A partir de la història del zoològic d’Hamburg, Verse Expuest_ ofereix una reflexió sobre la vulnerabilitat dels animals i de les persones davant la violència.
- L’exposició, que inclou documents originals, contraposa la bellesa de les escultures inèdites de Rocío Garriga i la fragilitat de materials com el vidre amb la duresa de la història en què s’inspiren.
El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) presenta l’exposició ‘Verse expuest_’ de l’artista valenciana Rocío Garriga, en la qual acosta la història dels zoològics bombardejats durant la II Guerra Mundial. A partir d’aquest fet històric, l’artista planteja una reflexió sobre la vulnerabilitat dels cossos d’animals i persones davant qualsevol tipus de violència: la que s’exerceix en les guerres, la provocada per les catàstrofes ambientals o l’exposició de les persones al judici dels altres.
La mostra, que ocupa la Sala 1 del CCCC del 2 de juliol al 27 de setembre, ha sigut presentada este dimecres pel director-gerent del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV), Nicolás Bugeda, i per la mateixa artista, Rocío Garriga.
Bugeda ha destacat «la bellesa de les escultures de Rocío Garriga i la fragilitat dels materials emprats, com el vidre o el paper, davant la duresa del seu contingut» i ha elogiat la investigació duta a terme per l’artista, «que ens acosta la història d’estos animals i ens planteja una pregunta: qui són els animals en eixe moment, els qui promouen les guerres o els éssers vius als quals anomenem animals?».
Així mateix, el director del Centre del Carme ha assenyalat el diàleg entre passat i present i la capacitat que té l’art contemporani «per a portar-nos al present un succés tan tràgic com la II Guerra Mundial, ocorregut fa més de huitanta anys i que, malauradament, continua vigent en les guerres actuals».
Verse expuest_ pren com a punt de partida el bombardeig del zoològic d’Hamburg durant la II Guerra Mundial per a reflexionar sobre la fragilitat compartida entre els cossos, tant animals com humans.
Es tracta del tercer capítol d’una investigació que Rocío Garriga desenvolupa des de fa diversos anys i que va començar amb la mostra ‘La ley del espejo’ (2018), dedicada al zoo de Varsòvia; va continuar el 2023 amb ‘La doble imagen’, centrada en la destrucció del zoo de Londres (totes dos exposades a la Galeria Freijo de Madrid), i prosseguix ara al Centre del Carme amb esta mostra dedicada als bombardejos sobre el zoo d’Hamburg.
A través de documents històrics i obres contemporànies, esta última proposta aborda la vulnerabilitat, la violència i l’exposició a la mirada aliena.
«Hi ha vides que són vulnerables o que es veuen sotmeses a forces que les superen, i hi ha violències que no necessiten tocar el cos per a travessar-lo. Quedar exposat també pot significar ser mesurat, classificat, vigilat o jutjat. Per això, este projecte pretén plantejar també un espai d’atenció a la mirada i a les formes de mirar els altres», ha explicat l’artista.
Garriga ha afegit que, per este motiu, «esta història no pertany únicament al passat; també parla d’un present en què cada vegada més vides semblen desenvolupar-se sota una mena d’exposició permanent».
Quan va esclatar la guerra, el zoològic d’Hamburg estava gestionat per una família que tenia el monopoli del comerç d’animals exòtics i que va ser pionera en les exposicions etnològiques en les quals també s’exhibien persones d’altres races i cultures entre finals del segle XIX i començaments del XX. «Es van arribar a exhibir famílies senceres, per exemple de sudanesos, que es mostraven amb la seua indumentària tradicional i les seues costums davant la mirada del món occidental», ha comentat Garriga.
Durant la II Guerra Mundial es van bombardejar els zoològics com una manera d’instaurar la por entre la població, no sols per la possible fugida d’animals perillosos, sinó també com a arma de destrucció d’un dels principals espais d’oci de l’època.
L’exposició inclou fotografies, documents i objectes originals que no sols contextualitzen la història, sinó que dialoguen i s’entrellacen amb les nou escultures i instal·lacions creades expressament per Rocío Garriga per a esta mostra.
Les diferents propostes contemporànies juguen amb una doble mirada: segons l’angle des del qual s’observen, l’espectador pot apreciar la imatge d’un estol d’ocells o el vol dels bombarders durant la guerra, com ocorre en la peça ‘Negro sobre blanco’ (2024-2026), realitzada en vidre de bòrax esmaltat i vellut teixit.
També destaquen les peces ‘The War in the Air’, una composició elaborada a partir de les pàgines de dos exemplars del llibre homònim de H. G. Wells, que va anticipar la massacre. Les pàgines no poden llegir-se perquè han sigut intervingudes amb alumini, un material utilitzat durant la guerra per a enganyar el radar enemic i encegar-lo.
Rocío Garriga ha explicat que esta peça «em servix per a pensar que les persones pareixem estar cegades perquè no aprenem del passat i, per això, les guerres continuen produint-se una vegada i una altra. D’eixa mateixa idea de repetició naix la instal·lació ‘Boomerang’».
La mostra inclou també un fragment original de metralla de la Primera Guerra Mundial que l’artista va adquirir en una subhasta. A partir d’este fragment, reproduït en milers de xicotets trossos, Garriga compon la forma d’una cinta de Möbius. Amb el títol ‘La lluvia’, la peça fa referència a una pluja infinita de metralla.
La dualitat de la imatge també és present en la instal·lació ‘Rorschach-Test’, en la qual l’artista fragmenta fotografies d’animals i persones i les entrellaça mitjançant tires de paper que actuen com a barrots, de manera que no es distingix si són els animals o les persones els qui apareixen engabiats pels altres.
L’exposició conclou amb ‘The Sight’, dos fotografies de dos animals del zoo impreses sobre un espill. El joc de llums i ombres, junt amb el reflex de l’espectador, l’introduïx en l’obra i en la reflexió de Rocío Garriga, que l’interpel·la convertint ara qui mira en aquell que queda exposat.
