L’exposició ‘José Segrelles. L’il·lustrador fantàstic’, que es podrà visitar fins al gener de 2027, reuneix al Centre del Carme una selecció de l’obra de l’artista que, fa un segle, va captivar el mercat internacional i que, hui en dia, continua sent un referent per als millors il·lustradors i cineastes contemporanis.
La mostra converteix la sala Dormitori del CCCC en un xicotet museu de la imatge fantàstica, amb obra de l’artista al costat d’una representació d’imatges actuals, del cinema i de la il·lustració inspirades en el seu univers creatiu.
L’exposició va estar presentada divendres 25 de setembre pel director gerent del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV), Nicolás Bugeda, acompanyat pel comissari de la mostra, José Enrique Segrelles. Podrá visitar-se fins el mes de gener de 2027.
Més enllà de la seua influència en ‘El laberint del faune’, de Guillermo del Toro, o en les il·lustracions de John Howe per a ‘El Senyor dels Anells’, la llista d’autors que han pres Segrelles com a referent en les seues creacions és molt més extensa. Així ho posa de manifest la investigació realitzada pel nebot-nét de l’autor, el comissari i expert en la seua obra, José Enrique Segrelles, qui assenyala també George Lucas, Steven Spielberg, Peter Jackson o els assessors d’art i dissenyadors de la factoria Disney, en els treballs dels quals ha deixat empremta el pintor d’Albaida.
S’hi exhibeix obra procedent de col·leccions privades i de museus i institucions públiques, com el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia de Madrid, el Museu de Belles Arts de València (Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles), la Diputació de València, la Col·lecció BBVA i el Museu Municipal d’Alzira, a més de la Casa-Museu José Segrelles, de la qual es mostren 22 peces.
Destaquen cinc grans obres mestres: ‘Els hipòcrites’ (1928), de La Divina Comèdia, que li va valdre la Medalla d’Or en l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929; ‘La Tetralogia de Wagner’ (1933); el malson ‘El pot de vidre’ (1926); ‘Els trípodes de La guerra dels mons’ (1929) i la sèrie de ‘Els Set Pecats Capitals’ (1925).
