La Universitat de València presentava els dies 3 i 4 de febrer Els valors de la UV: art i patrimoni als campus. Aquest programa convida artistes contemporanis a crear pintures murals als diferents campus de la UV, prenent com a eix els valors universitaris (la solidaritat, l’ecologisme, la diversitat, la igualtat, la justícia, el respecte el servei públic…) i reforçar així el compromís de la institució amb la seua funció cultural.
L’acte ha comptat amb les intervencions de la rectora, Maria Vicenta Mestre, i de la vicerectora de Cultura i Societat, Ester Alba, junt amb artistes, membres de la comunitat universitària i del sector cultural. Durant el seu discurs, la rectora ha manifestat la seua satisfacció i agraïment a l’equip de Cultura en veure materialitzat amb aquest projecte el seu desig de portar la cultura a la vida estudiantil, a través del programa ‘Cultura als Campus’. Així mateix, ha subratllat la simbiosi aconseguida entre artistes, que “han aconseguit llegir l’esperit de la universitat i traslladar-ho als campus: els espais on vivim i on s’interpel·la a través de l’art i amb simbiosi de grups de recerca universitaris”.
Per la seua part, la vicerectora Ester Alba ha subratllat que aquest projecte ha estat possible gràcies al treball de l’equip de Cultura, especialment de l’àrea d’exposicions i patrimoni. “La universitat es converteix, també a través d’aquesta iniciativa, en un agent actiu de la cultura, amb una experiència que acosta la cultura als campus, democratitza la cultura i apropa l’art contemporani a la vida universitària”. Durant la seua intervenció, a més de posar en relleu el programa ‘Cultura als Campus, també s’ha referit a l’informe de l’Observatori de la Cultura 2025 de la Fundació Contemporània.
En aquest informe, basat en l’opinió de més de 400 experts, el Centre Cultural La Nau de la UV ha escalat del lloc 14 al 7 i es troba així entre les 23 activitats i centres culturals més valorats de la Comunitat Valenciana. Alba ha assenyalat l’excepcionalitat, en el context estatal, que una universitat se situe en l’avantguarda del rànquing i compartisca rellevància amb institucions de la talla del Museu del Prado, el Reina Sofía o l’IVAM. Aquest posicionament ha consolidat la UV com un agent actiu i essencial en la vida cultural.
Iniciat en 2024, en el marc del 525 aniversari de la fundació de la Universitat de València, Els valors de la UV: art i patrimoni als campus s’obri a la diversitat de llenguatges artístics i atén també la conservació del patrimoni arquitectònic, incorporant progressivament intervencions en espais freqüentats per la comunitat universitària. La primera etapa inclou setze obres d’artistes com Moisés Mahiques, Chema López, Calo Carratalá, Cachetejack, Isabel Gálvez, Ernesto Casero, Álex Gambín, Merche Pereira, Ana Císcar Cebrià, Ana Peñas, Juan Olivares i Julieta XLF.
A finals de 2025, el programa es va ampliar amb la incorporació d’obres cedides per l’IVAM en qualitat de comodat. Aquesta fase va afegir onze peces d’Alberto Corazón, Miquel Navarro, Juan Asensio, Juan Carlos Nadal, Sanleón i Andreu Alfaro, restaurant i completant així la col·lecció universitària, integrada amb obres adquirides prèviament per la Universitat a través del Vicerectorat de Cultura i Societat i altres programes de suport a la creació artística. El projecte té vocació de continuïtat i busca integrar l’art contemporani en el patrimoni universitari, oferint itineraris culturals accessibles per a estudiants i ciutadania, garantint alhora la seua conservació preventiva i difusió.
Un itinerari pels campus
El recorregut artístic es distribueix estratègicament per tota la xarxa universitària. Juntament amb la Facultat de Farmàcia s’ha instal·lat un rellotge solar dissenyat per Joan Olivares, un dels creadors més rellevants en aquest àmbit. L’obra, que fusiona art i ciència en forma d’escultura, permet llegir l’hora tant amb la llum del sol com amb la de la lluna. A més, funciona com a maqueta astronòmica, ja que facilita l’observació de les estacions, els solsticis i els equinoccis. Olivares va cursar estudis de Física en la UV, un vincle acadèmic que reforça el valor simbòlic de la peça en aquest entorn universitari.
