- Aquest dimecres, 16 de setembre, la conferència ‘Jaume I. 750 anys després’ proposa una mirada actual sobre el monarca i la seua decisiva empremta en la construcció del Regne de València
- Arturo Zaragozá, Almudena Blasco i Rafael Narbona abordaran la figura del rei des de la història, l’arquitectura, la cultura i la construcció de la memòria valenciana
El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) reprén aquest dimecres, 16 de setembre, el seu cicle Art i Pensament, dirigit per la doctora en Història de l’Art Catalina Martín Lloris, amb una mirada renovada sobre la figura i el llegat del rei Jaume I, en el marc de la commemoració del 750 aniversari de la seua mort.
La Sala Refectori del Centre del Carme acollirà, a partir de les 18.30 hores, la conferència ‘Jaume I. 750 anys després’, una trobada que convidarà a redescobrir el monarca més enllà del mite i a aprofundir en la seua dimensió històrica, la conquesta de València, la transformació urbana i arquitectònica del territori, les relacions entre la monarquia, l’Església i les institucions i la construcció de la memòria valenciana al voltant del rei.
La sessió reunirà tres destacats especialistes en l’estudi de Jaume I i del seu context històric i cultural: Arturo Zaragozá, arquitecte i professor universitari, investigador de l’arquitectura de conquesta i de les primeres formes constructives cristianes; Almudena Blasco, especialista en la figura de Jaume I; i Rafael Narbona, historiador i expert en aquest període fonamental de la història valenciana.
El director-gerent del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, Nicolás Bugeda, ha manifestat la seua “satisfacció per inaugurar el cicle d’art i pensament amb una revisió actual al voltant de la figura del rei conqueridor, contribuint amb aquesta activitat a aportar coneixement en un moment en què es commemora el 750 aniversari del seu llegat”.
‘Jaume I. 750 anys després’: una mirada renovada més enllà del mite
Amb entrada gratuïta fins a completar l’aforament, la trobada oferirà una visió rigorosa i alhora divulgativa sobre el paper de Jaume I en la conquesta de València, la transformació urbana del territori, les relacions entre la Corona i les institucions i la construcció d’una memòria valenciana que ha perdurat al llarg dels segles.
Un dels grans eixos de la conferència serà precisament la tensió entre realitat i representació. D’una banda, els documents històrics permeten aproximar-nos al monarca com el rei que conquista, concedeix, reparteix, legisla, dota institucions i organitza un nou regne. De l’altra, les cròniques, les imatges i la tradició posterior mostren com aquest rei va ser narrat, representat i recordat fins a convertir-se en una figura quasi fundacional per als valencians.
Per a Catalina Martín Lloris, “Jaume I resulta especialment interessant perquè no sols va ser objecte de memòria i estudi posterior, sinó que ell mateix va participar en la construcció de la seua imatge a través del Llibre dels fets, una crònica autobiogràfica en què presenta la seua vida i les seues conquestes des d’una lectura providencial”.
Segons explica la directora del cicle, “en aquest text, el monarca no es limita a contar fets, sinó que selecciona, ordena i comunica una determinada imatge de si mateix com a rei cristià, conqueridor i elegit per Déu per a portar a terme una missió històrica”.
La sessió vol posar de manifest que la figura de Jaume I no es pot reduir ni únicament al mite ni exclusivament al document. “La seua importància naix precisament del diàleg entre aquests dos plans: la realitat històrica de la conquesta i del govern, i el relat que va convertir aquella realitat en una memòria compartida”, ha afegit Martín Lloris.
D’aquesta manera, ‘Jaume I. 750 anys després’ es planteja com una oportunitat per tornar la mirada cap a un dels grans personatges de la història valenciana i entendre com la seua figura ha sigut construïda, interpretada i revisitada al llarg del temps.
Una conferència que esdevé també un homenatge a Jaume I en el 750 aniversari de la seua mort, al monarca medieval que els valencians associen al naixement del Regne de València, a la incorporació de la ciutat a la cristiandat occidental, a la creació de noves institucions i a una memòria que ha travessat els segles a través dels documents, les cròniques, l’arquitectura, les imatges i les celebracions públiques.
