Crítica Teatral: LA CASA DE L’ESPART – La Piadosa Creacions

Teatro Círculo – Valencia. Per: Vicent Vila, autor i director teatral

BON CAMÍ I MILLOR PAS…

La Piadosa Creacions es un jove grup teatral que naix l’any 2021 de la mà d’antics amics i amigues, companys d’art dramàtic, que després de desenvolupar-se professionalment de manera individual decideixen unir-se, i prenen la determinació de crear junts la seua pròpia companyia. Des dels seus inicis han creat diversos espectacles com ara El vol de la LLimosa, Animal, El equipo R, i el que ara ens presenten La casa de l’Espart.

L’argument parteix d’uns fets reals ocorreguts al portal 4 de la Plaça de l’Espart l’any 1915. Un fenomen que s’ha registrat com el primer poltergeist a Espanya, portat a la ficció per primera vegada en aquesta peça.

Goyo i Pilar s’acaben d’instal·lar en un pis del barri antic de la ciutat de València. L’arribada a la nova casa buida i inquietantment sorollosa i un veïnat que guarda secrets que ni les parets poden contindre, emergeixen agitacions que semblaven ja enterrades. En realitat aquesta és la història d’Adela, una dona que viu sola en un edifici en el qual s’acaben de mudar uns nous veïns.

Com a companyia que naix a partir d’un grup de treball, la majoria de les seues propostes parteixen d’un treball conjunt, com són en aquest muntatge 

l’elocuent, resolutiva i senzilla escenografia, el vestuari i, per suposat la producció, tot i que n’hi ha facetes on la responsabilitat creativa és individual. Destacar en aquest aspecte un text filat amb delicadesa per Marta Chust que a més és responsable d’una encaixada i ajustada direcció.

El conjunt actoral, molt equilibrat en cada moment és capitanejat per les actrius amb més experiència: Inma RuizCarmen Lara, aquesta convidada en aquesta ocasió per a crear el divertit i entranyable personatge d’Adela, ambdues porten la història a bon port fermament acompanyades per Javier Cabrera i la pròpia Marta Chust en un treball concís i ajustat al servei del que es conta.

La il·luminació de Stefano Rechia porta l’acció amb fluïdesa d’un espai a altre destacant el moment sorpressiu de la imatge en roig ja quasi al final de la peça.

Un bon camí per a la companyia que dona un pas de gegant amb aquest espectacle.

FOTOGRAFIA: La Piadosa

error: Content is protected !!