La mostra és el resultat de la I Convocatòria Nacional de Videoart LA MULTIKANAL, impulsada per MAKMA amb el suport d’APACC i el Consorci de Museus
- Morey presenta un assaig audiovisual que explora els vincles entre l’escultura barroca, l’escolta i les noves tecnologies
El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) acull l’exposició ‘ANTONIO, JESÚS, MAGDALENA, MARÍA, NICOLÁS, TERESA’, de l’artista mallorquí Joan Morey. Es tracta d’una investigació que explora les relacions entre la imatgeria religiosa barroca, el poder de la veu i les formes de comunicació actuals.
La mostra, que es pot visitar a la Sala Contraforts fins al pròxim 22 de novembre, és el resultat de la I Convocatòria Nacional de Videoart LA MULTIKANAL, promoguda per la revista d’arts visuals i cultura contemporània MAKMA i l’Associació de Professionals per a l’Acció Cultural Contemporània (APACC), amb el suport del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV).
L’exposició ha sigut presentada aquest dimecres pel director gerent del Consorci de Museus, Nicolás Bugeda, juntament amb l’artista Joan Morey i el director de MAKMA, Salva Torres.
Durant la seua intervenció, Bugeda ha assenyalat la importància de donar suport als artistes visuals no sols a través d’iniciatives pròpies, sinó també “escoltar i donar suport als projectes que sorgeixen del mateix sector artístic valencià, com en aquest cas, a partir de la proposta de MAKMA”.
Així mateix, ha indicat que aquesta iniciativa, pionera a Espanya, “situa València en relació amb el context de l’art al nostre país i dels nous llenguatges de la contemporaneïtat”. “Actualment, és complicat dissociar l’àmbit audiovisual i el videoart de la creació actual, ja siga com una eina o com la mateixa forma d’expressió dels artistes, i això es deu, en part, al fet que el món audiovisual és la forma de comunicació del present”, ha afirmat.
“Precisament, Morey ens parla d’això en la seua obra, reivindicant la llibertat de comunicació cap a l’exterior, cap als altres, però també cap a nosaltres mateixos. D’ací aquesta mirada cap a la iconografia clàssica, cap al misticisme com a forma de tornar la mirada cap al nostre interior”, ha explicat.
Per la seua banda, Salva Torres ha agraït al Consorci de Museus que haja sigut l’única institució pública d’Espanya que dedica un espai al videoart. “Un projecte com el nostre, que semblava necessari i interessant, podia quedar-se al calaix si no hi ha una institució pública, com ha sigut en aquest cas el Consorci de Museus, que hi ha apostat decididament”.
Diàleg entre patrimoni i experiència contemporània
En un context marcat per les noves tecnologies de mediació, els conflictes globals i les disputes entorn de qui pot parlar i ser escoltat, la proposta de Joan Morey posa en diàleg el patrimoni històric amb l’experiència contemporània a través d’un conjunt d’escultures barroques de caràcter religiós i dels procediments audiovisuals experimentals desenvolupats per José Val del Omar per a la seua pel·lícula ‘Fuego en Castilla’ (1958–1960).
El projecte es planteja com un “assaig audiovisual per a una veu absent” que parteix de figures religioses convertides en dispositius de comunicació per a reflexionar sobre els mecanismes mitjançant els quals s’atribueixen autoritat, legitimitat i capacitat de representació a determinats cossos i discursos.
A través de la performance i del llenguatge audiovisual, Morey trasllada les posicions i els gestos de les escultures clàssiques al cos dels intèrprets, situant-los en el llindar de la parla. La veu es converteix així en una construcció tecnològica i narrativa, però també en un espai de negociació entre presència, representació i agència.
A la sala, l’obra es presenta com un díptic de vídeo format per quatre escenes interconnectades, els protagonistes de les quals encarnen escultures religioses mitjançant exercicis de control, memòria corporal i resistència física, traslladant al mateix cos les posicions i els gestos fixats en les imatges fins a l’esgotament.
En sotmetre aquests cossos a una nova mediació a través de la càmera i la intervenció de l’artista, s’activa un procés de resignificació en què la imatge històrica deixa d’aparéixer com un objecte fix per a convertir-se en alguna cosa que pot ser habitada, transformada i tornada a escoltar.
Les escultures escollides per al projecte, conservades al Museu Nacional d’Escultura de Valladolid, corresponen a Sant Antoni Abat, Sant Nicolau de Tolentino, Magdalena penitent, Maria Egipcíaca, Crist jacent i Santa Teresa de Jesús.
En el vídeo, els elements de connectivitat amb la fe, la religió i l’imaginari cristià han sigut substituïts per les pantalles. En paraules de Morey, “els telèfons intel·ligents són els nostres tutors, els nostres nous guies, ideologies que ens permeten connectar amb altres persones, llocs o contextos”.
“Si aprofundim en la peça apareixen aquestes posicions una mica més polítiques en relació amb la paraula o la capacitat de parla. Tindre el privilegi de comunicació estàndard i parlar de les diversitats de comunicació, com per exemple per què qüestionem que Teresa de Jesús es comunique com un mèdium amb un ésser suprem o que una persona es puga comunicar amb nosaltres amb una veu artificial o sintètica, quan té una dificultat física per a la parla. Aquests salts de segles em serveixen com a artista per a crear, especular, pensar i no decidir donar una conclusió, sinó donar un testimoni per a poder continuar conversant”, ha explicat l’artista.
LA MULTIKANAL
L’exposició és el resultat de la I Convocatòria Nacional de Videoart LA MULTIKANAL, impulsada per la revista d’arts visuals i cultura contemporània MAKMA i l’Associació de Professionals per a l’Acció Cultural Contemporània (APACC), amb el suport del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana.
El jurat encarregat de fallar aquesta convocatòria fundacional ha estat format pels artistes visuals Greta Alfaro, Pepe Beas i Solimán López, juntament amb Lucía González, tècnica d’exposicions del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, i Salva Torres, director de MAKMA.
