- El Museu continua en la línia d’ampliar les seues col·leccions seguida en 2023, any en què ha adquirit en subhastes d’art un total de 13 obres
- La inversió en patrimoni cultural públic abasta un arc cronològic ampli, que va des del segle XVI fins a mitjan segle XX
El Museu de Belles Arts de València (MuBAV) ha iniciat 2024 amb la compra de tres importants peces de mestres antics europeus dels segles XVI i XVII i continua així en la línia d’ampliar les seues col·leccions seguida en 2023, any en què ha adquirit en subhastes d’art un total de 13 obres.
Les tres noves obres acabades d’adquirir són una taula d’escola flamenca, del primer terç del segle XVI, amb la representació de l’Ecce Homo; un oli sobre tela amb Sant Jeroni, realitzat entre 1660 i 1662, del pintor italià Mattia Preti, i un oli sobre taula amb el retrat de l’escriptora francesa Madeleine de l’Aubespine, datat entorn de 1570, del pintor francés Jean Decourt, retratista de la cort francesa de la segona meitat del segle XVI.
Les tres obres, que van eixir a subhasta pública a Madrid el passat dia 13 de desembre, van ser adquirides per la Generalitat per al Museu de Belles Arts de València amb càrrec al seu pressupost ordinari de 2024.
En 2023, la Generalitat ha adquirit en subhastes d’art un total de 13 obres per a les col·leccions del Museu de Belles Arts de València. En el creixement del Museu, les donacions també han sigut importants per a l’increment de la col·lecció, i destaquen les realitzades per l’Associació d’Amics del Museu de Belles Arts de València.
Les adquisicions realitzades en 2023 ascendixen a una inversió total, incloent-hi les comissions de les cases de subhastes, de prop del mig milió d’euros. A este import, procedent del pressupost ordinari del Museu de Belles Arts, se suma l’adquisició el desembre de 2023 del Crist portacreu, de Paolo de San Leocadio, amb càrrec als pressupostos participatius de la Generalitat.
El 22 de febrer es va adquirir a Madrid una Verònica de la Verge, oli sobre taula realitzat cap a 1570 per Joan de Joanes, un dels mestres indiscutibles del Renaixement valencià i senyal d’identitat de les col·leccions del Museu de Belles Arts.
Uns dies després, el 28 de febrer, es van adquirir a Barcelona un Florer d’Antonio Osona, oli sobre tela signat i datat a València en 1680, i el retrat de Cosme II de Medici, gran duc de Toscana, realitzat cap a 1610 per l’italià Cristofano Allori (1577-1621), retratista oficial de la cort florentina de la primera meitat del segle XVII.
Al març, el dia 7 va ser adquirida la Nativitat de Joan de Borgonya, oli sobre taula realitzat cap a 1485-1505 per este artista d’origen germànic que va estar actiu a València i Orihuela a la fi del segle XV abans de traslladar-se a Catalunya, on se’l documenta a partir de 1509 i fins a la seua mort en 1525. En la mateixa subhasta es va adquirir una pintura que representa David amb el cap de Goliat, oli sobre tela del pintor murcià Pedro Orrente (1580-1645).
A la fi d’este mateix mes, el 28 de març, va ser adquirida l’obra de Luis Graner Arrufi (1863-1929), Família al jardí, oli sobre tela signat i datat en 1895. Més enllà de la dosi de modernitat que té la seua proposta pictòrica, la personalitat artística de Graner resulta un indiscutible exemple de la inquietud i la creativitat de l’etapa modernista.
El 19 d’abril, a Sevilla, va eixir a subhasta pública l’obra Lucrècia, oli sobre tela del pintor bolonyés Giovanni Andrea Sirani (1610-1670), deixeble de Guido Reni. Realitzada en 1630, la pintura representa el tràgic suïcidi de la patrícia romana Lucrècia com a símbol de la virtut i la dignitat femenina en l’antiga Roma.
Al final de maig, el dia 29, va ser adquirit a Barcelona un oli sobre taula del pintor flamenc Abraham Janssens (1573-1632) amb la representació de Maria Magdalena penitent. Janssens és considerat com el millor pintor d’història d’Anvers fins al retorn de Rubens en 1608. El 22 de juny es va adquirir també a Barcelona un Sant Tomàs d’Aquino, oli sobre tela atribuït al pintor genovés Bernardo Strozzi (1581-1644).
La primera part de l’any es va tancar el 4 de juliol quan, a Madrid, es va adquirir un oli sobre taula amb la representació d’El rei Salomó, obra de l’anomenat Maestro de Becerril, representant del primer Renaixement a Castella i el més avantatjat dels deixebles de Joan de Flandes, influït també per Pedro Berruguete.
Durant l’últim trimestre de 2023 s’han adquirit notables exemples de pintura del segle XIX i primera meitat del XX. Així, el 3 d’octubre es va adquirir La libèl·lula, oli sobre tela realitzat cap a 1866-1867 per Mariano Fortuny (1838-1874), un dels artistes espanyols de talla internacional més destacats del segle XIX espanyol, del qual el Museu de Belles Arts de València no tenia cap obra.
El 4 d’octubre es van adquirir a Madrid La llacuna, oli sobre tela signat i datat en 1895 pel pintor valencià Cecilio Pla (1860-1934), i Port de Cudillero, oli sobre tela d’Enrique Martínez-Cubells (1874-1947). El 7 de novembre es van adquirir Les murmuradores (Bretanya), oli sobre tela realitzat en 1906 pel valencià Julio Vila Prades (1873-1930), i una Maternitat, oli sobre tela del pintor alacantí Gastón Castelló (1901-1986).
La col·lecció del Museu de Belles Arts de València està creixent amb l’objectiu d’esmenar les mancances en el seu discurs i incorporar a les seues sales obres mestres dels grans pintors europeus dels segles XV al XX.
En este sentit, autors com Joanes o Vila Prades reforcen la col·lecció de pintors valencians de la institució, mentre que peces com les de San Leocadio, Borgonya, Decourt, Allori, Sirani o Fortuny situen la pinacoteca en el més alt nivell dels museus europeus.
Durant el 2024 l’objectiu del Museu de Belles Arts de València és continuar creixent en qualitat per a oferir la seua millor versió a la societat.
