L’exposició ‘Trazar-Ordenar-Construir’, que es podrà visitar fins al 29 de novembre, proposa un recorregut per les obres més representatives de l’artista valenciana
- L’obra de Pepa L. Poquet transita de l’analògic al digital i del digital a la matèria, a través de la fotografia, la videoinstal·lació, la pintura, el gravat i l’escultura
El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) presenta l’exposició ‘Trazar-Ordenar-Construir’, un recorregut per la trajectòria de l’artista valenciana Pepa L. Poquet (Villalonga de la Safor, 1955), que sintetitza quatre dècades de creació i d’exploració al voltant de la construcció de la imatge.
Des de 1986 fins a l’actualitat, la mostra reuneix algunes de les seues creacions més significatives —videoinstal·lacions, fotografia, escultura, pintura i gravat— organitzades al voltant de 15 espais creatius, als quals se suma una nova peça creada expressament per a aquesta exposició a la Sala Ferreres del CCCC.
L’exposició no es presenta de manera cronològica. Les obres dels primers anys conviuen amb les més recents, connectades per una mateixa qüestió central: què s’amaga darrere de la imatge?
El director-gerent del Consorci de Museus, Nicolás Bugeda, ha presentat aquest divendres l’exposició, que es podrà visitar fins al 29 de novembre, acompanyat pel comissari de la mostra, Antoni Pinent, i per l’artista Pepa L. Poquet.
Bugeda ha destacat l’oportunitat de “mostrar el treball d’una creadora única i inclassificable, pertanyent a una generació de dones artistes que van estudiar a l’antiga Facultat de Belles Arts, al Centre del Carme, i la trajectòria de les quals mereix ser reconeguda, estudiada i, per descomptat, admirada”.
Al llarg de les seues quatre dècades de trajectòria, Pepa L. Poquet ha compaginat la seua activitat artística amb la docència com a professora de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València, on també ha format part del laboratori de llum. Poquet ha desenvolupat nombroses exposicions individuals i col·lectives, però aquesta és la primera mostra retrospectiva que se li dedica i que reivindica la seua aportació artística.
“Pepa L. Poquet, més que explorar, reinventa la imatge, la transforma, juga amb ella i la despulla del seu simbolisme, d’aquest culte que hui en dia rendim a la imatge, per mostrar-nos-la en forma d’objecte artístic, però també de memòria”, ha explicat el director del CMCV.
L’obra de Pepa L. Poquet transita de l’analògic —fotografies i videocreacions en 8 o 16 mm— al digital —la seua pròpia representació en llenguatge informàtic— i del digital a la matèria, retornant la imatge en moviment a la seua matèria primera: bobines de pel·lícula amb els seus fotogrames, on la imatge ha estat fragmentada, esborrada o tallada i reinventada en una nova escultura de grans dimensions. És el cas de ‘La mosca’ (2026), la seua última creació, que culmina la mostra al fons de la sala.
Segons el comissari de la mostra, “en l’obra de Pepa L. Poquet la idea i la matèria estan al mateix nivell; per a ella, el suport escollit per a la representació, ja siga una fotografia, un vídeo o una escultura, és tan important com l’objecte representat”.
El títol de l’exposició fa referència a la seua manera d’entendre i plantejar el treball. En l’obra de Poquet, la idea precedeix sempre la forma: és el concepte el que troba, de manera intuïtiva, la tècnica, el mitjà i els materials necessaris per fer-se visible, dotar-se de cos i establir un diàleg amb l’espectador potencial, ja que moltes de les seues obres són interactives.
Són obres i instal·lacions de caràcter poètic i, en ocasions, reivindicatiu, que parlen del concepte de temps, de la memòria, de l’emancipació de la dona i també de qüestions autobiogràfiques.
La mateixa artista Pepa L. Poquet explica que, en observar ara l’exposició, sent que sempre ha estat fent el mateix: “encara treballant amb diferents suports em continue sentint pintora”, perquè “la paraula crear és molt ambiciosa; pense que jo construïsc coses, d’ací el títol de la mostra”.
Deconstruint la imatge
Dividida al voltant de 15 espais creatius, la mostra arranca amb un preàmbul en què es poden veure les seues obres pictòriques dels anys huitanta i observar com la pintura va desapareixent per donar pas a una obra més escultòrica i videogràfica.
Tanmateix, la història de l’art continua present en bona part de les seues obres. És el cas de la inspiració en ‘Adam i Eva’ de Masaccio (1425-1428) per a la instal·lació ‘Paradís’, una obra interactiva de 2009 que aborda la igualtat i que es presenta novament al CCCC, renovada i ampliada.
També l’obra de Chardin (1699-1799) constitueix un referent en la sala ‘Després de Chardin’. Per a Pinent, “a través de la videoinstal·lació i la llum, ens endinsem en un espai d’immaterialitat on les formes circulars evoquen la naturalesa de l’univers”.
La literatura, el pensament i la seua pròpia autobiografia recorren bona part dels seus treballs, com en la videoinstal·lació ‘L’escena de la memòria’, on les fotografies familiars es converteixen en obra d’art. Es tracta d’una videoinstal·lació interactiva que introdueix també el visitant en una història que aborda el desplaçament o la immigració a través de la figura de la dona.
