EL CONSORCI DE MUSEUS RECUPERA L’ART DE LES DONES EN L’ESPANYA DE 1804 A 1939

EL CONSORCI DE MUSEUS RECUPERA L’ART DE LES DONES EN L’ESPANYA DE 1804 A 1939

‘Cap a poètiques de gènere. Dones artistes a Espanya: 1804-1939’ es podrà visitar al Museu de Belles Arts de València fins al 18 de setembre

Coproduïda pel Consorci de Museus i l’IAACC Pablo Serrano de Saragossa, la mostra reivindica el paper de la dona en la història de l’art espanyol per mitjà d’un centenar d’obres

El director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, José Luis Pérez Pont; el director del Museu de Belles Arts de València, Pablo González Tornel, i el director de l’Institut Aragonés d’Art i Cultura Contemporanis (IAACC) Pablo Serrano de Saragossa, Julio Ramón Sanz, han presentat aquest matí l’exposició ‘Cap a poètiques de gènere. Dones artistes a Espanya: 1804-1939’, que es podrà visitar fins al 18 de setembre al Museu de Belles Arts de València.

La presentació també ha comptat amb la participació de Concepción Lomba, de la Universitat de Saragossa i directora del projecte, i els comissaris de la mostra i investigadors Magdalena Illán, de la Universitat de Sevilla, Jaime Brihuega, de la Universitat Complutense de Madrid, i Rafael Gil, de la Universitat de València.

Coproduïda pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i l’IAACC Pablo Serrano de Saragossa, l’exposició recorre la història de l’art a Espanya des de 1804 fins al final de la Guerra Civil per mitjà d’un centenar d’obres d’un ampli grup de creadores que van estar actives durant aquell període i que, a pesar dels nombrosos obstacles que van haver de sortejar pel fet de ser dones, es van incorporar a l’escena artística per les vies habituals. Dones artistes que, tot i que a penes van aconseguir guardons i només algunes van gaudir d’una recepció crítica positiva, en general paternalista, van assolir un cert perfil professional entre 1804 i 1939.

‘Cap a poètiques de gènere. Dones artistes a Espanya: 1804-1939’ qüestiona el relat hegemònic de la història de l’art contemporani, en el qual les artistes ocupaven un lloc residual, per a substituir-lo per un altre de més coincident amb la realitat i donar visibilitat al treball d’un ampli conjunt de pintores, escultores, fotògrafes, il·lustradores i dissenyadores en un període concret de la història. Una exposició que reuneix prop d’un centenar d’obres procedents d’institucions espanyoles com el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, la Biblioteca Nacional d’Espanya, el Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca, la Diputació de Barcelona i el Museu Nacional del Prado, així com de col·leccions particulars.

La mostra està concebuda en el si del projecte d’investigació R+D+I d’Excel·lència HAR2017-84399-P, ‘Dones artistes a Espanya, 1804-1939’ (MAE), finançat pel llavors Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat i desenvolupat entre 2018 i 2021 sota la direcció de Concepción Lomba, catedràtica d’Història de l’Art de la Universitat de Saragossa. Formen part del projecte investigadores i investigadors de quatre universitats: Jaime Brihuega, Estrella de Diego i Alicia Fuentes, de la Universitat Complutense de Madrid; Rafael Gil i Ester Alba, de la Universitat de València; Magdalena Illán, de la Universitat de Sevilla, i Alberto Castán, de la Universitat de Saragossa.

“Des del Consorci de Museus impulsem des de 2017 projectes d’investigació dedicats a mostrar aquella part de la història que ha sigut llargament silenciada i omesa del relat oficial, la que es refereix al paper de les dones artistes en l’Estat espanyol. Actualment, per mitjà del nostre projecte Reset, fomentem relectures de gènere i multiculturalitat a partir de la col·lecció del Museu de Belles Arts de València, al mateix temps que presentem ací mateix aquesta exposició que contribueix a enriquir la mirada històrica de l’art posant en consideració el treball de les dones. Amb aquesta exposició, que coproduïm juntament amb l’IAACC Pablo Serrano de Saragossa, visibilitzem l’obra de 70 dones artistes. Un projecte que ha sigut possible gràcies a la investigació impulsada des de quatre universitats i a la col·laboració de desenes d’institucions que han nodrit d’història i d’obres la mostra que hui presentem”, ha assenyalat Pérez Pont.

Pablo González Tornel, director del Museu de Belles Arts de València, ha assenyalat que “aquesta exposició s’inscriu a la perfecció dins de les línies de treball del Museu de Belles Arts de València, que marca com a prioritària l’aplicació de la perspectiva de gènere en les seues sales”. Així, el director del museu ha recordat que “2021 ha marcat una fita en aquest camí de reconeixement, perquè en el museu s’ha inaugurat la primera sala estable dedicada a dones artistes, amb importantíssimes creadores com María Sorolla o Rosario de Velasco”. Igualment, “aquesta exposició és una mostra més de la fructífera col·laboració entre el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i el Museu de Belles Arts de València, que, durant el 2022, també desenvolupen de manera conjunta el projecte en clau de gènere ‘Màtria’”, ha subratllat González Tornel.

Reivindicar el paper de les dones artistes en la història de l’art

Les poètiques de gènere s’han consolidat en la cultura artística com un instrument per a analitzar les obres d’art des de perspectives tant estètiques com polítiques. En aquest sentit, ‘Cap a poètiques de gènere. Dones artistes a Espanya: 1804-1939’, reivindica el paper de la dona en la història de l’art espanyol, un paper que ha estat relegat i només ha començat a fer-se visible en les últimes dècades.

La mostra s’articula en sis blocs que recopilen l’obra d’un nombrós grup d’artistes, tant espanyoles com internacionals que van desenvolupar la seua obra al nostre país, fent un viatge per la història de l’art a Espanya des de 1804 fins a 1939.

La primera part reflecteix com les artistes van desafiar les normes establides per la cultura patriarcal utilitzant els seus retrats com a eines per a reivindicar-se com a creadores i com a professionals. L’exposició continua repassant el període entre 1804 i 1890, amb un conjunt d’obres que, a pesar de la seua notable qualitat, no els van ser reconegudes de la mateixa manera que als homes.

En les albors del segle XIX, les creadores es van servir del Romanticisme, el Realisme i el Classicisme per a compondre bodegons florals, escenes costumistes, mitològiques o retrats, als quals, amb el canvi de segle, van afegir nous temes per a oferir una mirada renovadora sobre si mateixes i la societat, que va culminar amb l’impuls cap a la modernitat protagonitzada per la Generació del 27 i l’avantguarda desenvolupada en els temps de la República, una bella època que va concloure amb l’esclat de la Guerra Civil, la poètica de la qual va discórrer per senders èpics i tràgics fins que, en 1939, les protagonistes d’aquesta exposició es van haver d’oblidar de la llibertat creativa que havien aconseguit.

error: Content is protected !!