EL CENTRE DEL CARME REVISA ANTECEDENTS DE LA CREACIÓ CONTEMPORÀNIA AMB ‘ARTISTAS Y MÁQUINAS. DIÁLOGOS EN EL DESARROLLO DEL ARTE DIGITAL’

EL CENTRE DEL CARME REVISA ANTECEDENTS DE LA CREACIÓ CONTEMPORÀNIA AMB ‘ARTISTAS Y MÁQUINAS. DIÁLOGOS EN EL DESARROLLO DEL ARTE DIGITAL’

L’exposició reuneix més de 80 obres de ‘copy-art’, ‘video-art’ i ‘net.art’ en la Sala 1 i 2 del CCCC fins al 22 de maig de 2022

Aquests tres llenguatges van posar en crisi el sistema tradicional de l’art en la dècada dels seixanta

El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) comença una línia de treball de revisió dels orígens de la creació contemporània a través d’‘Artistas y máquinas. Diálogos en el desarrollo del arte digital’. Una exposició que s’obri al públic en la Sala 1 i 2 amb més de 80 obres que dialoguen entre si a través del ‘copy-art’, el ‘net.art’ i el ‘video-art’, llenguatges que van posar en crisi l’art més clàssic.

El director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV) i del CCCC, José Luis Pérez Pont, ha presentat aquesta mostra juntament amb els seus dos comissaris, José Ramón Alcalá Mellado, catedràtic d’Art i Nous Mitjans en la Universitat de Castella-la Manxa (UCLM); i Nilo Casares Rivas, escriptor i comissari expert en ‘net.art’ o art en xarxa.

“Amb aquesta exposició produïda pel CCCC, posem en context l’art actual revisant els orígens de la creació artística contemporània. Es tracta d’una selecció d’algunes de les peces més significatives de la trobada entre l’art i la tecnologia que ens ensenya d’on venim i visibilitza la importància d’aquests llenguatges que van trencar els motles més tradicionals de l’art”, ha valorat Pérez Pont.

‘Artistas y máquinas’ exalta les relacions entre l’artista i la màquina de reproducció moderna ‒aquell instrument tecnològic automàtic i instantani comercialitzat des dels seixanta‒ per a fer que les creacions històriques seleccionades pels comissaris dialoguen entre elles, de manera juxtaposada. Les seues imatges estàtiques i dinàmiques, analògiques i digitals, físiques i virtuals, es confronten en un mateix espai expositiu, de manera que revelen les característiques intrínseques de cada una i evidencien les contaminacions i influències que totes van tindre sobre totes.

La proposta expositiva introdueix el visitant en el primer moment en què els artistes van recolzar en les tres grans famílies de màquines de generació i reproducció automàtica ‒fotocopiadores, càmeres portàtils de vídeo i ordinadors gràfics personals‒, de tal manera que van activar amb les seues creacions els programes de les avantguardes artístiques. La seua missió principal consistia a posar en dubte els paradigmes tradicionals i donar forma concreta a les noves idees, activades al llarg del segle XX per filòsofs, escriptors, artistes, científics i pensadors en general.

Alcalá, comissari, destaca que el valor d’aquesta exposició resideix especialment en el fet que “aquests tres llenguatges van posar en crisi els paradigmes tradicionals de l’art des del Renaixement”. “Amb ‘Artistas y máquinas’ col·loquem en la història oficial de l’art contemporani aquests relats perifèrics que es van quedar en el marge i que encara no tenen el seu espai a pesar de ser fonamentals en l’art actual”, afig.

Autoria, originals, processos i nous imaginaris

Segons explica Casares, “l’exposició evita els tòpics tant del videoart com del ‘net.art’ i ressalta especialment la importància del ‘copy-art’ en l’art d’avantguarda i els avanços fets pels ‘copy-artistes’”. El comissari conta com “el món de l’art rebutjava la màquina en si quan no era una barrera, sinó una aliada, i ara el públic comprendrà que, darrere del que veiem, hi ha gent que ho va posar tot de cap per avall a través de màquines”.

