La Universitat de València (UV) i la Mancomunitat de l’Horta Sud han organitzat hui, dimecres 11 de febrer, una jornada de visita als laboratoris del projecte Salvem les Fotos, que coordina la UV en la comarca de l’Horta Sud i en el campus de Burjassot. La iniciativa ha reunit representants de les tres principals associacions de víctimes de la dana amb els equips que treballen en la recuperació de fotografies danyades en la tragèdia. El recorregut ha posat el foc en la reconstrucció de la memòria personal i col·lectiva després de la catàstrofe.
La visita, realitzada en autobús juntament amb l’equip coordinador del projecte, ha començat al Museu de l’Horta Sud, a Torrent, on les associacions han rebut la benvinguda del director de la Fundació Horta Sud, Julio Huerta, i de la directora del museu, Clara Pérez. Després, el grup s’ha desplaçat al Castell d’Alaquàs, seu d’un altre dels laboratoris, on ha tingut lloc l’acte institucional amb intervencions de la rectora de la UV, Maria Vicenta Mestre; el president de la Mancomunitat de l’Horta Sud, José Francisco Cabanes; la regidora de Cultura i Patrimoni de l’Ajuntament d’Alaquàs, Marta Murciano; Rosa Álvarez, presidenta de l’Associació de Víctimes Mortals de la dana 29-O; Mariló Gradolí, presidenta de l’Associació de Víctimes de la dana 29 de octubre de 2024, i Alejandro Carabel, president de l’Associación de Damnificats per la dana.
En una trobada marcada per l’emoció i els agraïments mutus, la rectora de la UV, Maria Vicenta Mestre, ha recordat les decisions adoptades per la institució el dia de la catàstrofe i ha subratllat que la prioritat va ser la protecció de les persones. A continuació, ha destacat la dimensió assolida per Salvem les Fotos, una acció impulsada 48 hores després de la dana pel Vicerectorat de Cultura i la seua Àrea de Patrimoni.
En l’actualitat, el projecte treballa amb més de 2,5 milions de fotografies pertanyents a més de 1.500 famílies; aproximadament la meitat ja han sigut retornades a les persones propietàries, mentre els equips continuen el tractament de la resta. La UV ha destinat fins a aquest moment al voltant de 300.000 euros de fons propis i ha reivindicat la necessitat de noves ajudes per a culminar una intervenció que ha definit la seua rectora com “la major operació de rescat patrimonial de la Comunitat Valenciana”.
En el projecte han participat més de 250 persones voluntàries de la UV, d’universitats europees i d’associacions dels territoris afectats. I des dels seus inicis, han col·laborat més de 18 entitats d’educació superior -entre universitats i escoles de conservació i restauració de tot el país-, a més d’altres institucions i empreses.
Suport institucional i ocupació vinculada al projecte
La rectora ha destacat l’especial col·laboració amb la Mancomunitat de l’Horta Sud i també de la Fundació Horta Sud, en els laboratoris de campanya ubicats al Museu de l’Horta Sud, a Torrent, i al Castell d’Alaquàs. Per la seua part, el president de la Mancomunitat, José F. Cabanes, ha subratllat la implicació de la UV des del primer moment en la comarca i amb la institució, i ha explicat que en l’actualitat hi ha 40 persones contractades per a les tasques de rescat i tractament de les fotografies, gràcies a les subvencions concedides pel Ministeri de Treball, que ha destinat 350.000 euros al Museu de l’Horta Sud, i pel Ministeri de Cultura, amb una aportació de 200.000 euros a la Fundació Horta Sud (entitat que també ha aportat fons propis).
“Aquest projecte és una eina de recuperació emocional per a les famílies afectades, en un moment en què hem de continuar cuidant la salut mental, i també una iniciativa que ens permetrà preservar la memòria gràfica comarcal, que teníem risc de perdre, després d’haver perdut vides, somnis, negocis, cases i infraestructures”, ha manifestat José F. Cabanes.
Memòria emocional i acompanyament a les víctimes
Les associacions de víctimes han expressat el seu agraïment pel treball desenvolupat. Mariló Gradolí ha assenyalat que la universitat “va donar una lliçó” en tancar les seues instal·lacions davant l’emergència i ara recuperant “el patrimoni emocional”, ja que moltes imatges familiars es conservaven en paper. Rosa Álvarez, molt afectada, ha centrat la seua intervenció en records familiars associats a fotografies, amb referències a escenes quotidianes que remeten a etapes de felicitat. Per la seua part, Alejandro Carabel ha incidit en la necessitat d’atendre la salut mental de les persones durant el procés de recuperació.
Reconeixements
Durant l’acte, José F. Cabanes ha lliurat a la rectora una reproducció d’una obra sobre la dana de l’artista de Xirivella Mayka Sosa, amb el nom ‘Gratitud’, editada amb fins solidaris, i l’anomenat “abanico de la dana”, elaborat pel taller Ferran Abanicos d’Aldaia, que ha aconseguit ser reactivat després de la catàstrofe, el disseny del qual ret homenatge al voluntariat i que ja tenen la Casa Reial i la presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol.
Per la seua part, la regidora de Cultura d’Alaquàs, Marta Murciano, que ha conduït l’acte, ha al·ludit a la importància de recuperar no només la memòria personal, sinó també la memòria comarcal, i ha fet lliurament a l’equip de Cultura de la UV d’una làmina que reprodueix una escultura situada entre els termes d’Alaquàs i Aldaia, en la zona on es va desbordar el barranc de la Saleta.
La jornada ha conclòs a les instal·lacions del campus de Burjassot, al Museu de la Universitat de València d’Història Natural (MUVHN). En aquest espai, la UV va obrir el primer laboratori del projecte, que després ha ampliat fins a un total de cinc laboratoris distribuïts pel territori. En l’actualitat, quatre continuen en funcionament, ja que Utiel ja ha tancat després de completar el treball previst.
