent ‘acaronar-se’; és una ocupació que abasta moltes idees de dona: cuidadora, amant, amiga i a vegades ambiguament sexual. Tracten de consolar i excitar simultàniament; se’ls paga per a ser una amiga o cònjuge virtual. És un estrany purgatori emocional en el qual trobar-se i una fascinant subcultura d’Internet que cal explorar”.

La jove cineasta reconeix estar interessada a perfilar als seus personatges a través dels xicotets detalls. “Sempre m’ha intrigat el subtext, les formes en què ens comuniquem dient una cosa i volent dir-ne una altra completament diferent. La medul·la de la humanitat existeix en les nostres trivialitats i incapacitats respecte al llenguatge, a l’amor, a la connexió, a tot. Crec que les ‘xicotetes coses’ són sovint les que fan d’una persona que siga eixa persona; els bons personatges i les persones interessants sovint no es defineixen a grans trets, sinó en detalls mínims”.

La claustrofòbia que transmet deliberadament la pel·lícula també té a veure amb la situació en què es veu la protagonista: una dona biracial tancada amb dos homes aparentment molt diferents entre ells, però agermanats pel privilegi de l’heterosexual blanc. “Si eres una dona de color, sempre estàs pensant en la teua raça en les relacions íntimes. Li agrade per mi o soc un fetitxe? En realitat, no existeixen respostes, perquè l’altra persona podria no ser conscient de les seues eleccions o no admetre-les mai. No obstant això, aquesta falta de claredat no significa que les preguntes no exigisquen ser formulades. És important que les pel·lícules continuen investigant aquests dilemes perquè, en cas contrari, tots ens tornem passius davant de la possible fetitxització, marginació i la vaga però aterridora perspectiva que la gent no t’estiga veient per complet”.

Inauguració EAJ

La Sala 7 de l’edifici Rialto acollirà demà a les 16.00 hores la inauguració de la Trobada Audiovisual de Joves, les projeccions de la qual es prolongaran durant el dimecres i el dijous. La clausura i el lliurament de premis de l’EAJ tindrà lloc el divendres 30 de juny a les 11.30 hores després de la projecció de ‘Pay Day’ (1922), pel·lícula de cinema mut escrita, dirigida i protagonitzada per Charles Chaplin, que s’acompanyarà de música en directe.

Enguany s’han presentat a concurs un total de 110 curts, dels quals més de la meitat pertanyien a la categoria ‘amateur’. Del total, s’han seleccionat a concurs cinc curts d’infantil, nou, de juvenil, i 14, d’‘amateur’, que sumen 28 curts del nou planter del cinema espanyol.

Els curts seleccionats aquesta edició es dividiran en tres programes en què s’impartiran sessions de mentoria als participants. Els cineastes Emilio Martí, Gabi Ochoa i Begoña Soler, , a més de José San Miguel (guanyador de la categoria ‘amateur’ de l’any passat amb el curt ‘L’explosió’) i Luis García Marín, del programa ‘L’Aventura del Saber’ de la 2 de TVE.

Videodrome’

Dins del cicle ‘El jove Cronenberg’, dedicat a les pel·lícules filmades pel nord-americà David Cronenberg abans de complir els quaranta anys, l’Octubre CCC (carrer de Sant Ferran, 12) acollirà demà a les 18.30 hores la projecció del llargmetratge de culte ‘Videodrome’ (1983). Considerada per Andy Warhol com ‘la taronja mecànica’ dels anys huitanta, aquesta pel·lícula tanca una crítica visionària als mitjans de comunicació de masses, sobretot si tenim en compte l’enorme influx que han adquirit les noves tecnologies en el segle XXI. Per als aficionats a la música pop, destaca la presència en el repartiment de la cantant del grup Blondie, Debbie Harry.

error: Content is protected !!