Tant Casares com Alcalá subratllen que en aquests llenguatges no hi ha els patrons tradicionals, per la qual cosa les obres dialoguen entre si a través de l’autoria, els originals i les còpies, els processos o els nous imaginaris, conceptes que van revolucionar l’art en la dècada dels seixanta.

Així, l’exposició s’estructura en quatre estadis que exemplifiquen de manera dual cada un dels quatre grans paradigmes posats en crisi per aquest nou art medial que anticipava l’actual art digital. El primer dels paradigmes és el d’‘Original, copia i múltiple’, amb obres que reflexionen sobre la multiplicació d’imatges tècniques, la seua repetició i els originals i còpies.

En segon lloc, amb el paradigma ‘Del objeto al proceso’, el públic trobarà obres de ‘copy-art’, ‘net.art’ i ‘video-art’ que dialogaran al voltant del procés creatiu com a protagonista i de la interfície electrònica, amb la nova comunicació que s’estableix entre l’artista i l’obra i l’usuari i la màquina. D’aquesta manera, es comprendrà el canvi de com els i les artistes ja no necessiten les mans per a les seues creacions.

‘Autoría de la obra de arte’ és el tercer dels paradigmes, amb diàlegs al voltant del distanciament entre l’artista i l’obra i al voltant de la despersonalització de l’autoria en el procés de la creació d’obres d’art (tant en la creació a distància com en la col·lectivitzada), sobre com la màquina també es converteix en artista.

Finalment, ‘Los nuevos imaginarios de la imagen técnica’ contraposa les iconografies específiques de l’art multimèdia o ‘media art’ (la morfologia i la sintaxi del signe gràfic maquinal en cada llenguatge) i la renovació dels imaginaris col·lectius a través de les noves poètiques de les imatges tècniques.

Tots els estadis busquen posar a dialogar les obres creades pels artistes mitjançant l’ús “pervers” ‒desviat de la seua funció original‒ de cada un d’aquests tres grans aparells tecnològics que han acabat per definir l’actual règim escòpic de l’e-imatge. L’objectiu és comprendre que, d’una manera o altra i particularitzat en cada llenguatge específic, la màquina de reproducció automàtica ens acosta a produir i percebre de la mateixa manera.

Més de 80 obres de grans artistes

‘Artistas y máquinas. Diálogos en el desarrollo del arte digital’ s’exposa en la Sala 1 i 2 del Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) de València del 17 de desembre al 22 de maig de 2022 amb 52 obres físiques de ‘copy-art’, instal·lacions o escultures, 15 de videoart i 15 d’art en xarxa. Un total de 82 creacions trencadores de grans referents d’aquests llenguatges.

En concret, els i les artistes presents són 0100101110101101.org, Amal Abdenour, José R. Alcalá, Alcalacanales, Philippe Boissonnet, Patrick Bourque, Klaus Vom Bruch, Fernando Ñ. Canales, Gianni Castagnoli, Arcángel Constantini, Analívia Cordeiro, Community Copy Art, Vuk Ćosić, Jaime Davidovich, James Durand, Equipo DequeDéque, Ant Farm & T. R. Uthco, Jacques Fivel, Fischli & Weiss, Anna Bella Geiger, Emilio Gomáriz, Satoshi Hasegawa, David Hockney i Daniel Jacoby.

També, Humberto R. Jardón, Franz John, Jürgen Kierspel, Brian Mackern, Rafael Marchetti & Raquel Rennó, Francesco Mariotti, Hirotaka Maruyama, Karl-Herman Möller, Bruno Munari, Antoni Muntadas, Bruce Nauman, Jürgen O. Olbrich, Bernardo Oyarzún, Clemente Padín, Jesús Pastor, Lieve Prins, Paco Rangel, Christian Rigal, Gustavo Romano, Jeffrey Schrier, Sonia Sheridan, Alexei Shulgin, Technology Transformation, Ariane Thézé, Jake Tilson, Rubén Tortosa, Klaus Urbons, Pierluigi Vannozzi, Pola Weiss, Virgil Widrich i David Zink Yi.

error: Content is protected !!