El Centre del Carme acull ‘Teatre Magnètic’, la primera mostra a València de Pablo Helguera
L’exposició reflexiona, en el món de les xarxes socials i la IA, sobre la construcció del coneixement i la necessitat de fomentar el pensament crític a través de l’art.
Considerat internacionalment com un pioner en el camp de l’art de la interacció social, Helguera transforma la sala Dormitori del CCCC en un dispositiu escènic que busca la participació del públic.
El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) presenta ‘Teatre Magnètic’, la primera exposició a València de l’artista mexicà establit a Nova York Pablo Helguera, considerat internacionalment com un pioner en el camp de l’art de la interacció social.
Artista, escriptor i pedagog cultural, ‘Teatre Magnètic’ és una exposició performativa, un teatre experimental que representa, en el món de les xarxes socials i la IA, una paràbola sobre la construcció del coneixement i les pseudociències i la necessitat de fomentar el pensament crític a través de l’art.
El director-gerent del Consorci de Museus, Nicolás Bugeda, ha explicat que esta exposició “és una nova aposta del Centre del Carme pel comissariat pedagògic en la línia d’exposicions com la que vam acollir fa dos anys de Luis Camnitzer, en esta ocasió acostant el treball d’un artista que compagina la seua labor artística amb la mediació cultural. Pablo Helguera ha sigut guardonat amb diverses beques i premis internacionals d’art participatiu”.
Conegut pels seus particulars Artnoons, vinyetes en què satiritza el món de l’art, “el seu treball per al Centre del Carme ens introduïx en un llenguatge més performatiu, transformant la sala en un dispositiu escènic on, a través del joc, reflexionar sobre el coneixement humà i sobre les pseudociències”, ha explicat Bugeda.
‘Teatre Magnètic’ és una exposició que pren com a punt de partida el fenomen històric del magnetisme animal —la teoria proposada al segle XVIII per Franz Anton Mesmer— per a explorar una pregunta profundament contemporània: per què continuem sent atrets per sistemes que prometen explicar el món de manera total, simple i convincent?
El mesmerisme entenia que dins dels éssers vius hi havia una energia magnètica que podia manipular-se amb finalitats curatives i es va crear tota una sèrie de rituals que han inspirat la literatura de terror, el cinema o inclús la música, ja que en estos rituals també hi havia una part musical.
Lluny de presentar el mesmerisme únicament com una curiositat històrica, esta mostra l’aborda com un cas d’estudi per a reflexionar sobre les condicions en què sorgixen les pseudociències, especialment en moments d’incertesa social, política o epistemològica. El projecte, sense oferir una cronologia exhaustiva, busca construir un espai on història, creença i representació s’entrellacen en una experiència activa de coneixement.
Helguera ha explicat que “sempre m’ha interessat la història, el passat com una manera d’entendre el present”, i ha afegit que este projecte “és una paràbola de la vida real per a reflexionar sobre com construïm el coneixement, sobre com es construïxen eixes teories que ho expliquen tot i que són fallides. És en els moments de crisi quan es generen eixes teories fàcils i hem d’activar el pensament crític per a estar alerta”.
“Actualment, estem vivint una crisi de confiança en el nostre propi sentit crític. Amb la proliferació de la tecnologia, estem relegant la capacitat de tindre una consciència crítica de les coses a la IA o a les xarxes socials, fet que afavorix la proliferació de teories, supersticions o prejuís sobre la ciència”, ha explicat l’artista.
L’exposició transforma la sala Dormitori del CCCC en un dispositiu escènic, que s’organitza entorn de quatre elements fonamentals. La mostra s’inicia amb una introducció històrica al mesmerisme. En la part central es desplega l’obra d’art representada per una sèrie de panells ideogràfics i dotze partitures visuals a l’estil de John Cage i el moviment Fluxus. Imitant les “induccions mesmèriques” (instruccions per als rituals curatius), estes partitures són en realitat instruccions per a dotze performances que es representaran durant la inauguració de l’exposició el 20 de maig i que tindran lloc en la tercera part de la sala, un escenari circular que representa el “teatre magnètic”.
Finalment, un espai educatiu interactiu convida els públics a jugar de manera autogestionada amb diferents propostes com la poesia magnètica i un joc de cartes amb diferents dolències del món actual i les seues correlatives propostes de curació.
Programa públic
El CCCC entén la mediació cultural com una part de la programació expositiva. En este sentit, des de l’inici del projecte d’Helguera el departament d’Educació i Mediació ha participat proposant un programa públic que convida els participants a analitzar el poder de les pseudociències i els contextos que faciliten la seua aparició.
Des de la primera infància, es proposen accions participatives per a tots els públics a partir de la literatura i el cinema inspirats en les teories mesmèriques, com les novel·les d’Edgar Allan Poe o la projecció de pel·lícules com ‘Frankenstein’ (Guillermo del Toro, 2025).
Dins del programa, destaquen el taller ‘Açò no és un club de lectura’, que arrancarà de la mà del professor de la Universitat de València Marcos Bonet; les ‘Cançons de bressol que hipnotitzen’ es plantegen com un taller on la primera infància podrà experimentar el poder de la música com a bàlsam.
La música, com a part del ritual mesmèric, cobra protagonisme en les ‘Sessions musicals’, que alternaran actuacions amb instruments com el theremin amb concerts experimentals o de piano i violí. Durant el mes de juliol, el ‘Teatre Magnètic’ es transformarà en cinema amb una selecció de pel·lícules i un posterior col·loqui amb temàtica mesmeriana.
