La sala CMJ Patraix, València, presenta l’exposició “Arxiu de moñekos” de l’artista Firmadovane, que s’inaugurarà l’11 de maig de 2026 en aquest espai expositiu. La mostra proposa un acostament a una recopilació de personatges que naixen des de la quotidianitat, l’emocional i l’intuïtiu, construint un univers visual propi a partir de formes simples i directes.
Comissariada per Teresa Cháfer i Natividad Navalón, l’exposició planteja un recorregut per una sèrie d’obres en les quals els “moñekos” funcionen com a traduccions visuals de sensacions internes. A través d’aquests personatges, el projecte explora un llenguatge accessible que prescindeix de narratives complexes per a centrar-se en allò immediat, allò espontani i allò recognoscible, generant una connexió pròxima amb l’espectador.
Les peces es configuren com a petites càpsules on conviuen l’humor, l’absurd i allò sensible. Mitjançant formes deformades, colors vius i gestos exagerats, les imatges reflecteixen estats d’ànim, pensaments fugaços i situacions quotidianes que, encara que parteixen d’allò personal, s’obrin a interpretacions compartides. Aquest conjunt proposa una mirada lleugera en aparença, però travessada per una càrrega emocional subtil.
Amb aquesta exposició, CMJ Patraix acull una proposta que se situa entre allò lúdic i allò expressiu, oferint al públic una experiència visual desenfadada que convida a observar des de la intuïció més que des de l’anàlisi. L’ús del dibuix digital i una estètica pròxima al cartoon reforcen aquest caràcter ingenu que dialoga amb emocions més complexes en segon pla.
En “Arxiu de moñekos”, l’artista construeix un arxiu en constant creixement on els personatges s’acumulen, es transformen i conviuen dins d’un imaginari obert. La mostra, que es podrà visitar de l’11 al 17 de maig de 2026, genera així una conversa entre les peces, en la qual cada imatge contribueix a un relat flexible que evoluciona amb el temps.
Aquest projecte no busca tancar-se ni oferir conclusions definitives, sinó plantejar un espai d’experimentació visual on allò espontani, allò emocional i allò quotidià s’articulen en un llenguatge propi, convidant l’espectador a acostar-se a aquestes imatges des de la curiositat i l’experiència personal.
