Crítica Teatral: LA TEMPESTA  – Producció IVC -Teatre Rialto – València

Crítica Teatral: LA TEMPESTA  – Producció IVC -Teatre Rialto – València

Per: Vicent Vila, autor i director teatral
Fotos de VICENTE A. JIMÉNEZ

IMPRESCINDIBLE!

Gràcies a l’IVC ens retrobem amb Roberto García, responsable de l’adaptació i direcció del muntatge, qui compta amb un extens currículum com a autor amb nombroses obres, escrites, publicades, estrenades y premiades i al mateix temps amb molts èxits sobre els escenaris. No voldria estendrem  citant molts títols, però si amb alguns que podríem anomenar del món RobertGarcià i que tenen molt a vorer amb aquesta proposta on una vegada més utilitza l’univers d’internet i les noves tecnologies amb paral·lelisme amb temes clàssics, i ací sí que recordaria Joan, el cendrós, la guerra dels mons 2.0 i, naturalment, el ben recordat Cyrano de Bergerac.

Veritable home de teatre, Roberto coneix sobradament la professió valenciana i des del seu lloc de director adjunt d’arts escèniques del IVC ha pogut comptar amb l’equip tècnic de l’IVC qui de segur ha gaudit en el procés de creació i l’ha enriquit amb la seua experiència. Citaré la il·luminació de l’eficaç Miquel LLop i Marc Gonzalo, el suggerent vestuari de Susa MartínezEsther Estrella, el so de Santiago Fuentes, i la col.laboració de tota la resta de la plantilla: Juan gallego, Ramón Jiménez, Tito Beltrán, Alberto Suesta i Francisco González i també en la part de producció: Esther Moreno, Silvia Clavel, MiIla Molla i Arantxa Gil, i molts i moltes més que componen l’equip de l’Institut.

Recolzat en la direcció per Lucía Sánchez i Isabel Puig i com a conseqüència de la seua experiència, García ha convocat els intèrprets més escaients per a la proposta amb un repartiment ampli, perfectament ajustat a les edats dels personatges, ric de matisos i personalitats que juguen a favor del seu objectiu i de la trama, escaientment enriquida per la música de Carles Salvador, la caracterització de la segura i experimentada Inma Fuentes, la divertida coreografia del trampolí de Lucas Juan Ruiz Molina i l’escenografia d’Eduardo Moreno que ens transporta deliciosament i onírica a un parc de boles infantil que reflecteix amb ironia i poesia el joc de Shakespeare i del mateix García.

Impossible destacar a cap dels actors i actrius sobre l’escenari els quals brillen en un treball molt equilibrat on cadascú té el seu moment de protagonisme: Marina Alegre, Álvaro Báguena, Paula García, Nelo Gómez, Jaume Ibáñez, Jacobo Julio Roger, Jaime linares i Manuel Maestro… Si de càs un aplaudiment merescut i reconeixedor per la trajectòria a Teresa Lozano qui broda Pròsper, una espècie d’Einstein que recull i projecta la màgia i món còsmic d’aquesta última peça de Shakespeare on el protagonista organitza el naufragi d’una nau que porta els seus enemics a l’illa on viu amb Miranda, Ariel i Calibà per a venjar-se tot i que a la fi acabarà amb un bonic  reconciliament i l’esperada boda dels joves Fernando i Miranda.

Felicitats a totes i tots i gràcies pel divertimento, on tot el públic va riure i somniar sense voler que passaren els setanta minuts vigilats i ben adminitrats per la fantàstica creació d’Ariel.

passaren els setanta minuts vigilats i ben adminitrats per la fantàstica creació d’Ariel.

error: Content is protected !!