EL MUSEU DE BELLES ARTS MOSTRA LA SEDUCCIÓ VISUAL DEL BARROC EN L’EXPOSICIÓ ‘CREURE A TRAVÉS DELS ULLS’

EL MUSEU DE BELLES ARTS MOSTRA LA SEDUCCIÓ VISUAL DEL BARROC EN L’EXPOSICIÓ ‘CREURE A TRAVÉS DELS ULLS’

– Veure era creure en la València del segle XVII i la pintura va servir com a prova de fe en tot l’arc mediterrani

– Composta per 44 obres d’art de fons propis del Museu, romandrà oberta fins al 6 de febrer de 2022


El Museu de Belles Arts de València inaugura l’exposició ‘Creure a través dels ulls. Pintors de la veritat en la València del segle XVII’, que romandrà oberta fins al 6 de febrer de 2022.

L’eix vertebrador d’aquesta exposició és el naturalisme en la pintura religiosa i les raons que van motivar que a València aquesta opció estètica es mantinguera vigent fins a final del Sis-cents. Després de l’eclosió del protestantisme, als territoris catòlics es va desencadenar una forma molt concreta de pintar i d’esculpir a través de les imatges religioses perquè veure era creure i la pintura va servir com a prova de fe en tot l’arc mediterrani.

La mostra ha sigut presentada per la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, i el director del Museu de Belles Arts de València, Pablo González, que és el comissari de l’exposició.

Carmen Amoraga ha destacat que les 44 peces de la mostra procedeixen del Museu seguint el criteri de destacar els fons propis que té aquest Museu, que són inesgotables i d’una elevada qualitat artística. “Un museu és el que s’exposa en les seues sales i el que es custodia en els magatzems”, ha dit Amoraga; “l’actual director està realitzant una bona tasca de recuperar vertaderes joies d’art i relacionar-les sota un discurs museístic. Només des del profund coneixement de la col·lecció es poden plantejar exposicions com aquesta”.

La directora general ha insistit en el fet que “aquest museu és un orgull per als valencians i valencianes perquè és un testimoni fidel de la història i de l’art que al llarg dels segles s’ha produït en aquesta terra”.

Pablo González Tornel ha afirmat que “‘Creure a través dels ulls’ posa a disposició del públic la millor producció del Barroc mediterrani i convida el visitant a reflexionar sobre la cultura visual del segle XVII”. A més, “la mostra connecta amb el món contemporani, que, tot i estar tan centrat en la imatge com el del Sis-cents, empra codis diferents”, ha afegit.

El director del Museu i comissari ha declarat que “amb aquesta exposició es pretén donar inici a un tipus de mostra en què la gran solidesa científica es combine amb propostes atractives i mostrades de manera didàctica”. “La personalitat d’un Museu”, ha puntualitzat, “es construeix, en gran manera, a través de les seues exposicions temporals”.

L’exposició està dividida en cinc seccions. La primera ‘Creure a través dels ulls’ introdueix l’espectador en el realisme de la pintura valenciana barroca a través de naturaleses, vives i mortes, que enganyen l’ull humà. ‘Una certa mirada italiana’ analitza les fonts del corrent naturalista en la pintura valenciana emprant tant pintures de procedència italiana com còpies antigues de provada presència a València.

‘De la contramaniera al realisme caravaggesc’ mostra l’evolució de la pintura valenciana cap a pressupòsits naturalistes de la mà d’autors com Francesc Ribalta, Jeroni Jacint Espinosa o Miquel March. ‘Relíquia i imatge’ presenta les bases conceptuals del realisme pictòric en l’art religiós vinculant-lo a la seua funció de testimoni de veritat doctrinal o de fe mitjançant dues idees que se superposen: l’art com a signe i l’art com a icona. En últim lloc, ‘Retrat i veritat’ analitza el realisme de la pintura quan es presenta a l’espectador com a vertader retrat, una fotografia de la realitat que ha de ser totalment versemblant.

Algunes de les obres que s’exhibeixen són ‘Crucifixió de Sant Pere’ i ‘Decapitació de Sant Pau’, de Mario Minniti (1577-1640), ‘Sant Jeroni’ i ‘Sant Joan Baptista’, de Josep de Ribera (1591-1652), ‘Salvator Mundi’, de Joan Sarinyena (1545-1619), ‘Martiri de Sant Pere Màrtir’, de Jeroni Jacint Espinosa (1600-1667), ‘Sant Vicent Ferrer’, de Francesc Ribalta (1565-1628) i ‘Sant Pere Apòstol’, ‘Sant Elies i Sant Eliseu’ i ‘Sant Francesc de Paula’, de Miquel March (1633-1670).

error: Content is protected !!