El campus compta també amb un mural homenatge de gran format dedicat a l’astrònom valencià Jerónimo Muñoz (ca. 1520–1591), catedràtic de la UV i figura destacada de la ciència renaixentista. La intervenció, dissenyada per la il·lustradora Isabel Gálvez i pintada per Martín Forés, ocupa la façana de l’edifici d’investigació que porta el seu nom. L’obra s’inspira en les observacions de la supernova de 1572 realitzades per Muñoz, incorpora la representació de la Llotja -construïda quatre dècades abans de aquell esdeveniment-, i recrea una escena, que a més és de gran visibilitat, que dona la benvinguda a aquest campus.
El recorregut prossegueix a la Plaça Central, amb una obra de Calo Carratalá, que ret homenatge al metge i naturalista valencià Eduardo Boscá Casanoves (1843-1924); l’obra de Marina Iglesias a la Facultat de Biològiques, que transforma les il·lustracions històriques del Còdex Pomar; la intervenció mural de l’artista Ernesto Casero, que evoca, mitjançant siluetes i noms botànics les espècies vegetals ja extintes, i l’obra de Merche Pereira, en el Parc Científic de la UV, que combina art i astronomia per a mesurar el recorregut anual del Sol i visualitzar solsticis, equinoccis, constel·lacions i signes del zodíac. També s’inclou el mural de Paula Bonet en l’Institut Cavanilles, com a homenatge a científiques anònimes.
Al Campus de Blasco Ibáñez, l’art dialoga amb la història i la salut. Destaquen intervencions com la proposta mural Grup i camí, de Moisés Mahiques, que es desplega en l’Espai Vives d’aquest campus. En aquest lloc també es troben les obres de Nico Munuera, Paco de la Torre, Yturralde i Miquel Navarro. Altres murals d’aquest campus són Altruisme (Jesús Martín-Lorente) en el Jardí, treballs de Julieta XLF en els murs de la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació i la Facultat de Geografia i Història, dedicats a la població refugiada de Palestina, i la intervenció de Ana Císcar que reflexiona sobre memòria col·lectiva i poder de les imatges. La memòria històrica també està present en el Pavelló Poliesportiu amb l’obra de Álex Gambín dedicada al metge, esportista i professor de la UV, Manuel Usano, exiliat després de la Guerra Civil, en la Facultat d’Infermeria i Podologia, on s’exposa l’obra de Chema López, homenatge al Rector Joan Peset Aleixandre, afusellat per la dictadura franquista en 1941 i Bildersturm Fernando Rodríguez-Fornos, a la Facultat de Medicina i Odontologia, una obra en la qual María Amparo Gomar Vidal qüestiona la permanència de monuments dedicats al franquisme, que patologitzava la ideologia d’esquerres.»
El programa es completa amb obres de Michavila (Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació i Biblioteca Joan Reglà), Javier Clavo (Filosofia i Ciències de l’Educació), Juan Asensio, Juan Carlos Nadal i Colectivo Amapolay (Aulari III), Javier Clavo (Facultat de Psicologia i Logopèdia), Miquel Navarro (Medicina i Odontologia) i Alberto Corazón (Rectorat).
Al Campus dels Tarongers, la monumentalitat i el compromís social es reflecteixen en la Facultat de Magisteri amb Les afinitats electives de Andreu Alfaro i Estimem la nostra llengua de Xavier Mariscal, i en la Facultat de Ciències Socials amb les obres de Ana Peñas i Elías Taño, Darrere del paisatge. El jardí exterior acull les escultures Adam i Eva de Alfaro, i la ruta conclou en la Facultat de Dret amb Paco Roca i Martín Forés.
Amb aquesta iniciativa, la Universitat de València reforça la seua missió de conservar i transmetre la cultura, transformant els seus campus en un museu obert que fusiona patrimoni històric amb avantguarda artística contemporània.
